Resultats de la cerca
Es mostren 18003 resultats
costums i privilegis de la Vall d’Aran
Dret català
Conjunt de costums pels quals els aranesos s’han regit durant segles.
No foren escrits fins que en el privilegi reial de la Querimònia 1313 obtingueren confirmació de les llibertats, les franqueses, les immunitats i els costums respectats pels reis predecessors, privilegis confirmats per Alfons III el 1325 Aquest dret consuetudinari havia rebut la influència del dels territoris pirinencs veïns Pere III, que el 1337 moderà algun dels costums sobre danys causats per animals, el 1352 confirmà les consuetuds araneses en matèria de dret successori i patrimonial del matrimoni Per una provisió reial del 1595, les Constitucions de Catalunya foren declarades dret…
alquibla
Islamisme
Orientació vers la Meca, on han de mirar els musulmans en pregar.
A les mesquites és indicat pel miḥrāb El primer temps de la predicació de Mahoma, aquest disposà que l’alquibla fos orientada a Jerusalem, però quan es produí el trencament amb els jueus quedà definitivament orientada a la Meca
empiulat | empiulada
aigua aromàtica destil·lada
Farmàcia
Química
Perfumeria
Nom genèric de les solucions aquoses obtingudes destil·lant amb aigua o al vapor (a pressió ordinària o al buit, amb maceració prèvia o sense), certes plantes i flors. Les aigües aromàtiques són dites dobles o triples quan han estat cohobades dues o tres vegades.
Són anomenades també aigües aromàtiques les solucions similars preparades sense destillar, dissolent en aigua olis essencials deterpenats suficientment solubles, o àdhuc productes sintètics odorants Quan es preparen olis essencials per arrossegament al vapor, s’obtenen aigües aromàtiques destillades en tots aquells casos en què alguns components de l’essència tenen solubilitat aquosa suficient Llur importància havia estat gran en perfumeria i farmàcia, però actualment han caigut totalment en desús, amb algunes poques excepcions aigua-ros i aiguafort, principalment
testament davant notari
Dret civil
Dret civil català
Testament atorgat davant notari competent per a actuar en el lloc de l’atorgament i de dos testimonis idonis, que no és necessari que siguin pregats, ni que apreciïn la capacitat del testador, ni que l’hagin de conèixer, si bé han de firmar el testament.
Pot ésser obert , sempre que el testador manifesti la seva voluntat en presència del notari i dels testimonis, tots els quals resten assabentats de la voluntat del testador o tancat o clos , quan el testador no revela la seva voluntat testamentària, que declara que es conté en una carpeta que presenta a les persones que han d’autoritzar aquest testament
tractament de rescat
Patologia humana
Tractament alternatiu que s’administra com a últim recurs a pacients amb un pronòstic greu que no han respost a altres tractaments previs o no els han tolerat.
asma
Veterinària
Malaltia respiratòria que pot afectar diverses espècies d’animals, com els bous que han patit una bronquitis, les vaques velles i tots els animals que han treballat excessivament.
És anomenada també emfisema pulmonar
escola de Barcelona
Nom proposat per a designar el conjunt de pensadors que han desenvolupat llur activitat a la Universitat de Barcelona a partir del segon terç del s XIX, paral·lelament a la renaixença literària i política.
Hom no pot assignar-li les característiques pròpies d’una escola filosòfica Des dels seus primers representants, Ramon Martí d’Eixalà 1808-57 i Francesc Xavier Llorens i Barba 1820-72, seguidors de l’escola escocesa, fins als qui actualment hom pot considerar-hi inclosos Ferrater i Móra, Nicol, la diversitat en els mètodes i en les posicions ideològiques és manifesta Tanmateix, hi ha un conjunt d’afinitats bàsiques i una comunitat d’estil i d’actitud Les característiques més essencials d’aquest estil de pensament són l’allunyament de tot dogmatisme, l’intent d’integració de la filosofia com a…
la Renaixença
Nom amb què els historiadors de la literatura catalana han designat el procés de recuperació de la llengua i la literatura catalanes portat a terme sobretot a partir de la segona meitat del segle XIX.
El terme, però, i malgrat la seva utilització constant, és —com el seu pretesament oposat de Decadència— molt poc precís, ambigu i susceptible de nombroses interpretacions i revisions De fet, a mesura que les noves investigacions han permès de constatar que la manca d’ús literari del català o que la pèrdua de consciència lingüística arreu dels Països Catalans no foren tan totals com hom havia suposat la Decadència , el mateix concepte de Renaixença o de renaixement , en la terminologia usada pels contemporanis canvia, en certa manera, de significat i perd amplitud D’una banda, el català…
eruptiu | eruptiva
Geologia
Dit de les roques ígnies que han sortit a l’exterior de l’escorça terrestre per mitjà de les erupcions volcàniques i que, per tant, s’han consolidat ràpidament.