Resultats de la cerca

Succeí el seu germà Ahmet I Malalt mental, fou substituït per Osman II fins que, assassinat aquest pels geníssers, el tornaren al govern, que, de fet, exercí la seva mare

Estudià teologia, psicologia analítica i literatura a Suïssa, on exercí molts anys de capellà d’emigrants Publicà Joc d’arrels i d’estels 1965 i Antologia de sacerdots poetes 1975

Exercí de mestre Autor de manuals de gramàtica Resum d’ortografia catalana i vocabulari ortogràfic, 1931 Els pronoms febles , 1979, etc, destacà també com a poeta Poemes de vida senzilla , 1977

Arribà al poder en imposar-se damunt un grup dels principals prínceps de Bengala i del Panjab Exercí un govern despòtic, malgrat la seva edat avançada, i deturà el perill mongòlic

Participà en els Jocs Olímpics de Londres 1948 en la prova de pentatló modern i hi assolí la posició 36 Els anys seixanta exercí com a professor d’educació física a Barcelona

Trinitari calçat 1666, exercí diversos càrrecs directius de l’orde Publicà bon nombre de sermons i oracions fúnebres i l’obra Palma o triunfo celebrado en Jerusalén, representada a València el 1695

Es doctorà a la Universitat de València Exercí a Oriola, on escriví la Disceptatio unica de signis propriis veneni sumpti 1661, en què mantenia l’especificitat simptomatològica de cada metzina en particular

Sacerdot claretià Exercí el seu ministeri al Rosselló Autor de l’obra teatral El pare blanc 1919 i de Font Romeu 1926, recull de poesies publicat gràcies al bisbe Carsalade du Pont

El 1688 constava com a alumne d’orgue al Conservatorio de la Pietà dei Turchini, a Nàpols, on exercí d’organista entre el 1694 i el 1702 El seu primer reconeixement com a compositor el rebé quan presentà la seva òpera Ariovisto 1702 El 1703 intentà, sense èxit, aconseguir el càrrec de director musical a la cort de Nàpols, lloc ocupat per Alessandro Scarlatti El 1707, després de la composició d’un tedèum i la seva posterior interpretació dirigida per ell mateix, obtingué la plaça de director musical amb el comte Wirrico Daun A més de la seva feina al servei d’aquest aristòcrata,…

Possiblement fou deixeble de G da Palestrina El 1583 succeí a Bernardino Nanino com a mestre de capella a Sant Lluís dels Francesos a Roma, càrrec que exercí fins el 1591, i a partir d’aquest any i fins al 1594 desenvolupà la mateixa tasca al Collegium Germanicum Fou mestre de la capella privada del duc Giovanni Angelo de Altaemps, però se’n desconeixen les dates Succeí a G da Palestrina com a mestre de la Capella Giulia a Sant Pere del Vaticà entre el 1594 i el 1599, i fou cantor de la Capella Sixtina des del 1599 fins al 1624 Ordenat de sacerdot el 1595, exercí…