Resultats de la cerca

Com a entitats collaboradores s’hi adheriren la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i la Generalitat de Catalunya 1981, i el Patronat Francesc Eiximenis 1984 que, a partir del 1998, ha assumit tot sol el finançament de la revista Pretén divulgar i promoure els estudis i investigacions sobre la comarca, gràcies també a la coordinació de l’Institut Entre altres collaboradors destaquen Joan Badia, Albert Juanola, Lluís Costa i Xavier Rous

El màxim òrgan de la fundació és el patronat constituït per membres del govern espanyol un dels quals, el ministre de cultura, en deté la presidència, i membres de la família Thyssen L’any 2002 la vicepresidència vitalícia passà a la vídua del fundador, Carmen Cervera, baronessa Thyssen-Bornemisza El 90% del fons es troba, des del 1992, al Museo Thyssen-Bornemisza de Madrid, installat al palau de Villahermosa La resta, una vuitantena d’obres, es mostrà al monestir de Pedralbes de Barcelona del 1993 al 2004 Aquest any, en virtut d’un acord entre la Generalitat de Catalunya i la Fundació, les…

Fou creada l’any 1847 amb la finalitat de conservar els fons bibliogràfics dels vuit monestirs desamortitzats a la ciutat i alguns de les comarques properes, entre els quals destacaven els de Ripoll i Sant Feliu de Guíxols Fou oberta al públic l’any 1858 amb poc més de 7 000 volums A més dels fons propis de biblioteca pública, té fons patrimonials, com els dels monestirs i els procedents de nombroses donacions fetes a partir de l’inici del segle XX

Monjo de Sant Feliu de Guíxols, d’on fou prior, abat 1617-21, 1629-33 i president fins que el 1641 en fou expulsat pels jurats de la vila pel fet que no era català Escriví, entre altres obres, una extensa història de Sant Feliu des dels seus orígens pretesament carolingis fins a l’abat Sobrarías mort el 1611 L’obra, que conté nombrosos documents, és encara inèdita, però l’han utilitzada abundosament Emili Grahit i Eduard González i Hurtebise

S’inicià en la competició el 1994 a l’Associació de Pesca Esportiva de Sant Feliu de Guíxols i aconseguí la medalla de bronze en el Campionat d’Espanya de clubs 2009 Fou subcampió d’Espanya individual 2007 Amb la selecció catalana guanyà una medalla d’or 2007, dues de plata 2006, 2009 i tres de bronze 2008, 2011, 2012 en l’àmbit estatal Disputà dos Campionats del Món amb la selecció espanyola i assolí una medalla de bronze per equips 2009

Als Països Catalans, són moltes les festes, processons o romeries que se celebren a causa d’algun vot, i per això reben el nom de votades festes votades, processons votades, etc Cal remarcar la festa de Sant Sebastià a Alaró Mallorca, el Pelegrí de Tossa a Santa Coloma de Farners Selva, la festa del Figueró a Vallcàrcara Vallès Oriental, la de la Mare de Déu del Bonviatge a Sant Feliu de Guíxols Baix Empordà, i una missa setmanal, cada divendres, a Taradell Osona per haver-se deslliurat del còlera

Membre del CFS Jecsalis al final de la dècada de 1990, posteriorment s’incorporà al CFS Sant Feliu de Guíxols La temporada 2004-05 aconseguí l’ascens a divisió d’honor catalana i guanyà la Copa de Catalunya 2005 L’any següent participà en el Campionat B d’Espanya de clubs i en la Recopa d’Europa Participà amb la selecció catalana en el Campionat d’Europa de la Unió Europea de Futbol Sala UEFS, amb la qual guanyà la medalla de plata Rebé el premi ARC 2006

També destacà en l’esquí nàutic de velocitat, fent equip amb les seves filles Es proclamà campió d’Espanya offshore 3 1976, subcampió d’Europa en 3D a Sant Feliu de Guíxols 1979, campió d’Espanya en 3C amb Jaume Minet 1981, en 3D amb Esteve Melendo 1983 i subcampió d’Espanya en 3D amb Minet un altre cop 1983 Assolí el Campionat de Catalunya els anys 1982, 1983 i 1984 Era soci del Club Nàutic El Balís, tot i que també representà el Club Nàutic Mataró en diverses curses

Característiques i usos El suro més espès i comunament més emprat és el de la surera, que té la propietat de formar una nova capa molt fina i homogènia després d’haver estat pelada o escorçada En l’aprofitament del suro hom distingeix dues fases diferenciades la primera pela, en la qual hom obté el suro anomenat pelagrí , i les peles posteriors cada vegada que el seu gruix és d’uns 25 millímetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions meteorològiques Després de la pela, el suro és apilat sota pressió, per tal de desguerxar i aplanar les…

Aturonat a l’esquerra del Ridaura i esmentat ja el 1362, es formà prop d’un castell, probablement el castrum Benedormiens , donat el 1041 al monestir de Sant Feliu de Guíxols Formà part de la batllia reial de la Vall d’Aro, convertida al segle XIX en municipi, del qual fou el cap i li donà el nou nom dins el mateix segle se segregà el municipi de Santa Cristina d’Aro L’església parroquial Santa Maria, consagrada el 1078, depengué de Santa Cristina d’Aro fins al segle XVII Fins el 1991 fou cap de municipi, al qual també donà nom