Resultats de la cerca
Es mostren 1060 resultats
Josep Llorens Bassas
Tennis
Tennista i dirigent esportiu.
Conegut com Pepitu , ingressà al Club Tennis Barcino el 1941 Guanyà, en diferents categories d’edat, vint-i-vuit Campionats de Catalunya i catorze Campionats d’Espanya, tant en individuals com en dobles, i per equips de club, amb el Barcino Fou membre de l’equip espanyol de veterans i de veterans sèniors 1980-84, dels quals també fou capità Del 1971 al 1979 fou vicepresident del CT Barcino i delegat de la secció de tennis El 1965 se’l nomenà soci de mèrit i se li atorgà la insígnia de brillants del club
Farners Tennis Club
Tennis
Club de tennis de Santa Coloma de Farners.
Fou fundat l’any 2000, amb la participació de Magistertennis, empresa dedicada a la gestió i la direcció d’escoles i de clubs de tennis Participa en competicions socials, en interclubs i en Campionats de Catalunya i d’Espanya Disposa d’installacions pròpies, amb tres pistes de terra batuda i una zona esportiva amb piscina, frontó i sala de gimnàstica Entre els seus jugadors es troba Marc Roura, guanyador del Nike Junior Tour de Marbella el 2011 i que participa en els Campionats d’Espanya individuals de la seva categoria
James Mckeen Cattell
Psicologia
Psicòleg nord-americà.
Deixeble de WWundt, fou la primera persona al món que tingué el títol de professor de psicologia Universitat de Pennsilvània, 1888 Dedicat a l’estudi experimental del comportament humà, s’interessà per les diferències individuals, l’atenció, l’associació i l’aprenentatge, i fou el creador de l’expressió “test mental” el 1890 Amb JMBaldwin fundà 1894 la Psychological Review , de la qual fou coeditor fins el 1903 Després de la seva mort, ATPoffenberg edità un recull de la seva obra titulat James Mckeen Cattell, Man of Science 1860-1944 2 vols, 1947
Frederic Hilarió i Giner
Arts decoratives
Ceramista.
Fou alumne de l’Escola d’Arts i Oficis i de l’Escola Massana de Barcelona Actualment treballa al taller que ha muntat al mas d’En Bosc, a Rodonyà Alt Camp L’estil de les seves obres és original i no funcional en figuren al Museu de Ceràmica de Barcelona i al d’Art Contemporani d’Eivissa Ha participat en exposicions individuals i collectives a Barcelona, Eivissa, Girona, Madrid, Maó, Faenza Itàlia i Montevideo També es dedica a fer tapissos, escultures, mòbils i monotips Ha estat membre del Grup Menorca
Albert Regincós Isern
Tennis de taula
Jugador de tennis de taula.
Començà a jugar al TT Palafrugell i també al Calella, l’Epic Terrassa, el TT Bagà, l’Avilés, l’Ourense, el CER l’Escala i El Ciervo de Sabadell, i jugà deu anys a divisió d’honor Fou campió d’Espanya juvenil 1990 i sub-21 1992 En categoria absoluta, guanyà cinc cops el Campionat de Catalunya per equips, tres en dobles, dos en mixtos i un d’individual 1992 Aconseguí, també, dos bronzes individuals en el Campionat d’Espanya 1994, 1995 Formà part de la selecció estatal
Emili Martínez
Tennis
Tennista.
Fou campió de Catalunya individual en cinc ocasions 1950, 1951, 1953, 1954, 1958, dues en dobles 1952, 1958, amb J Bartrolí i L Barril respectivament i tres en dobles mixtos 1951, amb MJ Riba 1958, 1964, ambdós amb P Barril En individuals, guanyà en dues ocasions la Copa del Rei 1951, 1952 i fou dues vegades campió d’Espanya 1951, 1954 En dobles fou campió d’Espanya 1949, amb E Fleischner 1951, amb J Bartrolí Escriví el llibre Cómo ganar un partido de tennis 1975, amb Noel Clarasó
Alicia Guri

Alicia Guri
CT Barcino
Tennis de taula
Jugadora de tennis de taula.
Començà jugant al tennis i el 1950 es passà al tennis de taula de la mà de Joan Salichs Acumulà dinou títols estatals en les quatre modalitats, en què destaquen els tres individuals 1954, 1955, 1956 i els nou consecutius per equips 1953-61, els dos primers amb el Club Mayda i els altres set amb el CT Barcino En els Campionats de Catalunya guanyà 14 títols, 6 per equips amb el Barcino, 6 en dobles i 2 en mixtos Fou membre del primer equip espanyol femení que participà en un Campionat del Món 1959
Jeremy Bentham
Economia
Filosofia
Història
Història del dret
Filòsof, polític, jurista i economista anglès, representant principal de l’utilitarisme
.
Es llicencià en dret a Oxford el 1772 Procedent d’una família tory , evolucionà des de la crítica de la concepció whig Fragment on Government , 1776 fins a l’acceptació del radicalisme democràtic Entrà a la lliça política el 1808 i propugnà la implantació d’un sufragi gairebé universal Participà en l’elaboració de les lleis del país, particularment en la modificació de les anomenades lleis sobre pobres Poor Laws , i influí en la reforma de lleis penals i processals de diversos països Dugué a terme la seva obra com a economista del 1786 al 1804, però aquesta restà en gran part inèdita fins a…
reforma del sector de seguretat
Militar
Procés dinàmic per a transformar el sistema de seguretat on s’inclouen totes les parts involucrades, com també les seves funcions, responsabilitats i accions, aplicat sobretot en contexts de forta inestabilitat.
Aquests actors han de treballar de manera conjunta i cooperativa per tal de gestionar i fer operatiu un sistema de seguretat afí amb les normes democràtiques i els principis del bon govern, per establir un marc ampli i eficaç de seguretat, tal com sosté la definició del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament PNUD construcció de condicions de vida —individuals i collectives— en llibertat, pau i seguretat participació plena en la presa de decisions, protecció dels drets fonamentals, i accés als recursos per a cobrir les necessitats bàsiques La seguretat de les…
arma no letal
Militar
Arma destinada a incapacitar temporalment l’enemic però sense posar en perill la seva vida ni ferir-lo.
Malgrat que alguns gasos, com els irritants o els inhabilitants, encaixen en aquesta definició, el concepte d’arma no letal s’ha creat per referir-se a armes individuals destinades a substituir l’actual armament convencional basat en el disparament de projectils La més coneguda d’aquestes armes és el fusell làser, assajat per primer cop en combat per l’exèrcit soviètic durant la guerra de l’Afganistan L’arma emet un raig làser que provoca ceguesa temporal i per tant impedeix que l’enemic continuï el combat o pugui fugir Encara no forma part de la dotació de cap exèrcit
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina