Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València entre el 1924 i el 1928 i feu el doctorat a Madrid El 1930 fou nomenat professor auxiliar de la Universitat de València, on exercí d’ajudant del catedràtic Lluís Pericot , amb el qual havia collaborat en algunes excavacions en el marc del Servei de Prehistòria de la Diputació de València Pertanyent a la generació d’universitaris valencianistes dels anys trenta, exiliat el 1939, desenvolupà una important tasca divulgativa sobre qüestions culturals i nacionals relacionades amb el País Valencià Com a historiador, inicià una…

Es formà a la litografia d’Eusebi Planas ~1859, amb el pintor Josep Serra i Porson i a Llotja Amb el seu germà, el gravador Enric Gómez i Polo Barcelona 1841 — 1911, el 1863 anà a París, on fou deixeble de Thomas Couture, i féu un retrat gravat d’Eugène Delacroix, vell Tornà i féu una breu estada a Madrid 1865 per a visitar el Prado A Barcelona concorregué a l’exposició de l’Acadèmia de Belles Arts 1866 amb un Sant Sebastià , i fou un dels defensors de la idea d’edificar una sala permanent d’exposicions, on, quan fou feta realitat, exposà diverses obres 1868 Les cartes, Els daus, Jo també…

Vida Afeccionat a la fotografia i el cinema des dels quinze anys, ben aviat s’inicià en la professió de fotògraf, que exercí al llarg de la seva vida El 1926 adquirí un aparell de 35 mm i es convertí en un dels pioners del cinema a les Terres de Ponent Rodà films d’actualitat per a la Fox Film Corporation, a més de les seves primeres cintes amateurs , com Broma pesada 1926, produïda per la seva pròpia marca Cervera Films A principi de la dècada del 1930 entrà en contacte amb les entitats pioneres de l’amateurisme català, l’ACA de Barcelona i la Secció de Cinema Amateur del CEC En aquesta…

El 1931 es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona i s’especialitzà en psiquiatria i neurologia Fou cap del servei d’antropometria a l’Institut Psicotècnic de Barcelona El 1939 s’exilià a Veneçuela Treballà en el seu camp al Ministeri de Sanitat a la regió de Barlovento Fou metge i director de la colònia sanitària infantil de Los Teques estat de Miranda i de Maiquetía Districte Federal i professor de l’Instituto Pedagógico de Caracas El 1945 anà als Estats Units i més tard a Brisbane Austràlia, al servei del govern neerlandès Fou director de l’Hospital d’Hollandia a Nova Guinea i…

Militant d’Unión del Centro Democrático UCD, fou secretari d’organització d’UCD-Mallorca entre el 1977 i el 1978, i membre del consell polític estatal d’aquest partit en 1978-80, a més de secretari general de les Balears 1979-80 En les eleccions preautonòmiques de l’abril del 1979 fou elegit membre del Consell Insular de Mallorca, del qual fou vicepresident en 1979-80 i president en 1982-83 Així mateix, fou membre del govern preautonòmic, el Consell General Interinsular 1980-83, en el qual ocupà la conselleria d’indústria i comerç Participà en la comissió redactora de l’Estatut d’Autonomia de…

Abandonà la pintura per introduir-se en el corrent d’art conceptual dins el Grup de Treball La seva obra vol ser una reflexió sobre l’art com a via entre el sentiment i el coneixement Entre les seves exposicions destaquen Material humà 1981, Entropia 1986, Dinosaures-Pertorbacions irreversibles 1987, Europa Arqueologia del rescat 1989, Bildung la imatge del pensament 1990, La línia de Portbou 1991, Hotel Europa 1997, La paraula i el món 1998, Wart war 2000, Wooden House, Iron Bed, Straw Hat 2001, Conjunciones & copulativas 2002, i la mostra retrospectiva Francesc Abad/1986-1996 Amb l’…

Estudià belles arts a la Reial Acadèmia de Sant Jordi de Barcelona, de la qual esdevingué membre posteriorment És autor del conjunt escultòric de la façana de Sant Antoni a l’església de Vilanova i la Geltrú, el Sant Jordi del Maricel de Sitges i els Àngels del Museu Dalí de Figueres És també autor de diversos monuments públics al Treball Esplugues de Llobregat, La Sirena Pineda de Mar, a Pep Ventura Cornellà de Llobregat, etc Rebé nombrosos guardons i exposà a diversos països europeus i als EUA

Començà escrivint poesia i aviat es dedicà al teatre, de primer com a actor i més endavant com a director d’escena Yerma , 1971, de F García Lorca Intervingué com a intèrpret cinematogràfic en bastants pellícules, camp on exercí també d’ajudant de direcció, de guionista, de cap de producció i de realitzador Maria Rosa , 1964, film català a partir del drama d’À Guimerà, que fou protagonitzat per la seva muller, l’actriu N Espert Fou codirector del Teatre Principal de València 1979-81