Resultats de la cerca

És aturonat 104 m alt, prop del coll de Canyelles, als contraforts occidentals de la serra de Rodes És esmentat ja el 1078 entre els dominis donats pel comte Ponç I d’Empúries que hi havia establert el primer arxiu diplomàtic del comtat als seus fills Hug II i Berenguer que fou vescomte de Peralada i senyor de Rocabertí i de Carmençó El fill d’aquest, Dalmau Berenguer, vescomte de Peralada, almenys des del 1099, utilitzà sovint el títol de vescomte de Carmençó fou en defensa del seu fill, el vescomte Berenguer Renard, que Ramon Berenguer III de Barcelona atacà, vencé i féu presoner el comte…

La campanya s’inicià l’any 58 aC, contra els helvecis, i continuà contra els poblats belgues i armoricans Del 56 al 54, Cèsar es dirigí primerament als Alps contra els vènets, lluità també contra els germànics i organitzà la primera invasió de la Gran Bretanya Un cop fortificat el NW de la Gàllia, els romans emprengueren, amb èxit, una segona invasió del país britànic, alhora que, al continent, combatien contra els de Trèveris El territori gal es rebellà novament, dirigit per un capitost de l’Alvèrnia, Vercingètorix, que ocupà diverses regions Finalment, però, fou assetjat a l'…

Mapa de la Selva amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals es tenen notícies anteriors a l’any 1300 A Pladevall Banyoles La vila de Banyoles Casa de la Pia Almoina Camós La Sala de Camós Cornellà del Terri Castell de Cornellà Castell de Ravós del Terri Esponellà Castell d’Esponellà Casa forta de Vilert Fontcoberta Castell d’Espasens Casa de la Farrés Casa forta de Fontcoberta Palol de Revardit Castell de Palol de Revardit Torre circular de l’antic recinte fortificat Porqueres Castell de Porqueres Castell de Mata Castell d’Espill Sant Miquel de Campmajor…

Tot i que el lloc no és esmentat fins el 922, l’any 882 l’església formà part de les donacions que el bisbe de Girona Teu-ter efectuà a la canònica gironina Més tard, l’any 1032 apareix, en la donació d’un alou al terme de Fornells, feta pel vescomte de Cardona i ardiaca de Girona Eribau al prevere Guadamir L’any 1040 el mateix Eribau, esdevingut bisbe d’Urgell, poc abans de morir féu donació d’un altre alou situat a la parròquia de Sant Cugat de Fornells al monestir de Sant Vicenç de Cardona, al Bages També és esmentada l’any 1362 L’edifici actual sembla que data de la segona meitat del…

Centre del Carcí, situada en una plana agrícola cereals, vinya i ramadera ovelles és un petit nucli industrial tabac, alimentació Conserva el seu nucli medieval, del qual sobresurten la catedral de Sant Esteve, iniciada al segle XII, amb un notable portal romànic el Palau del Rei residència dels senescals del Carcí i un palau inacabat fet bastir pel papa Joan XXII ambdós del segle XIV l’església de Sant Urcís segles XII-XIII, part de les muralles i el notable pont Valentré, fortificat 1308-1380 Fou la capital dels cadurcs Divona , i des del segle III tingué bisbat Pertangué als…

L’Aude passa profundament engorjat de S a N i forma l’impressionant congost de Sant Jordi lloc classificat turísticament A la dreta de l’Aude, als vessants N de la serra de Lauseret, hi ha el gran bosc de Fontanilhes faigs, pins, avets, que dona lloc a una explotació forestal important serradores Prop de l’Aude, al congost esmentat, hi ha una gran central elèctrica que és alimentada pels pantans del Capcir El poble 398 m d’altitud és situat a la riba dreta de l’Aude És cap de cantó i té estació de ferrocarril El nucli antic té carrers coberts i restes de l’antic recinte fortificat…

Situat a la vall de l’Aglí, aigua avall de la gorja de la Fou, notable bretxa oberta pel riu, després de la confluència amb la Bolzana, a la serra de l’Esquerda o serra de l’Artiga del Baurien, denominació que pren, entre Castellfisel i el coll de Portelh, la llarga alineació muntanyosa de direcció oest-est que forma l’eix de la comarca Hi ha claps d’alzines, però a la resta del territori hi ha sobretot brolles, matolls i garrigues La superfície agrícola ocupa 318 ha dedicades bàsicament a la vinya 298 ha de denominació d’origen controlada i…

És la continuació de la serra d’Agullent, de la qual és separada pel port d’Albaida ambdues serres formen una llarga muralla en direcció SW-NE de 64 km de longitud, i arriba fins a la serra d’Ador, al límit amb la Safor El cim més alt és el pic de Benicadell 1104 m, punt culminant de l’aguda cresta de Benicadell És formada per un anticlinal cretaci, i els seus vessants apareixen en gran part escalonats en bancals, amb feixes on són conreades oliveres, garrofers, vinya, cereals, ametllers i altres arbres fruiters Als herbassars, resultat de la destrucció d’antics boscs i garrigues, pasturen…

Capella particular del Casal de Rosanes al qual J Mas i A Gallardo atribueixen un document del 1054 que esmenta Sant Joan d ‘Orençana , bé que sembla que es tracta de Sant Joan de Canals de can Ribes de Santa Eulàlia de Ronçana L’any 1291 Bernat de Rosanes, casat amb Guilleuma de Torrella, li assignà una dotació i hi creà un benefici sacerdotal, cosa que sembla suposar que es devia construir o reconstruir pels volts d’aquella data Del 1323 en endavant hi ha noticies de collacions del benefici i visites pastorals que l’anomenen indistintament Sant Joan de Rosanes o Sant Joan de Torruella, que…

Les notícies sobre el castell de Milmanda són escasses La primera referència documental de la fortalesa de Milmanda és de l’any 1148 o 1149, en què Guerau de Granyena i la seva muller Sança el donaren en castlania a Arnau de Montpaó i la seva muller Lloreta amb tots els seus termes i drets i la facultat de poblar-lo El 1163 aquest castell passà a mans dels monjos del monestir de Santa Maria de Poblet, els quals hi bastiren una granja, documentada el 1172 Aquesta propietat fou confirmada pel rei Jaume I l’any 1272 La granja de Milmanda és en l’actualitat un gran casal gòtic fortificat…