Resultats de la cerca

Estudià amb el seu oncle Felip Pedrell —primer a Barcelona i després a Madrid— i amb V d’Indy a París En tornar a Amèrica, visqué a Buenos Aires, on fou inspector de música del Consejo Nacional de Educación Al Teatro Colón de la capital argentina estrenà la comèdia lírica Ardid de amor 1917 El 1921 s’installà a París És autor de l’òpera de cambra La Guitarra , les obres simfòniques Danza de Aixa , En el estrado de Doña Beatriz , Obertura catalana i Fantasía argentina També són notables les peces per a guitarra Lamento , Página romántica , Guitarreo , En los jardines…

Inicià els estudis de guitarra amb Eduardo Sáinz de la Maza i José Tomás Completà la seva formació a la Manhattan School of Music de Nova York, sota el mestratge de Manuel Barrueco Ben aviat començà una brillant carrera com a solista que l’ha dut a collaborar amb les orquestres més prestigioses, com l’Orquestra Simfònica Europea, la Filharmònica Wolfgang Amadeus Mozart o l’Orquestra de Cambra de Praga, entre d’altres Amb aquestes formacions ha actuat a les principals sales de concerts del món, entre les quals destaquen el Lincoln Center de Nova York, el Teatro Real de Madrid o el…

S’inicià com a cantant a 14 anys, però no fou fins el 1942, quan formà el duo Los Compadres, que es feu popular a l’illa A més de cantar i tocar la guitarra, era conegut per haver inventat l’ armónico , un instrument barreja del tres i la guitarra, amb set cordes metàlliques i les cordes de re i sol doblades També en aquella època collaborà amb artistes cubans Benny Moré, Miguel Matamoros i Pablo Milanés i de fora Charles Aznavour i Cesaria Evora Arran de la revolució castrista, deixà de cantar i es dedicà a la seva feina en una fàbrica d’havans, fins que a la dècada…

De petita estudià música amb el seu pare José Luis Malumbres, violinista, i després ho feu als conservatoris de Còrdova i Madrid Més endavant fou alumna de Fernando Remacha, amb qui estudià harmonia, contrapunt i composició Del 1980 al 1988 seguí cursos de piano contemporani amb Pedro Espinosa i de composició amb Carmelo Bernaola, Luis de Pablo, Luigi Nono, Agustín González García de Acilu i Albert Sardà El 1954 s’estrenà el Cuarteto para cuerda , i l’any següent, Tres canciones Castellanas , per a veus mixtes, interpretada per la Coral de Tudela La seva producció inclou obres per a orquestra…

Vida De formació autodidàctica, la major part de la seva trajectòria coneguda es desenvolupà a Madrid, on edità un gran nombre de llibres de temàtiques molt variades i adreçades a un públic popular Moltes de les seves obres aparegueren en fascicles i tingueren múltiples reedicions Escriví i edità diversos tractats referits a la música instrumental i la dansa Els més importants són Reglas y advertencias generales que enseñan el modo de tañer todos los instrumentos mejores y mas usuales, como son la guitarra, tiple, vandola, cythara, clavicordio, organo, harpa, psalterio, bandurria…

El heavy-metal 'metall pesant’ en anglès aparegué al final dels anys seixanta, influït també per la psiquedèlia, i grups com Cream i Jimi Hendrix Experience Del blues , en deixà de banda la tradició i el swing , i conservà la importància de la guitarra, els solos, els ritmes rígids i senzills i els riffs interminables A això hi afegí potents amplificadors per a la guitarra i per a un baix tan contundent com la bateria En el heavy-metal , la melodia o l’estructura de la cançó no és tan important com el virtuosisme en la guitarra, la tècnica, la destresa i la rapidesa, que només s’alenteix per…

Restà cec a tres anys Estudià música a València i l’any 1927 anà a París, on amplià els seus coneixements a l’École Normale de Musique, especialment amb Paul Dukas Més tard estudià història de la música amb A Pino i amb Maurice Emmanuel Fins el 1939 residí a Suïssa i després s’installà definitivament a Madrid L’any 1944 guanyà el Premio Nacional de Música atorgat pel conjunt de la seva obra Esdevingué catedràtic d’història de la música de la Universitat Central de Madrid La seva producció és una síntesi de l’estil galant del s XVIII i de l’art musical tradicional Les seves obres més notables…

Autodidacte en la seva primera formació musical, més tard estudià amb Regino Sainz de la Maza, a Madrid, i Emili Pujol i Andrés Segovia, a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Continuà la seva formació amb Segovia als cursos de perfeccionament de Santiago de Compostella, on des del 1959 fou també professor ajudant El 1961 fou distingit amb el primer premi del Concurs Internacional Andrés Segovia El mateix any obtingué per oposició la càtedra de guitarra al Conservatori de Música Òscar Esplà d’Alacant, on acomplí una tasca pedagògica molt destacada en la formació de tota una…

Possiblement fou alumne de Francesco Corbetta El 1680 era músic de cambra de Lluís XIV i del 1694 al 1705 actuà regularment a la cort francesa i amenitzà les reunions vespertines de Madame de Maintenon El 1709 era cantant de cambra reial i el 1719 fou nomenat mestre de guitarra del rei Fou també tiorbista i violista i, juntament amb Corbetta, el compositor de guitarra més destacat del Barroc francès Visée publicà un total de dotze suites en els volums Livre de guittarre dédié au roy 1682 i Livre de pièces pour la guittarre 1686, a més d’algunes miscellànies amb peces…

Considerat la veu i guitarra més important de la història del blues , tingué una vida curta, i no deixà gaire material enregistrat, però han estat milers els músics que han rebut la seva influència o han fet versions de temes seus, com Love in Vain , Crossroads o Sweet Home Chicago , clàssics del blues en general i del blues del delta en particular Johnson també fou una referència cabdal per a la música rock , i tingué deixebles tan illustres com Eric Clapton, Jimi Hendrix o Led Zeppelin La seva vida estigué envoltada de llegenda per la rapidesa amb què aprengué a tocar la …