Resultats de la cerca
Es mostren 1708 resultats
Foixà

La vila o barri de Castell, a Foixà (Baix Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès a la dreta del Ter.
Situació i presentació Limita al N amb Jafre, al NE amb Verges, a l’E amb Ultramort, al S-SE amb Parlavà i Rupià, al SW amb la Pera, a l’W amb Flaçà i Sant Jordi Desvalls ambdós del Gironès i al NW amb ColomersEl municipi comprèn el poble de Foixà, dividit en dos nuclis la Vila i l’Església, els barris de poblament disseminat com Cuells, els Masos i el Raval, els pobles de Sant Llorenç de les Arenes i de la Sala i l’antic poble de Sidillà A ponent el territori és accidentat pels darrers contraforts septentrionals de la serra de la Mare de Déu dels Àngels puig de Brugada, de 158 m El municipi…
Flaçà

Vista del poble de Flaçà (Gironès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, estès a la riba dreta del Ter.
Situació i presentació El terme de Flaçà, d’una superfície de 6,53 km 2 , s’estén a la riba dreta del Ter, riu que fa de límit septentrional del municipi amb el de Sant Jordi Desvalls El municipi limita a més amb Foixà E i amb la Pera S, municipis ambdós del Baix Empordà al SW limita amb Sant Martí Vell, per les fonts de Moradells i d’Aleu, i a l’W amb Sant Joan de Mollet El terreny és pla excepte a la part oriental, que comprèn uns contraforts de la serra de Vall-lloreda, que arriben fins al Ter Aquesta part és coberta de bosc, no gaire poblat Reguen el terme, a més del Ter, la riera de la…
pla de la Costa
Altiplà
Altiplà situat al límit entre Andorra i l’Alt Urgell.
Estès en gran part dins la parròquia de la Maçana Andorra i limitat, al nord, pel coll de la Botella i pel riu de Pal, a l’oest, pel riu d’Aós, al sud pel coll de Muntaner i pel riu de Muntaner, i a l’est, pel riu d’Erts o d’Arinsal i per la ribera d’Ordino La seva altitud és de 1 800 m damunt la Maçana fins a 2 364 al cap del Covil, a la línia fronterera, damunt Aós de Civís És en part cobert de bosc bosc de Pal, al nord bosc de Sispony, al sud
Conakry
Ciutat
Capital de la República de Guinea i de la regió homònima, a l’illa de Tumbo.
Les àrees suburbanes s’han estès per la península de Kalum, unida a l’illa per un dic L’augment de població ha estat molt important per raó de de les importants funcions que concentra la ciutat administrativa, comercial i industrial, motivades per la capitalitat i pel port natural, des d’on són exportats productes del país cautxú, cafè, mandioca, bananes i fusta La indústria és en ple desenvolupament, especialment la derivada de la fusta, la de construccions metàlliques i les alimentàries Centre d’ensenyament superior Cap del ferrocarril que va a Kankan 609 km, i aeroport…
operari diocesà
Cristianisme
Membre de l’institut secular (germandat de Sacerdots Operaris Diocesans) fundat per Manuel Domingo i Sol a Tortosa, el 1883, com una germandat de sacerdots dedicats al foment i cura de les vocacions sacerdotals i religioses, a l’educació de la joventut i a la devoció a l’eucaristia.
Rebé l’aprovació de Roma el 1898, la dels seus estatuts l’any 1935 i l’erecció en institut el 1952 Fomentà inicialment les vocacions sacerdotals en els collegis de Sant Josep, com el de Tortosa, València i Oriola i sobretot en el Collegi Espanyol de Sant Josep de Roma, fundat per Domingo el 1892 Aviat s’estengué per tota la península Ibèrica i el 1920 passà a l’Amèrica Llatina La moderna crisi dels seminaris ha limitat el seu camp d’acció, però l’han estès a parròquies, collegis universitaris i de segon ensenyament i a altres modalitats d’apostolat
dimecres de Cendra
Cristianisme
Primer dia de quaresma.
Antigament, la quaresma començava el diumenge següent hom n'anticipà la data per obtenir els quaranta dies de penitència sense comptar-hi els diumenges corresponents La denominació prové d’època tardana segle X, quan fou instituïda la cerimònia de la benedicció i imposició de la cendra obtinguda per la cremació dels llorers i palmons beneïts el diumenge de Rams de l’any anterior com a signe penitencial Hi hagué el costum, molt estès a Catalunya i avui perdut quasi totalment, de sortir a la tarda a fer una berenada al camp, on es feia després l'enterrament de la sardina
Francesc Tordera i Lledó
Literatura catalana
Comediògraf.
Fou l’ànima de la societat dramàtica El Fènix i assidu collaborador de diversos setmanaris alacantins, en què publicà poemes de caràcter festiu i costumista Fou pioner del teatre en català a Alacant Escriví les comèdies Un fill digne d’Alacant, o Entusiasme contra el moro 1860, sobre la guerra d’Àfrica, Casament i mig, o Dansa en la Vila-vella 1863, en què narra amb verisme els tradicionals balls d’aquest barri alacantí, i La vetlada d’un mortitxol , inacabada, que descriu el ritu, molt estès aleshores per les comarques valencianes, de la vetlla dels albats
ioga
Hinduisme
Un dels sis sistemes de la filosofia hindú.
En la seva forma clàssica ioga reial o raja yoga es basa en els texts de Patānjali Entre les altres formes de ioga practicades hi ha el ioga de la força hatha yoga , estès pertot arreu, basat en la teoria fisiològica segons la qual l’home té un poder diví kundalini o serp del poder, que li cal descobrir, situat a la columna vertebral i unit per una mena de vena sushumma al centre psíquic per excellència sabrasrara , situat al cap Mitjançant el coneixement profund de si mateix, el ioga pot controlar tots els seus impulsos i la seva voluntat
el Maigmó
el Maigmó
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya destacada (1 296 m), d’una característica cúspide cònica, situada a la partió de la foia de Castalla i l’Alacantí, dins el terme d’Agost.
El cim principal forma, amb el Maigmonet 1 188 m, al NW, un sinclinal penjat de calcaris dolomítics i margosos cenomanianoturonians que formen part del clap cretaci estès cap al S i l’W, redreçat pel Triàsic diapíric de l’estret de Roig La timba meridonal és anomenada el balcó d’Alacant , i continua a l’W per la solana de l’Aixau Les altures es prolonguen al NW, dins l’estructura subbètica, amb els materials miocènics de l’Empenyador 1 260 m, cobert d’un dens coscollar Per damunt dels 950 m hom hi pot trobar neveres o pous de glaç
canya

canyes
© Xevi Varela
Botànica
Planta perenne, de la família de les gramínies, de rizoma gruixut i sinuós, ramificat, d’on parteixen tiges robustes, fistuloses i ramificades, de 2 a 5 m d’alçada, amb fulles amplament linears i flors en gran panícula (plomall).
Originària d’Asia central, s’ha estès àmpliament per la regió mediterrània, on viu conreada i subspontània a les vores de rius, torrents, en marges, etc És emprada sovint per a defensar el sòl contra l’erosió Els plomalls que produeix al començament de la tardor són estèrils a les terres mediterrànies Per això la planta es multiplica dispersant-ne trossos de rizoma La tija, pelada, és emprada extensament en agricultura per a enasprar plantes enfiladisses, fer cobertes, etc, i, feta tires flexibles, en la confecció de cistells, la construcció d’encanyissats i de sostremorts, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina