Resultats de la cerca

Al començament dels anys noranta començà a investigar la història de l’excursionisme a Catalunya i seguí amb l’estudi de la muntanya com a nova geografia cultural De les seves publicacions destaca Els Pirineus maleïts Natura, cultura i economia moral en les societats dites tradicionals 2000, Aproximació a la història de l’excursionisme terrassenc 2001, El paradís indicible La representació de Montserrat a l’edat moderna 2002, Del Paradís a la Nació La muntanya a Catalunya Segles XV-XX 2004 i Història social de l’excursionisme català El franquisme 2008

Fou cap del departament de geografia i cartografia de l’institut del sòl Dokucajev 1936-56, director de l’Institut de Geografia de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS Prengué part en moltes expedicions i fou qui internacionalitzà la geografia soviètica Les seves obres fonamentals tracten sobre gènesi i geografia dels sòls, geografia física, paleogeografia i geomorfologia Amb KK Markov féu 1939 el primer informe sobre història del període glacial al territori de l’URSS Des del 1957 fou president del Comitè Nacional de geògrafs soviètics El 1963 rebé, a Bulgària, el premi Dimitrov per la seva…

Professor a la Universitat d’Alger, s’especialitzà en l’estudi de països africans Escriví Madagascar, essai de géographie physique 1902, Structure de l’Algérie 1922 i L’Afrique blanche 1939

Estudià a Oxford i el 1586 publicà Britannia , visió topogràfica d’Anglaterra que tingué una gran influència en la historiografia posterior Fou mestre 1575-93 i director 1593-97 de l’escola de Westminster Publicà també Annales rerum Anglicarum et Hibernicarum regnante Elizabetha 1615

Recorregué una gran part de Colòmbia i l’Equador, estudiant-ne la vegetació, i participà en l’expedició de Humboldt i Bonpland A causa del seu lògic aïllament científic hagué de fer-se ell mateix els instruments d’observació, i inventà l’hipsòmetre Collaborà en l’expedició de José Celestino Mutis, i s’encarregà de la direcció de l’observatori astronòmic de Santa Fe Participà com a coronel en la guerra d’independència, i fou empresonat i afusellat per les tropes reialistes Les seves obres més importants són Memoria sobre la nivelación de las plantas que se cultivan en la vecindad del Ecuador…

Fou professor a Berna 1891, a Halle 1904 i, des del 1906, a Viena, on collaborà amb Albrecht Penck S'especialitzà en climatologia general i glacial i el 1909 fou elegit vicepresident de l’Associació Austríaca de Meteorologia Establí la teoria de l’existència d’uns cicles climàtics de 35 anys cicle de Brückner , la qual era conseqüència no pas de la realitat, sinó dels mètodes matemàtics emprats en establir-la Entre les seves obres cal esmentar Klimaschwankungen seit 1700 ‘Oscillacions climàtiques des del 1700’, 1890, Die feste Erdrinde und ihre Formen ‘La crosta ferma de la Terra i les seves…

Féu la seva tesi doctoral als Pirineus Recherches sur la morphologie des Pyrénées orientales franco-espagnoles, 1937, i ha publicat altres treballs sobre geomorfologia i geografia de la península Ibèrica Fou professor a Dijon, Estrasburg, Lilla i la Sorbona Féu estudis experimentals sobre la descomposició de les roques cristallines i publicà Précis de géographie physique générale 1959, Régions naturelles du globe 1970 i Processus d’érosion à la surface des continents 1981

El 1845 féu un viatge per la Mediterrània, sobre el qual publicà Wanderungen durch die Küstenländer des Mittelmeers ‘Excursions pels països costaners de la Mediterrània’ 1849 Participà en una expedició a l’Àfrica patrocinada pel govern britànic, per tal d’explorar nous territoris Estudià el Sàhara, entre Trípoli i el Txad, el Baguirmi i arribà a Tombouctou Fruit d’aquest viatge fou el llibre Reisen und Entdeckungen in Nord- und Zentralafrika ‘Viatges i descobertes al nord i al centre d’Àfrica’, 1855-58

Fundador, a Roma, l’any 1901, de l’Istituto Geografico De Agostini, traslladat a Novara, que des del 1904 publica el Calendario Atlante De Agostini

Ingressà a la marina de guerra, amb la qual lluità a Gibraltar 1782, Toló 1793, etc Cooperà en la formació dels mapes hidrogràfics de les Illes Balears i Pitiüses 1783-84, i publicà més tard Descripciones de las islas Pitiusas y Baleares 1787 El 1786 ingressà a l’Academia de la Historia de Madrid —que dirigí diversos cops d’ençà del 1804— i el 1786 a la de San Fernando Féu amistat amb GMM de Jovellanos Durant l’ocupació napoleònica hagué de fugir de Madrid 1812, i més tard Ferran VII el confinà a Sevilla 1814, on féu recerques de l’Archivo de Indias Autor d’una Relación del último viaje al…