Resultats de la cerca
Es mostren 845 resultats
Berta Veiga Vila
Gimnàstica
Entrenadora i jutgessa de gimnàstica rítmica.
S’inicià com a entrenadora la dècada de 1980 Fou entrenadora al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat També fou tècnica de la selecció estatal júnior que participà en el Campionat d’Europa 1989 i en els Jocs Iberoamericans 1989, i collaborà amb la selecció estatal de natació sincronitzada D’altra banda, és jutgessa de gimnàstica rítmica de la Reial Federació Espanyola de Gimnàstica i formà part del jurat de diverses competicions internacionals, entre les quals hi ha els Jocs Mediterranis 2013 És presidenta de l’Associació Espanyola de Gimnàstica Estètica de Grups AEGEG i, entre d’…
Primera condemna per homicidi sense cossos de les víctimes
El Tribunal Suprem desestima el recurs presentat contra la sentència que condemna un home a trenta anys de presó per doble homicidi El cas té l’origen en la desaparició de dues persones denunciada el 2009 Al març del 2011 els Mossos d’Esquadra van detenir el sospitós, Ramon Laso, veí de Tarragona Tot i que no es van trobar els cossos, la Unitat Central de Persones Desaparegudes va demostrar que els desapareguts eren morts i que Laso els havia matat El 2014 el jurat popular el va declarar culpable i l’Audiència de Tarragona el va condemnar a trenta anys de presó És la primera…
Emiliana Design Studio
Estudi de disseny fundat el 1996 per Ana Mir (València, 1969) i Emili Padrós (Barcelona, 1969).
L’estudi ha basat la seva activitat en l’interiorisme, però també en el comissariat i disseny d’exposicions Els seus integrants, a més, dediquen cert temps a la docència El seu treball es caracteritza per l’experimentació amb materials plàstics, cabells humans, llapis de colors, bé que sense oblidar els aspectes funcionals, tècnics i productius Alguns dels seus treballs formen part del fons del Museu de les Arts Decoratives de Barcelona i del Fonds National d’Art Contemporain de París Han exposat en diverses galeries d’art i també al MoMA de Nova York El 2003 obtingueren la menció especial…
Sant Martí (Caldes de Montbui)
Art romànic
D’aquesta capella no es conserva altre record que la denominació d’una placeta, la de Sant Martí, situada molt a la vora de l’església parroquial, i on havia tingut l’emplaçament Les referències escrites que en tenim comencen a aparèixer al principi del segle XII la primera correspon a un testament sagramental jurat damunt el seu altar l’any 1114 Més endavant, al segle XVII, s’incorporarà a l’escola o estudi, fet que motivà que en prengués el nom així la trobem denominada Sant Martí de l’Estudi en documents de l’any 1670 i posteriors La seva desaparició data de bastants anys al…
revolta dels Llauradors de l’Horta
Història
Aixecament dels llauradors de l’Horta de València que tingué lloc el 1663, arran de la pretensió dels jurats de València de fer-los pagar la cisa de la carn, com als habitants de la ciutat.
Els jurats feren empresonar 40 homes d’Alboraia, i com a represàlia els llauradors assetjaren, armats, la ciutat, defensada per la Companyia del Centenar de la Ploma 500 homes a compte de la ciutat i 300 estudiants Davant l’atac armat i l’empresonament per part dels llauradors del jurat cavaller, el lloctinent general Manuel Sarmiento de los Cobos inicià les negociacions i signà uns capítols, que féu signar també als jurats, i aconseguí, amb el suport de l’arquebisbe de València, que fossin aprovats pel rei, per por que el moviment no s’estengués a Xàtiva ja hi havia hagut…
pla Jaussely
Urbanisme
Pla general per a Barcelona fet per l’arquitecte llenguadocià Léon Jaussely (Tolosa, Llenguadoc 1875 — Givry, Illa de França 1933), que guanyà el concurs internacional de projectes d’enllaç de la zona d’eixample de Barcelona i pobles agregats, convocat per l’ajuntament de Barcelona el 1903.
El jurat era format per Francesc Cambó, Juli Marial i Josep Puig i Cadafalch Aquest pla, aprovat inicialment el 1905, ha inspirat la política urbana de la burgesia industrial barcelonina fins avui és alhora un pla de grans infraestructures viàries passeigs de ronda, diagonals, passeigs marítims, sistema de parcs, enllaços ferroviaris i estacions de classificació, serveis, i un pla de zones les Corts de Sarrià, Horta, Sant Gervasi de Cassoles i Sarrià com a zones d’esbargiment, Sant Andreu de Palomar i Sants com a barris obrers i Gràcia com a zona mixta Malgrat no tenir caràcter…
Luis de Exea y Talayero
Historiografia
Història del dret
Jurista i historiador aragonès.
Estudià a Salamanca, Osca i Saragossa Fou batlle general d’Aragó 1641, lloctinent de la cort de justícia d’Aragó 1643, advocat fiscal i patrimonial del regne 1647, jurat en cap de Saragossa 1651, regent de la cancelleria 1652, regent del Consell d’Aragó 1660 i justícia d’Aragó 1677 És autor, entre altres obres, de Tractatus pro jurisdictione Regii Quaestorii tuenda 1644, Dissertatio fiscalis de jurisdictione Ducis Bellis juxta Foros Aragoniae 1668 i Brevis discussio ad intelligentiam Fororum Aragoniae de Coenis 1678 Foren igualment juristes els seus fills José de Exea y Descartín…
Otar Ioseliani
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic georgià.
Format a Moscou, la seva filmografia curta però brillant se centra en l’observació minuciosa de personatges de la seva terra Listopad ‘La caiguda de les fulles’, 1966, Žyl pevčij drozd ‘Hi havia una merla que cantava’, 1970 i Pastoral 1975 A causa de les dificultats per continuar fent cinema a l’URSS, s’exilià a França Conservant el seu sentit de l’observació poètic i humorístic, realitzà Les favoris de la lune 1984 —premi del Jurat a Venècia—, Et la lumière fut 1989, La chasse aux papillons 1992, Adieu, plancher des vaches 1999 i Lundi matin 2002, així com els documentals…
Gaspar Homar i Mezquida
Arts decoratives
Moblista i decorador.
Es formà a Barcelona amb l’ebenista Francesc Vidal, i s’establí com a moblista el 1893 Després d’una etapa inicial goticista, esdevingué un dels principals artistes del seu ram dins el Modernisme, estil que conreà fins el 1918 Decorà tota mena d’establiments i de residències, entre les quals la de Lleó-Morera 1904 Barcelona, Museu d’Art Modern Una bona part de l’elegància de les seves marqueteries es deu a la constant collaboració amb el dibuixant Josep Pey Des del 1918 es dedicà a la producció convencional Participà en exposicions a Londres, Madrid i Barcelona 1907, Saragossa 1908 i París…
batalla d’Almenara
Història
Militar
Batalla que tingué lloc al S de la vila d’Almenara (Plana Baixa) el 18 de juliol de 1521.
Fou el primer enfrontament important entre les tropes d’Alfons d’Aragó i de Portugal, duc de Sogorb, i les forces agermanades —més de sis mil homes— comandades pel jurat de València Jaume Ros Constituí, malgrat el nombre superior d’aquests darrers i l’entusiasme de “guerra santa” suscitat per la presència de moriscs entre les tropes ducals, la primera derrota important dels agermanats valencians, a causa de la qual perderen definitivament el ja insegur control que havien adquirit el Maestrat Sembla que la sort favorable al duc fou ocasionada per la intervenció de la cavalleria,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina