Resultats de la cerca
Es mostren 340 resultats
Algerri
El poble d’Algerri, a la Noguera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera, al límit amb el Segrià.
Situació i presentació El municipi d’Algerri, de 54,32 km 2 d’extensió, és situat a ponent de Balaguer Limita amb els termes d’Ivars de Noguera NW, Os de Balaguer NE, Castelló de Farfanya E i Albesa SE, i amb els segrianencs d’Almenar SW i Alfarràs W El territori d’Algerri s’estén a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, que fa de límit ponentí Comprèn dos sectors separats per la Serra Llarga, que accidenta el terme de llevant a ponent, l’altitud de la qual oscilla entre els 382 m, a la part més propera a la Noguera, i els 450, a la zona central, més elevada, sobre el poble mateix d’Algerri…
puig de Comanegra
Cim
Cim culminant (1 557 m) de la serra de Monars (dita també serra de Comanegra o de la baga de Bardellat) que separa les valls del Fluvià i del Tec.
És termenal dels municipis de Camprodon Ripollès, Montagut Garrotxa, i la Menera Vallespir Al vessant meridional, al collet de laFiguera 882 m alt, fou inaugurat el 1966 el refugi de Comanegra
Caribdis
Mitologia
Segons la mitologia grega, monstre que, juntament amb Escil·la, impedia el pas en un estret travessat per Ulisses, identificat posteriorment per l’estret de Messina, entre Sicília i Itàlia.
Caribdis, disfressat de figuera, absorbia tres vegades al dia l’aigua de la mar i tot el que hi surava
Esglésies del Priorat anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies del Priorat anteriors al 1300 J Salvadó Cabassers Santa Maria de Cabassers Cornudella de Montsant Sant Julià de Cornudella de Montsant Sant Joan del Codolar Sant Vicenç d’Albarca Santa Maria de Siurana Sant Joan del castell de Siurana Sant Marcel Falset Santa Maria de Falset LaFiguera Sant Martí de laFiguera Gratallops Sant Llorenç de Gratallops Mare de Déu de la Consolació de Gratallops Marçà Santa Maria de Marçà Sant Marçal El Masroig Mare de Déu de les Pinyeres La Morera de Montsant Mare…
cladodi
Botànica
Fil·locladi de grandària considerable que té, a més de les flors i els fruits, nombroses fulles diminutes, moltes vegades transformades en espines.
És característic de lafiguera de moro i d’altres plantes cactiformes
ficus
Ficus penjant ( Ficus pumila )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes llenyoses, de la família de les moràcies, de fulles simples i fruits en siconi que comprèn unes 2.000 espècies, pròpies de països tropicals i subtropicals.
Una espècie, destacada del gènere és lafiguera El ficus de cautxú o, simplement, ficus F elastica és cautxífer i, a causa de la bellesa de les fulles, oblongues, gruixudes i d’un verd fosc brillant, és plantat com a ornamental
infructescència
Botànica
Conjunt de fruits procedents d’una inflorescència i més o menys concrescents.
En són exemples el poliaqueni del plàtan d’ombra, el siconi de lafiguera i la sorosi de l’ananàs
Cort
Nom que rep a Palma l’Ajuntament de la ciutat.
Situat a la plaça de Cort de Palma, l’edifici que acull el consistori municipal rep el mateix nom També s’anomena Cort la institució de l’ajuntament L’edifici té una façana barroca amb elements manieristes en què destaca el balcó seguit per set finestrals, un banc de pedra i el rellotge, conegut popularment amb el nom d’en Figuera
Escola de Cinematografia Aixelà
Cinematografia
Centre d’ensenyament creat a Barcelona al maig del 1968 quan Josep Maria Casademont i Pere Figuera, responsables d’"Imagen & Sonido.
Revista de los Medios y Procedimientos Audio-Visuales" que editava Casa Aixelà de Barcelona, es feren càrrec del Seminari Universitari de Cinematografia SUC El I Curs de Cinematografia Aixelà se celebrà el 1968 sota la direcció de Casademont, l’administració de Figuera i la secretaria de Carme Carreras El cap d’estudis fou Joaquim Romaguera i el coordinador de disciplines tècniques, Oriol Bassa El quadre de professors el formaren Miquel Porter i Moix, José Luis Guarner, Enric Ripoll i Freixes, Magí Torruella, Pere Balañà i Bonvehí, Arnau Olivar, Andrés…