Resultats de la cerca
Es mostren 786 resultats
arilació
Química
Fixació d’un grup aril sobre una molècula orgànica.
L’arilació té lloc per radicals lliures el cas més típic és la substitució d’un hidrogen aromàtic per un radical aril, amb formació d’un compost biarílic Ar + Ar´H →Ar - Ar´ + H
desoxigenació
Química
Eliminació de l’oxigen lliure, no combinat, d’algun producte que en conté de dissolt, mesclat o fixat físicament.
Si l’oxigen és unit químicament, hom parla de reducció Per desoxigenar substàncies oxigenades hom les posa en contacte amb unes altres àvides d’oxigen, com ara el carboni, l’hidrogen i el sofre
Enewetak
Illa
Atol coral·lí del Pacífic, al NW de les illes Marshall.
Consta d’unes 40 illes petites, amb una llacuna central Ha estat escenari, des del 1946, de proves nuclears 3 bombes atòmiques el 1948 i 4 el 1951, i una bomba d’hidrogen el 1952
Søren Peter Sørensen
Bioquímica
Bioquímic danès.
Féu estudis sobre acidimetria, i introduí el símbol del pH per a indicar la concentració d’ions hidrogen 1909 són també notables les seves recerques sobre els aminoàcids, les proteïnes, els enzims i les fermentacions
medi intergalàctic
Astronomia
Contingut físic de l’espai situat entre les galàxies.
És format bàsicament per hidrogen en estat atòmic o ionitzat, amb densitats extremament baixes, de 10 a 100 àtoms per metre cúbic, si bé poden ser notablement més altes a l’interior dels cúmuls de galàxies
analitzador d’Orsat
Física
Absorciòmetre portàtil que permet de determinar el percentatge de diòxid de carboni, oxigen i òxid de carboni que conté una mostra de gasos de combustió.
La mesura és basada en les variacions de volums produïdes per absorcions selectives dels diferents gasos, mitjançant reactius apropiats En forma més evolucionada permet també l’anàlisi d’hidrocarburs no saturats, d’hidrogen i de metà
Johannes Robert Rydberg
Física
Físic suec.
Fou professor a Lund 1901-19 i estudià les línies espectrals atòmiques de diversos elements, entre els quals l’hidrogen Establí que hi intervé sempre una constant, coneguda amb el seu nom, i en determinà el valor
triclorofluorometà
Química
Líquid incolor i gairebé inodor, molt volàtil, miscible amb els solvents orgànics i immiscible amb aigua, que té una densitat d’1,490 i bull a 24°C.
Hom l’obté per reacció del tetraclorur de carboni amb fluorur d’hidrogen en presència de pentafluorur d’antimoni, i és emprat com a solvent, refrigerant freó, agent propellent i extintor És conegut correntment com a freó 11
insaturat | insaturada
Química
Dit dels composts que tenen almenys un doble o un triple enllaç entre dos àtoms de carboni.
Pel fet de tenir enllaços π molt febles, els composts insaturats actuen com a nucleòfils amb els àcids de Lewis i donen reaccions d’addició amb l’hidrogen i els halògens, a causa del trencament homolític de llurs enllaços
Bengt Georg Daniel Strömgren
Astronomia
Astrofísic danès d’origen suec.
Professor a les universitats de Chicago i de Copenhaguen, desenvolupà la teoria dels núvols lluminosos interestellars anomenats esferes de Strömgren formats d’hidrogen ionitzat per estels a altes temperatures, i estudià la classificació espectral Dirigí diversos observatoris als EUA
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina