Resultats de la cerca

Vida Probablement rebé la seva primera educació musical a la catedral de Salisbury, on fou nen cantor Aviat mostrà el seu excepcional talent musical, la qual cosa feu que el mecenes Edward Seymour el posés sota la tutela del seu propi mestre de música, John Coprario És possible que aquest reconegut compositor redactés les seves Rules how to Compose 1617 precisament per facilitar la instrucció del jove músic Lawes fou escollit per a ser un dels músics privats del príncep Carles, el qual el mantingué en el càrrec després d’accedir al tron el 1625 Dedicà gran part de la seva activitat a la…

És dins l’escola realista de postguerra que donà les seves obres més reeixides Une si jolie petite plage 1949, un film “negre”, i Les orgueilleux 1953

Fou advocat de l’estat i inicià la carrera política al costat d’Antoni Maura, que el nomenà governador civil de València 1921-22 Durant la Dictadura de Primo de Rivera ocupà els càrrecs de director general d’administració local 1923-25 i ministre de finances 1925-30, des dels quals redactà l’Estatut Municipal 1924, introduí el sistema de “pressuposts extraordinaris”, creà el monopoli de petrolis i, durant la crisi del 1929, intentà de mantenir la paritat internacional de la pesseta per la qual cosa fou combatut, entre altres, per Francesc Cambó Instaurada la república 1931, s’exilià a…

Administrador del departament dels Pirineus Orientals i cap d’una companyia de milícies durant la Revolució Francesa, fou elegit diputat a la Convenció 1792 Afiliat a la fracció més moderada dels girondins, lluità contra els excessos de la repressió i el monopoli polític de París Proscrit i empresonat, assolí d’escapar, però intentà, vanament, d’aixecar el país des de Lió capturat prop de Bordeus, morí guillotinat

Professor d’estadística a les universitats de Nancy 1919-33 i de París 1935 i de física matemàtica a la Universitat de París 1949-60 Ocupà la direcció de l’Institut de Statistique de París 1934 i la presidència de l’Institut Internacional d’Estadística 1953-60 Membre de l’Académie des Sciences, ha estat un dels representants més destacats de l’escola francesa contemporània d’estadística —molt interessant per les seves aplicacions a la psicologia i la biologia—, amb valuoses aportacions a les teories de la probabilitat i de la informació Cal remarcar les seves investigacions en els camps de la…

Militar de carrera, el 1921 prengué part en la guerra d’Àfrica Capità el 1927, deixà l’exèrcit arran de la llei Azaña del 1931 Començà aleshores la seva tasca periodística El Día de Palma, sovint amb el pseudònim de Kim , clarament contrària al nou règim republicà Participà en l’aixecament militar del juliol del 1936, i, després d’una breu estada al front, assolí a Mallorca el paper d’ideòleg al servei del Movimiento a la postguerra, deixà els articles polítics pels de crítica literària i escriví la seva obra de creació, de la qual cal destacar Miss Giacomini 1941 reeditada diverses vegades…

Redactor d' El Iris del Pueblo en 1869-73, fou un dels caps del partit republicà federal a Mallorca Regidor en 1872-73 i vicepresident de la diputació el 1873, posteriorment es mantingué al costat d’Antoni Villalonga Participà en la reorganització del partit el 1881 i fou el director de L’Autonomia en 1883-84

Alumne de Llotja 1890-95, fou deixeble de Fèlix Urgellès, de Miquel Moragas i Soler i Rovirosa, que el tenia en especial estima A quinze anys començà a collaborar amb el Gran Teatre del Liceu Passà a París, on fou deixeble de Cartezat Publicà dibuixos a L’Esquella de la Torratxa Viatjà molt per Europa Entre les seves escenografies hom destaca les wagnerianes, les de Louise , de Charpentier, i La vida breve , de Falla, al Liceu, i altres per a l’escena catalana Emprengué una volta al món, el resultat de la qual fou el llibre Roda el món i torna al Born 1910 i una sèrie d’apunts i de notes…

El 1916 creà l’editorial Cervantes, inicialment amb seu a València i traslladada el 1920 a Barcelona Fins el 1924, que tancà, edità nombroses traduccions al castellà dels clàssics de les literatures europees, entre les quals antologies de Heine, Leopardi i Goethe Escriví el recull de poemes La dicha y el dolor 1920 i les proses Gusano de luz 1923 El seu fill Carles Maristany i Mathieu 1913-1985 creà l’editorial Zodíaco després de la guerra civil i edità llibres d’una acurada presentació obres de CJ Cela, S J Arbó, traduccions de Turgèniev, Stevenson, etc Afeccionat a la música, organitzà…