Resultats de la cerca

Informava a bastament del futbol català fins a la categoria regional i tenia corresponsalies en diverses ciutats de l’Estat Tingué prestigiosos redactors, com Spectator , que signava la secció titulada “Glosas”, d’Albert Maluquer, L Capdevila, els dibuixants Castanys i Passarell, i els reportatges gràfics de Gaspar i Claret De periodicitat setmanal, tenia 16 pàgines molt ben illustrades, amb fotografies de jugadors dedicades als lectors Els primers números incloïen una secció d’humor titulada “La furia española”, dirigida per Orlando Furioso i signada per Duvinyals i Cabot el legislador El 29…

Les cares d’incidència i d’emergència del raig de llum han estat tallades parallelament a l’eix òptic, però, en l’encaix, el de l’un i el de l’altre formen un angle recte, i l’eix del prisma d’incidència resta perpendicular a les arestes d’unió d’ambdós prismes, i l’altre eix, parallel a aquestes arestes D’aquesta manera, un raig de llum natural travessa el primer prisma sense que s’hi produeixi cap modificació, i és dividit en dos raigs, en travessar el segon, pel fenomen de la birefringència el raig ordinari i el raig extraordinari, ambdós polaritzats i refractats en direccions…

La direcció d’Unió Democràtica de Catalunya presenta preconcurs de creditors per a afrontar el deute del partit, que xifra en 19 milions d’euros El secretari general del partit, Ramon Espadaler, anuncia també l’endarreriment del congrés extraordinari previst per a l’abril Els ingressos del partit van caure en picat arran del trencament amb CDC i de no obtenir representació en les eleccions del 27 de setembre i del 20 de desembre de 2015 El 30 de setembre de 2015 UDC va vendre les seus de Tarragona, Lleida i Girona a una immobiliària El 13 de juliol UDC presenta un expedient de…

El Partit Socialista del País Valencià celebra un congrés extraordinari per a designar el nou secretari general del partit, un càrrec vacant des de la dimissió de Joan Romero al març El congrés es tanca amb l’elecció de Joan Ignasi Pla com a secretari general i Joan Lerma com a president, però sense resoldre les diferències internes del partit, ja que la nova executiva només compta amb el suport del 42% de delegats del congrés i té l’oposició del secretari d’organització del PSOE, Ciprià Ciscar L’endemà, el portaveu del PSPV al Parlament valencià, Antoni Asunción, renuncia a l’…

Obra dels arquitectes Arís i Vila Juanico, amb una capacitat de 1 103 places platea i dos pisos, fou equipat des del principi per a la programació de música, teatre i dansa El 1972 passà a propietat municipal dirigit inicialment per un patronat, des del 1984 és administrat directament per l’Ajuntament Han estat especialment importants les reformes fetes en 2000-02, que n’han millorat en profunditat les possibilitats escèniques i la seguretat A més de les temporades de teatre, dansa i música simfònica -on actua l’Orquestra Simfònica del Vallès-, s’hi representen les òperes programades pels…

Començà la seva carrera al Teatro Stabile de Bolzano, on muntà des de teatre polític popular fins a Shakespeare Fou nomenat director de la Biennal de Venècia i posteriorment del Teatro di Roma 1983-90, on posà en escena Caligula de Camus 1983, Don Chisciotte 1983 i Il fu Mattia Pascal 1986 de Pirandello, entre altres obres, amb els més moderns mitjans tecnològics Posteriorment fou comissari extraordinari de l’Ente Teatrale Italiano ETI, director de l’Olímpic de Vicenza i del Teatro Eliseo de Roma 1997-2001 Fou docent d’història del teatre a la Università Telematica Internazionale…

Estudià amb Francesc Esquerdo i F Ferrer i Solervicens, i el 1927 fou nomenat catedràtic de patologia i clínica mèdiques de la facultat de medicina de Barcelona tingué una gran activitat docent i un dels mestratges més eficaços de la medicina catalana contemporània Presidí nombrosos congressos i l’Institut Medicofarmacèutic, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques 1939-58 i l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1957-71 Fou degà de la facultat de medicina de Barcelona Fundà i dirigí les revistes Medicina Clínica i Revista Española de Reumatismo i Enfermedades osteorticulares La seva obra més important…

Fill de refugiats catalans, passà tota la infantesa a Perpinyà, on treballà i visqué Professor de sociologia de l’art a l’Escola de les Belles Arts de Perpinyà, collaborà al diari L’Indépendant i publicà una biografia de Jordi Barre 1985 És coautor del llibre Vous avez la mémoire courte 1981 També cal destacar un recull poètic, Sense recança de l’escalp 1987 i una sèrie de fascicles Atac del virus 1991, Ramellet vivesià 1992, Sasha Stone el fotògraf sense rostre 1992, Paisatge interior d’un tictic saltamarges 1994, La Guiguita 1995, La llet no m’emborratxa 2001 i L’extraordinari…

Aprengué l’art del contrapunt de F Soriano i GM Nanino Després d’un període de temps al servei d’un noble romà, viatjà per tot Itàlia Visità diverses ciutats, com Venècia, Nàpols, Ferrara i Milà, on desafiava els compositors locals a una competició amistosa de contrapunt Fou mestre de capella a esglésies de diverses ciutats, entre les quals San Luigi dei Francesi a Roma Compongué preferentment música religiosa, com ara salms i cànons, i també diversos madrigals En les seves obres sempre mostrà un extraordinari domini de l’escriptura contrapuntística Destaca el seu Hic finis 1655…

Vida Estudià piano i percussió al Conservatori de Música de Barcelona, on es graduà l’any 1973 amb un premi extraordinari en percussió Més tard fou alumne del percussionista alemany Siegfried Fink, amb el qual el 1974 anà a perfeccionar els seus coneixements a Suècia Es diplomà en percussió a la Universitat de Würzburg el 1987 Fou catedràtic al Conservatori de Barcelona, on desenvolupà una important tasca pedagògica És autor de diverses obres didàctiques sobre percussió, entre les quals destaquen Xilofon I-II Barcelona, 1982 i Marimba I Barcelona, 1983 De la seva producció com a…