Resultats de la cerca
Es mostren 1930 resultats
la Font de la Salut
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Font de la Salut) del municipi de Traiguera (Baix Maestrat), al S de la vila.
És un notable edifici, amb elements gòtics i renaixentistes iniciat el 1439, fou consagrat el 1521, edificat a l’indret d’una font on la tradició situa la troballa de la imatge forma un conjunt d’església —amb un atri i un pati claustral—, hostatgeria i casa del capellà Al camí des de la vila hi ha set creus els Set Dolors de la Mare de Déu esculpides Hom hi celebra nombrosos aplecs de tots els pobles de la comarca
fibrinogen
Bioquímica
Proteïna fibrosa soluble del plasma sanguini i de la limfa causant de la coagulació.
Representa un 4% en pes del total de proteïnes del plasma, entre les quals és la menys soluble en aigua El procés de coagulació de la sang és iniciat amb la hidròlisi del fibrinogen per un enzim proteolític, la trombina , i amb lliurament de dos fibrinopèptids , el A i el B, i de monòmers de fibrina Per coagulació i centrifugació del plasma és obtingut el sèrum sanguini lliure de fibrinogen És sintetitzat al fetge El seu pes molecular és de 341 000
Museu de la Colònia Sedó
Museu
Conjunt museístic, pertanyent a la xarxa del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, que preserva i dóna a conèixer la memòria històrica de la Colònia Sedó, al municipi d’Esparreguera (Baix Llobregat).
El conjunt és format pel recinte industrial tèxtil i pels habitatges dels obrers i altres serveis comunitaris Fou iniciat entre els anys 1847 i 1850 per Miquel Puig Catasús i tingué una continuïtat ininterrompuda fins els anys setanta El muntatge museogràfic permet entendre el sistema d’aprofitament de l’energia hidràulica, el procés productiu i la vida social a la colònia Cal destacar l’audiovisual tridimensional que es projecta a l’interior del tub de conducció de l’aigua de la turbina
ciutat nova
Urbanisme
Tipus de ciutat satèl·lit desenvolupada a la Gran Bretanya després de la Segona Guerra Mundial per tal de descongestionar Londres.
El pla Abercrombie 1944, que preveia la creació de deu ciutats, fou aprovat el 1946 New Towns Act i constituí l’instrument per a una important política de ciutats noves per a descongestionar les grans metròpolis britàniques Entre el 1946 i el 1950 foren creades 14 ciutats, a cadascuna de les quals hom preveié una població de 60 000 h Als EUA aquest tipus de ciutat ha estat iniciat amb Reston Maryland, i sobretot amb les new communities , encara en projecte
Eduard Domínguez Cardoner

Eduard Domínguez Cardoner
Christian Font
Rem
Piragüista d’aigües braves.
Iniciat al Club Cadí Canoë-Kayak de la Seu d’Urgell, s’especialitzà en la modalitat d’eslàlom El 2010 aconseguí la victòria al Campionat de Catalunya i també al Campionat d’Espanya Amb la selecció espanyola disputà diverses competicions internacionals, com un Campionat d’Europa júnior i un sub-23 Forma part dels programes de perfeccionament de la federació catalana i espanyola, i pertany a l’equip de treball del Club Cadí Canoë-Kayak en l’organització de competicions nacionals i internacionals
Act of Union
Història
Nom donat a dues lleis que formaren primer el regne de la Gran Bretanya, amb la unió d’Escòcia i Anglaterra (1707), i després el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, amb la unió d’Irlanda i la Gran Bretanya (1800).
La Union Act amb Escòcia culminà un procés iniciat amb la unió personal Jaume I d’Anglaterra, 1603 i accelerat davant del perill d’una restauració dels Stuart Anglaterra La Union Act amb Irlanda fou una reacció defensiva contra el desvetllament dels catòlics rebellió dels Irlandesos Units de Wolfe Tone, 1789 El parlament irlandès l’acceptà, però l’oposició a la unió es mantingué fins que Irlanda aconseguí l’autonomia 1921 i finalment, el 1949, la independència total República d’ Irlanda
El País Valencià
Setmanari
Setmanari d’Esquerra Valencianista editat a València.
Iniciat el 18 de maig de 1935 publicà 17 números després d’una breu interrupció reaparegué el 28 de març de 1936 i en publicà 4 més N'era director Josep Castanyer i Fons i hi collaboraven Miquel Duran, Vicent Garcés, Maximilià Thous i Llorenç, Enric Valor, Angelí Castanyer i Fons, Josep Mascarell i d’altres Representà la continuïtat de la línia d' Avant de servei al republicanisme valencianista, al marge dels partits, però favorable a la política del Front Popular
Giovanni Segantini

La collita de farratge (1890-1898), de Giovanni Segantini (Museu Segantini, Saint-Moritz)
© Corel
Pintura
Pintor italià.
Format a l’Accademia di Brera de Milà Partí d’un realisme camperol influït per Millet, però el 1886 adoptà un puntillisme primer al servei de temes naturalistes i després d’un simbolisme iniciat el 1891 allegòric i líric Home intellectualment inquiet, concebé, per influència dels prerafaelites, l’art com una mena de religió laica i publicà en aquest sentit algun article a Ver Sacrum La seva obra més ambiciosa és el tríptic inacabat Natura, Vida i Mort 1896-99
Antoni Santonja i Cantó
Pintura
Pintor.
Germà de Miquel Santonja i Cantó Iniciat a la seva ciutat, anà després a Madrid a estudiar amb Emili Sala Els seus contactes amb ell i amb el seu company Adolf Durà li facilitaren feines com portades i illustracions per a Blanco y Negro i Nuevo Mundo Cal esmentar, entre la seva no gaire extensa producció, els quadres El darrer bes, El primer amor —que figurà a l’exposició alacantina del 1894—, Sense tabac, El retorn del ramat i Estic bé així
Joan Fuster i Bonnín
Pintura
Pintor.
Iniciat dins el realisme acadèmic de Ricard Anckermann, evolucionà cap al vessant burgès i intimista del Modernisme, influït per Rusiñol i Casas Fou medalla d’or a l’exposició internacional de Marsella 1903 Professional de la pintura, especialment actiu en 1910-20, exposà a Palma on fou professor de dibuix lineal a l’Escola d’Arts i Oficis, Maó, Barcelona, Madrid i Buenos Aires Des del 1921, davant el Noucentisme i l’avantguarda ascendent adoptà un luminisme, folkloritzant i paisatgístic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina