Resultats de la cerca
Es mostren 5755 resultats
àcid esquàric
Química
Àcid orgànic en què els quatre àtoms de carboni formen un quadrat.
S’empra en síntesi química Tant l’àcid esquàric com alguns dels seus derivats serveixen per a eliminar les berrugues L’èster dibutílic de l’àcid esquàric s’empra per prevenir a l’alopècia
catet
Matemàtiques
Cadascun dels costats que formen l’angle recte d’un triangle rectangle.
contrincant
Cadascun dels qui formen part d’una mateixa trinca en unes oposicions.
codi
Conjunt de signes, normes, etc, que formen un vocabulari, una clau, etc.
embó
Transports
Nom de diferents peces que formen part del folre de certes barques.
dídim | dídima
Botànica
Dit dels òrgans que formen parella, com els fruits de les llunetes.
l’Alt Maestrat
Comarca del País Valencià, una de les dues que formen el Maestrat.
Cap de comarca, Albocàsser Situada a l’E de la ratlla d’Aragó i del riu de Montlleó, el seu límit septentrional és la mola d’Ares 1317 m i els tossals d’Orenga i de la Barbuda a l’E, el límit és la serra de Sant Joan i el tossal de Saragossa al S, les serres d’Espareguera i de Montardí La comarca és drenada principalment per la rambla Carbonera, que neix a la mola d’Ares, i pel riu de Montlleó, que neix al S de la comarca i després de recollir dos afluents gira a l’E i s’uneix a la rambla Carbonera prop de la Torre d’en Besora formant la rambla de la Viuda, afluent del Millars En general,…
moqueta
Indústria tèxtil
Teixit fort, semblant a un vellut per ordit, usat per a fer catifes, sacs de mà, com a tapisseria, etc.
La variant més comuna és formada per dos fils d’ordit de cotó de dos o tres caps, que formen el teixit de base, per tres fils d’un segon ordit d’estam de dos caps que formen les bagues, i per tres fils, alternats entre els de llana, d’un tercer ordit de cànem o jute que fan unes bastes en el revés La trama és tota de lli, jute o cànem, i lliga amb els tres ordits
boira de refredament
Meteorologia
Boira causada pel refredament nocturn de la superfície terrestre, a causa de l’emissió de radiació calorífica durant la nit. Amb aquest refredament la humitat relativa de l’aire augmenta.
Quan la temperatura arriba al valor del punt de rosada, l’aire està saturat i a partir d’aquest moment s’inicia la condensació del vapor d’aigua en gotes minúscules que formen la boira Les boires de refredament es formen habitualment a les nits de la tardor i de l’hivern a les valls i fondalades amb condicions de cel serè i de vents fluixos o encalmats, típiques de les situacions anticiclòniques, i solen dissipar-se durant el dia amb l’escalfament solar
multiprogramació
Electrònica i informàtica
Tècnica que permet d’executar concurrentment dos o més programes.
La simultaneïtat és possible gràcies a l’acció del sistema operatiu , que intercala l’execució dels programes per mitjà de les tècniques del procés de prioritat amb l’objectiu de fer màxim el volum de treball realitzat per interval de temps i, en general, de fer un ús òptim del sistema La multiprogramació permet, per exemple, la concurrència de programes funcionant en temps real i d’altres en temps diferit els primers solen tenir prioritat en l’ús de recursos i formen el primer pla en relació amb els segons, que formen el fons