Resultats de la cerca

Conseller d’estat 1875 i diputat republicà 1878-85 i 1887-1909, fou cap del partit republicà moderat Ministre d’afers estrangers 1890-93, ocupà altres ministeris i fou cap del govern diverses vegades 1892-93, 1895, 1914 i 1917 Protestant, sostingué Briand en l’elaboració de la llei sobre la separació de l’Església i l’Estat 1905

Membre del partit comunista, participà amb les brigades internacionals en la Guerra Civil Espanyola de 1937-39 Després de la Segona Guerra Mundial ocupà les carteres de l’interior 1946-48 i d’afers estrangers 1948-49 Acusat de crims contra l’estat, ja sota el règim soviètic, fou executat El 1956 el seu nom fou rehabilitat

Conseller de Frederic Guillem IV i de la seva política, ocupà un escó de dretes en el parlament de Frankfurt 1848 i la cartera d’afers estrangers setembre del 1850, la qual dimití novembre del 1850, no havent pogut imposar la seva política respecte a Àustria, política que fou seguida després amb l’anomenada retirada d’Olmütz

Fou suprimida per Napoleó 1803 i restablerta pel govern de Lluís Felip 1832 Té la seu a París Consta de 50 membres titulars, 10 membres lliures, 12 membres associats estrangers i 60 corresponents Els acadèmics estan dividits en cinc seccions filosofia moral i sociologia legislació, dret públic i jurisprudència economia política, estadística i finances i història i geografia

Participà en la marxa sobre Roma i fou ministre d’afers estrangers 1929-32, de justícia i president de la Camera dei Fasci e delle Corporazioni 1939-43 Membre del Gran Consell feixista, dirigí 1943 la revolta que derrocà Mussolini, però poc després fugí a Portugal, i posteriorment se n'anà al Brasil Tornà a Itàlia l’any 1957

Fou ministre d’afers estrangers als governs Wellington 1828-1830 i Peel 1841-1846 Defensà els principis lliurecanvistes i dimití 1846 després de la derogació de les Corn Laws El 1852 ocupà el càrrec de primer ministre en un govern de coalició Dimití el 1855, després d’haver intentat inútilment d’evitar la guerra de Crimea

Fou nomenat intendent de Catalunya i com a tal fou president de la Junta Particular de Comerç de Barcelona 1763-76, la qual afavorí Lliurat a la junta l’antic edifici de la Llotja, durant la seva presidència, n'emprengué la reconstrucció contractant tècnics estrangers per a les obres i fent portar d’Itàlia quadres, marbres i reixes metàlliques

L’economia va continuar estancada, amb un creixement del PIB del 0,5% perquè la crisi internacional va afectar més severament el país, en particular el sistema financer i el dèficit públic Dues empreses d’assegurances subsidiàries de bancs estrangers van tancar i l’Estat va haver de privatitzar el National Commercial Bank per a solucionar els problemes financers

Bé que no fou acceptada per la vencedora Polònia, que per la pau de Riga 1921 s’annexà un extens territori a l’E de la línia, a la conferència de Jalta febrer del 1945 fou recuperada per les potències aliades, i confirmada per Polònia i l’URSS en el tractat de Moscou agost del 1945 Amb petits canvis posteriors 1951, és la vigent actualment, si bé després de la desaparició de l’URSS 1991 separa Ucraïna i Bielorússia de Polònia

L’asil polític és reconegut en diferents constitucions, com l’espanyola, la francesa o la italiana Cal citar en aquest sentit el conveni de Ginebra de 25 de juliol de 1951