Resultats de la cerca
Es mostren 484 resultats
Frederic Rahola i d’Espona
Disseny i arts gràfiques
Edició
Política
Dret
Editor, advocat i polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, treballà al departament de finances de la Generalitat 1936-38 i, acabada la Guerra Civil de 1936-39, s’exilià a França, on estudià economia política i participà en les tasques de la Junta d’Auxili dels Republicans Espanyols De retorn a Catalunya 1942, amb el seu cunyat J Vicens i Vives creà i dirigí l’ Editorial Teide i contribuí a la reconstrucció cultural del país Home de confiança de J Tarradellas, aquest el nomenà 1976 representant seu a l’interior i, el 1977, conseller de governació, càrrec que dimití l’any següent per…
Antoni Moxí
Cristianisme
Jesuïta.
Destinat a Amèrica, el 1747 arribà a la governació del Riu de la Plata i serví a les missions de San Ignacio Miní i Córdoba Argentina Treballà pastoralment entre els pobles lules i omoampes , i, arran de la seva estada, deixà una extensa i remarcable relació etnogràfica Dins de la seva obra, cal subratllar Laudatoris de don Ignacio Duarte y Quirós, el primer llibre en llatí de Córdoba L’expulsió dels jesuïtes el feu marxar a Faenza Itàlia, on escriví Adveniente Faventiam 1787 El 1789 corregí i publicà la traducció del Directorio ascético de Scaramelli feta per P Manuel García Cal…
Manuel Ortínez i Mur
Política
Empresari i polític.
Doctor en dret i professor mercantil, començà la seva activitat professional en les indústries tèxtils de la seva família Posteriorment fou director del Banc de Bilbao a Barcelona 1961-65, de l’Instituto de la Moneda Extranjera 1965-71 i de la filial d’Hispano Olivetti a Espanya 1971 Els darrers anys actuà com a representant de la Unió de Bancs Suïssos a Espanya Prengué part en les negociacions amb el govern d’Adolfo Suárez per al retorn del president de la Generalitat de Catalunya a l’exili, Josep Tarradellas, a l’octubre del 1977 Restablerta la Generalitat, fou conseller de governació…
Maria Eugènia Cuenca i Valero
Política
Política.
Llicenciada en dret, fou militant i fundadora de Convergència Democràtica des del 1975 Ocupà entre 1982 i 1986 la Secretaria General d’Ensenyament d’aquest Departament de la Generalitat de Catalunya Diputada al Congrés entre 1986 i 1992, entre el desembre d’aquest any fins al febrer del 1995 fou consellera de governació de la Generalitat de Catalunya En 1999-2003 fou novament diputada al Parlament de Catalunya Presidí la Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local 1999-2003 i formà part del Consell d’Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i…
Brač
Illa
Illa de la mar Adriàtica a Dalmàcia, Croàcia.
És l’illa de més altitud de l’arxipèlag de Dalmàcia 778 m, amb costes altes i penya-segats Hom hi explota pedreres de marbre i hi conrea vinya i oliveres Les localitats principals són els petits ports de Supetar, al nord, i de Bol, al sud L’illa fou dominada, successivament, pels romans, bizantins, narentans i magiars El 1278 passà sota el domini de Venècia fins el 1356, que sofrí breus dominacions d’hongaresos, bosnians, del rei de Nàpols i de Spalato Venècia hi dominà del 1420 fins al 1797 L’illa passà aleshores sota domini austríac, i el 1918 formà part de Iugoslàvia Annexada el 1941 a la…
Severiano Martínez Anido
Història
Militar
Militar.
De l’arma d’infanteria, ascendí a general després de lluitar al Marroc Governador militar de Barcelona a partir del 1917, assolí una gran notorietat quan passà al govern civil 1920-22 Dictà la deportació dels principals dirigents sindicalistes a Maó 1920, i, juntament amb el cap de policia Arlegui, afavorí l’acció de bandes de pistolers i dels sindicats lliures contra la CNT Primo de Rivera el nomenà, successivament, director general de seguretat i ministre de la governació Exiliat a França el 1931, no tornà a Espanya fins pel juliol del 1936 per a unir-se a l’aixecament militar…
Arxiu General del Regne de València
Dipòsit del fons documental produit perles diverses administracions del Regne de València.
Creat pel rei Alfons el Magnànim a les corts de València del 1419 per a la custòdia de tota la documentació procedent de la cancelleria reial, com també de totes les actuacions dels seus tribunals L’aplegament d’aquests fons documentals no tingué lloc aleshores, ni quan Carles III ho disposà expressament l’any 1770, sinó l’any 1860, quan foren installats al convent de la Companyia de Jesús L’arxiu és repartit en aquestes seccions arxiu reial consell o reial audiència, cancelleria i lloctinència, processos i sentències Generalitat del Regne provisions, mercaderies importades i exportades,…
Arxiu General del Regne de Mallorca
Dipòsit de la documentació de l’antic Regne de Mallorca i d’altra de diversa procedència que hi ha estat ajuntada.
El decret de Nova Planta 1718 motivà la reunió dels arxius del regne i del municipi a la casa de la ciutat L’any 1838 foren reclamats per la diputació provincial per a la formació de l' Arxiu Regional de Mallorca, incorporat a l’estat el 1851 El 1955 fou installat a la Casa de Cultura Les sèries principals que conté són la cort de la governació la reial audiència el reial patrimoni desamortització consells generals i extraordinaris dels jurats de la universitat fins el 1718 i juntes de comerç Cal fer destacar el notable Llibre dels privilegis, amb belles miniatures, copiat per…
Agustín de Argüelles
Història
Polític.
Diputat a les corts de Cadis, on intervingué eloqüentment en els debats sobre l’abolició del turment, la llibertat d’impremta, etc En retornar el poder absolut 1814, Ferran VII el condemnà a vuit anys d’empresonament a Ceuta la revolució del 1820 l’alliberà i es convertí en ministre de governació del primer govern constitucional abril del 1820, que durà fins a la crisi " de la coletilla " març de 1821 El 1823 hagué d’emigrar a Anglaterra, on residí fins a la mort de Ferran VII Recomençà, en retornar a la península Ibèrica, la seva carrera política, i el 1940 fou nomenat tutor d’…
Joan Puigcercós i Boixassa

Joan Puigcercós i Boixassa
© Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Feu estudis de filosofia i lletres i ciències polítiques i sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona Entrà en política com a militant d’Independentistes dels Països Catalans 1983-85 i posteriorment ingressà a la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes 1985-87 i a Esquerra Republicana de Catalunya 1987, partit de les Joventuts del qual fou secretari general des d’aquest any fins el 1994 i president de la federació regional d’ERC de Girona 1993-1996 El 1996 fou nomenat vice-secretari general Amb la seva elecció, el 2004, com a secretari general…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina