Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià dret a València i exercí de periodista, fou director del diari “Las Provincias” 1949-58 i, posteriorment, fundador i director de diverses publicacions sobre economia Com a assagista, publicà treballs de contingut polític, històric i cultural d’àmbit valencià, amb títols com Alma y tierra de Valencia 1941, Don Jaime el Conquistador, primer César hispánico 1945, El tradicionalismo de un republicano Vicente Blasco Ibáñez 1962 i Els nostres menjars 1978 El 1955 guanyà la flor natural dels Jocs Florals de València amb el poema Arbres Quant a la producció teatral, destaca la…

Vida Quan tenia cinc anys, la seva família es traslladà a Barcelona A l’edat d’onze anys ingressà a l’Escolania de la Mercè de Barcelona, on estudià piano, orgue i violí i tingué com a mestres J Cassadó i B Frigola El 1902 fou nomenat mestre d’aquesta escolania i organista de la Mercè El 1904 s’inicià com a director de cors a la Schola Cantorum de Sant Miquel Arcàngel Altres cors que dirigí foren l’Orfeó Montserrat de Gràcia, l’Orfeó de Sants i l’Orfeó del Centre Catòlic de Sant Vicenç dels Horts El 1941 fou nomenat mestre de capella de la basílica de la Mercè, com a successor de…

Cal cercar-ne l’origen en les processons quaresmals que des del s XVI proliferaren en moltes contrades del Baix Llobregat com per exemple la de Sant Vicenç dels Horts i que derivaren cap a unes representacions pròpiament teatrals, que a Esparreguera tingueren lloc a la plaça de l’Església fins els anys 1865-66 El 1875 s’instituí el drama sacre estructurat seguint un text, amb acompanyament musical i donant importància als mitjans tècnics i s’adoptà definitivament el text d’Antoni de Sant Jeroni, ampliat el 1944 per Ramon Torruella amb una composició musical d’Àngel Monné i Enric…

Situada en un turó a l’est de la ciutat, ha estat restaurada i convertida en el centre d’interpretació Casa de la Culla  dedicat a l’agricultura, la cultura del vi i l’educació ambiental La visita de les diferents estances de la casa, el celler tradicional i els camps de vinya permet conèixer la història de la viticultura al Bages i els processos tradicionals de producció de vi A més, a l’exterior s’ha desenvolupat un projecte d’horts comunitaris amb l’objectiu de fomentar l’organització collectiva, crear espais d’aprenentatge i promoure l’horticultura ecològica a la ciutat Des de l’any 2007…

La part emprada com a aliment pot ésser el fruit, les llavors o ambdós alhora albergínies, pebrots, carbasses, cogombres, tomàquets, pèsols, faves, mongetes, el bulb alls, cebes, les fulles i les tiges tendres cols, coliflor, enciams, escaroles, espinacs, bledes, les inflorescències carxofes, les arrels naps, raves, pastanagues i les tiges tendres espàrrecs, api El valor energètic sol ésser petit, puix que tenen una gran proporció d’aigua i un cert contingut en cellulosa Són una font important de vitamines especialment de la C, bé que disminueix un quant temps després de la recollecció, de…

En aquest indret, a l’antic lloc de can Blau, fou construïda l’església de la Mare de Déu de la Soledat la imatge desaparegué el 1835 per una comunitat de mínims que fundaren el 1582, de manera estable, el primer convent mallorquí de l’orde, després de diversos intents entre els quals, a Sant Nicolau de Portopí traslladats el 1585 a l’interior de la ciutat, hi retornaren el 1596 i hi restaren fins el 1682, que es traslladaren, definitivament, a Santa Maria del Camí, on fundaren un convent amb la mateixa advocació L’església…

L’entitat es féu càrrec de les línies corresponents a Ferrocarril de Sarrià a Barcelona SA i Ferrocarrils de Catalunya SA El 1985 integrà les línies de Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents SA La xarxa de FGC es desenvolupa en dues unitats d’una banda, el servei de ferrocarril, que inclou dues línies d’àmbit exclusivament barceloní Plaça Catalunya – Avinguda Tibidabo i Plaça Catalunya – Reina Elisenda, tres línies Barcelona – Vallès Terrassa, Sabadell i Sant Cugat, aquest amb ramals a Rubí i a la Universitat Autònoma amb origen a la Plaça de Catalunya, tres línies Barcelona – Baix…

És esmentat ja el 1017

Ocupa un terreny muntanyós, accidentat pels contraforts de la serra dels Plans el Rentonar, 1 112 m la Moleta, 1 097 m i poblat per una massa important d’alzinars i de pinedes L’economia es basa en l’agricultura hom conrea el 45% de la superfície total els conreus més estesos són els de secà, amb predomini del de cereals, seguit del d’oliveres, ametllers i vinya El regadiu hortalisses ocupa únicament 6,4 ha La propietat de la terra és repartida, i predomina l’explotació directa La població ha minvat en un 58% del 1900 al 1965 La vila 126 h agl 2006, benifallimers 374 m alt és d’origen…