Resultats de la cerca

N’és el principal nucli urbà la ciutat de Besançon Comprèn la part central de la cadena muntanyosa del Jura, fronterera amb Suïssa, i la major part del departament del Doubs una comarca de turons integrada per la muntanya mitjana, en el Doubs, i per la regió vinícola de Vignoble, en el Jura, i la plana, estesa per una gran part de l’Alt Saona, que limita al NE amb el massís dels Vosges La major part de les aigües van a parar al Roine, per mitjà de l’Ain i, sobretot, del Doubs i el Saona L’agricultura és de cereals i de farratge, i hi ha policultura als turons de la Bresse La ramaderia de…

Situada a la costa occidental de l’ampli golf homònim i dominada per les altures del Pellegrino, Grifone i Cucio, s’estén per la plana de la Conca d’Or, guanyada per la ciutat a través del temps, com a conseqüència del seu creixement urbà El nucli antic, creat entorn del port, és avui el centre de l’activitat comercial i administrativa de la ciutat, les funcions econòmiques de la qual són bàsicament terciàries Tocant al port, principalment de passatgers, s’han creat indústries de construcció naval i complementàries També hi ha indústries químiques, tèxtils i alimentàries Té universitat i…

És una regió de contacte entre els últims contraforts del massís hercinià de Bohèmia i els Carpats Blancs, i al mig s’insereix la vall del Morava, que s’obre, al S, cap a la plana Pannònica i, al NE, cap a la conca de l’Oder És una regió de transició i de pas entre l’Europa del sud, o danubiana, i la del nord, o país del Vístula Constitueix una àmplia depressió, recoberta de sediments terciaris i quaternaris i drenada per la xarxa del Morava, la qual depressió es presenta com un conjunt de diverses conques i de diversos altiplans i turons tallats per les valls dels rius Al N, entre la…

És formada per dues ciutats diferents Buda i Pest, unides des del 1873 Quan els mongols envaïren la regió a mitjan segle XIII anihilaren la florent cultura medieval existent Amb Lluís el Gran 1342-82, que designà Buda capital, Hongria conegué una època de gran esplendor durant la qual les arts foren protegides pels monarques La invasió dels turcs a mitjan segle XVI comportà una nova època de foscor que es prolongà fins a l’arribada dels Habsburg austríacs al segle XVII La vida musical de la ciutat es refeu, però prengué un caràcter eminentment germànic No fou fins molt més tard…

Amb uns 8280 km 2 de superfície i una població al voltant d’1873000 habitants 2014, és la part occidental de la fossa renana formada pels moviments tectònics que han separat els Vosges de la Selva Negra i és emplenada per sediments acumulats durant l’Oligocè, que en alguns llocs arriben als 2000 m de profunditat És una plana allargada de 20 a 30 km d’ample per 150 km de llarg d’uns 200 m d’altitud mitjana, que des d’antic ha servit de pas entre el N i el S d’Europa Hi ha tres grans tipus de paisatge les muntanyes vosgianes, la plana i els turons subvosgians El vessant alsacià dels Vosges…

Rep els noms, també, d' escola militar si és per a oficials de la marina de guerra, d' escola o acadèmia naval militar si és per a oficials de l’aviació militar, d' escola o acadèmia aeronàutica militar Els ensenyaments tècnics per a artillers i enginyers foren organitzats als diversos països d’Europa ja des del segle XVI Al segle següent es generalitzà l’ensenyament de les arts militars a la noblesa —l’estament d’on procedien els cossos d’oficials dels exèrcits europeus— als collegis o escoles de nobles, anomenats acadèmies a França i a Alemanya Ritterakademien Aquesta és la denominació…

Tots tingueren un substrat comú crisi econòmica de 1846-47, rebuig dels règims autoritaris, exaltació del sentiment nacional, però diferiren quant a llurs objectius mentre que a París i a Viena es lluità principalment per la implantació o ampliació del constitucionalisme, a Itàlia, a Alemanya i a la major part de l’imperi austríac la revolució pretengué l’alliberació dels pobles oprimits com a primer pas per a la constitució d’estats nacionals regits per sistemes democràtics S'inicià a França, amb les revoltes de París dels dies 22-24 de febrer, que, amb la bandera del sufragi universal,…

Estudià a Salamanca i fou gentilhome de cambra del futur Felip IV de Castella En regnar aquest, el seu oncle Baltasar de Zúñiga fou primer ministre, i quan morí 1622, el comte duc ocupà el seu lloc Hereu ideològic dels arbitristes i de la tradició imperial, concebé un programa polític basat a mantenir l’hegemonia dels Habsburg hispànics a Europa Però l’esgotament financer i de recursos humans de Castella —per la immensa pressió fiscal i la crisi del comerç americà— condicionava aquesta política a una profunda reforma econòmica i militar, que, amb tot, els triomfs assolits el 1618 a la…