Resultats de la cerca

De primer exercí l’ofici de rellotger al seu país, però després del 1830 comparegué a París i afirmà ésser l’hereu de Lluís XVII Alguns personatges legitimistes li concediren un cert crèdit, però, finalment, fou expulsat de França el 1836

Vida Fill de Johann WA Stamitz  i germà del músic Anton Stamitz , rebé les primeres lliçons de música del seu pare Massa jove per a heretar-ne el càrrec en morir aquest, fou educat per altres compositors de l’escola de Mannheim , entre els quals FX Richte, l’estil de la qual adoptà, i en fou un dels representants més destacats Des del 1762 fins al 1770 exercí de violinista, instrument en el qual sobresortí, en l’orquestra de la cort, posició que li permeté conèixer l’extens repertori de Mannheim El 1770 es traslladà a París, on, l’any següent, esdevingué compositor i director al servei del…

Viatjà per Holanda, França i Anglaterra i Itàlia, on fou influït per l’obra d’A Palladio Introductor de l’arquitectura neoclàssica a Berlín, on construí el teatre de Charlottenburg i la Porta de Brandenburg 1788-91

El 1713 ingressà, junt amb els seus dos germans, en l'Escola de la Creu, de Dresden, on estudià composició amb JC Schmidt i clavicèmbal amb C Pezold Mantingué una estreta amistat amb JG Pisendel, JJ Quantz i SL Weiss El 1725 fou admès com a tenor a la cort ducal de Brunsvic-Wolfenbüttel i arribà a ser vicedirector de la capella el 1727 Des del 1740 fou mestre de capella de Frederic II de Prússia, a Berlín, i organitzà el teatre de l’òpera de la ciutat El 1942, amb motiu de la inauguració del teatre amb la seva obra Cesare e Cleopatra , viatjà a Itàlia en cerca de cantants Autor força prolífic…

El 1713 ingressà, junt amb els seus dos germans, en l'Escola de la Creu, de Dresden, on estudià composició amb JC Schmidt i clavicèmbal amb C Pezold Mantingué una estreta amistat amb JG Pisendel, JJ Quantz i SL Weiss El 1725 fou admès com a tenor a la cort ducal de Brunsvic-Wolfenbüttel i arribà a ser vicedirector de la capella el 1727 Des del 1740 fou mestre de capella de Frederic II de Prússia, a Berlín, i organitzà el teatre de l’òpera de la ciutat El 1942, amb motiu de la inauguració del teatre amb la seva obra Cesare e Cleopatra , viatjà a Itàlia en cerca de cantants Autor força prolífic…

Vida Fou el membre més important d’una família de músics alemanys, i s’inicià en la música amb el seu pare, Christian Ferdinand Abel Hannover, 1682 - Köthen, Baixa Saxònia, 3 d’abril de 1761, viola de gamba de l’orquestra del príncep Leopold d’Anhalt-Köthen En morir el pare, continuà els estudis a Leipzig Saxònia, on fou deixeble de JS Bach a la Thomasschule de Leipzig Del 1748 al 1758 fou viola de gamba a l’orquestra de la cort de Dresden Saxònia, sota la direcció de JA Hasse, i allí coincidí amb Wilhelm Friedemann Bach Arran de les guerres prussianes, el 1759 abandonà la ciutat i anà a…

Contribuí a la teoria de funcions, estudià les funcions abelianes, les ellíptiques, les variables complexes, el càlcul de variacions i la convergència de les sèries i enuncià el teorema que duu el seu nom Fou rector de la Universitat de Berlín 1873-97

S'especialitzà en l’estudi de les aplicacions de les altes pressions a les reaccions químiques, la qual cosa l’induí a idear dos processos d’extraordinària importància, puix que permeteren a la indústria alemanya d’obtenir en temps de guerra hidrocarburs líquids procés de Bergius i substàncies alimentàries procés de Bergius-Willstätter L’any 1931 li fou atorgat el premi Nobel de química, que compartí amb Karl Bosch

Educat en el si d’una família de músics, començà a compondre de molt jove Estudià al Conservatori d’Estocolm amb R Andersson piano i W Heintze orgue i el 1890 obtingué un premi d’orgue Si bé rebé alguns consells d’E Sjögren, J Dente i A Hallén, la seva formació com a compositor fou de caràcter autodidàctic Perfeccionà la seva formació pianística a Berlín amb H Barthen 1892-93 Director de la Filharmònica d’Estocolm a partir del 1897, també estigué al capdavant d’altres institucions musicals sueques, com l’Orkesterföreningen de Göteborg o l’orquestra del Teatre Reial d’Estocolm Al llarg de la…

Procedent d’una família amb pocs recursos econòmics, aprengué a tocar el violí de manera autodidàctica Quan només tenia dotze anys ingressà en una orquestra de ball dirigida per Michael Pamer, on coincidí amb Johann Strauss, que hi tocava el mateix instrument Quan Lanner deixà la formació, creà un trio de corda, al qual aviat s’afegí J Strauss Aquest trio es feu molt popular i anà creixent fins a convertir-se en una veritable orquestra, que tocava en cafès, tavernes i altres llocs públics Arribà a ser tan sollicitada, que Strauss i Lanner es veieren obligats a a dividir-la i cadascú en dirigí…