Resultats de la cerca
Es mostren 446 resultats
Yonà ibn Ǧannāḥ
Gramàtica
Gramàtic jueu.
Estudià a Còrdova i a Lucena Des del 1012 exercí la medicina a Saragossa Fou un dels deixebles més destacats de l’escola de gramàtica i de lexicògrafs iniciada per Menahem ben Saruq i per Ḥagyuǧ, i deixeble directe d’Iṣḥaq ben Chicatella Escriví sempre en àrab, sota el nom d’Abū-l-Walīd Marwān La seva obra cabdal fou la Investigació detallada , traduïda en dos volums a l’hebreu per Yehudà ibn Saul ibn Ṭibbōn
Ramir Augé i Montanyà
Escriptura i paleografia
Escripturista.
Monjo de Montserrat, on ensenyà teologia i fou bibliotecari, es formà a l’École Biblique de Jerusalem 1930-48 Traduí i comentà els profetes i alguns dels llibres sapiencials de la Bíblia de Montserrat 1935-66, així com de l’edició manual de la mateixa Bíblia 1966-67 Preparà l’edició del Llibre de Job 1968 i deixà una traducció i comentari dels Salms , remarcable per la fidelitat al text hebreu Publicà algunes monografies històriques i exegètiques
Bonaventura Ubach i Medir
Bonaventura Ubach i Medir
© Fototeca.cat
Història
Bíblia
Cristianisme
Biblista i orientalista.
Vida i obra Ingressà al monestir de Montserrat el 1894 i fou ordenat de sacerdot el 1902 Entre dues docències de matèries bíbliques i llengües orientals a Montserrat 1902-06 i 1910-13, sojornà a Jerusalem 1906-10, on fou deixeble dels exegetes Lagrange, Vincent i Abel, visità les terres bíbliques i començà a aplegar elements per al futur museu bíblic montserratí Durant aquests anys publicà una sèrie d’articles a la Revista Montserratina i la narració del seu viatge El Sinaí Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel 1913, reeditat el 1951 Els anys 1913-…
,
hebraisme
Lingüística i sociolingüística
Mot o gir hebreu emprat en una altra llengua.
Abraham ben Šělomó ibn Torrutiel
Historiografia
Literatura
Historiador hebreu originari d’Utiel que visqué a Fes.
És el continuador de l’obra històrica Séfer ha-Qabbalà ‘Llibre de la tradició’ d’ Abraham ibn Dā’ūd , que completà fins el 1510 Segurament s’inspirà també en la crònica de Yosef ben Ṣaddiq Són interessants les notícies que dóna de l’expulsió dels jueus el 1492, bé que l’obra conté diversos errors i anacronismes
Yĕhudà ben Iṣḥaq ha-Leví ibn Šabbetay
Literatura
Judaisme
Metge i poeta jueu, forjador del llenguatge literari hebreu.
Residí un quant temps a Barcelona A 20 anys compongué el llibre Minḥat Yĕhudà ‘L’ofrena de Judà’, anomenat també Śoné ha-Našim ‘El misogin’, que narra amb estil satíric les desgràcies ocorregudes a Zeh Zéraḥ, fill de Taḥkĕmoní, per haver-se casat L’obra, escrita en prosa rimada amb intercalació de poesies, serví de base al Taḥkĕmoní de Jĕhudà ben Šĕlomó al-Ḥarizí, i provocà, entre d’altres, les rèpliques d’un Iṣḥaq i la de Yeda'ya ha-Peniní Escriví també Milḥemet ha-Ḥokmà we-ha-'Oser ‘Guerra entre la saviesa i la felicitat’ i Dibré ha-Ella we-ha-Nidduy ‘Paraules de…
ídix
Lingüística i sociolingüística
Llengua dels jueus asquenazites, dita també judeoalemany, parlada per uns vuit milions de persones.
Producte de diversos elements i sobre una base alt-alemanya, hi intervenen factors eslaus, fràncics i romànics, tot plegat mediatitzat per l’hebreu, que, entre d’altres coses, hi ha aportat l’alefat Té dos dialectes l’occidental, parlat antigament als Països Baixos, a la meitat occidental del que actualment és Alemanya i a Alsàcia-Lorena i l’oriental, de la Bàltica a la mar Negra i, sobretot d’ençà del genocidi dut a terme pels nazis, transportat als EUA
captivitat babilònica
Història
Període durant el qual els hebreus foren captius dels babilonis.
Jerusalem, que havia collaborat amb Egipte, enemic de Babilònia, caigué en mans de Nabucodonosor el 597 aC i l’any següent foren deportats a Babilònia els prínceps i una gran part del poble hebreu El 587 Jerusalem, que s’havia revoltat, tornà a caure i es produí una nova deportació en massa El 538 aC Ciros permeté el retorn als exiliats, però només un petit nombre tornaren a la terra d’origen i la majoria continuaren a Babilònia, tot mantenint la cultura hebrea
teocràcia
Religió
Política
Forma de govern en la qual la sobirania és exercida teòricament per la divinitat.
Aquest mot fou creat per Josep Flavi per tal de distingir el règim polític hebreu de les altres formes monarquia i democràcia teoritzades per Aristòtil Inexistent històricament, s’ha manifestat en diversos sistemes de hierocràcia o de monarquia divinitzada Pròpia de l’antic Orient, fou portada per Alexandre el Gran a Grècia i d’allà passà a Roma, on August assumí el títol de divus ‘diví’ i instaurà el culte de l’emperador La hierocràcia medieval cristiana és anomenada teocratisme
Šem Ṭob ben Iṣḥaq
Lingüística i sociolingüística
Metge i traductor jueu.
Dedicat de primer al comerç, a 30 anys emprengué l’estudi de la medicina —que exercí a Montpeller i Marsella— i les traduccions de l’àrab a l’hebreu Amb el títol de Biur Séfer ha-Nefeš traduí el comentari d’Averrois al De Anima d’Aristòtil, i amb el de Séfer ha-Šimuš l’obra de medicina d’al-Zahrawī en 30 llibres, que acabà el 1258 Traduí també els 10 tractats mèdics del Kitāb al-Manṣūrī d’al-Rāzī
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina