Resultats de la cerca
Es mostren 1175 resultats
Ateneu Popular de Gràcia
Esport general
Entitat fundada el 1934, que fomentà la cultura i l’esport popular al barri de Gràcia de Barcelona.
Integrat al Comitè Català pro Esports Populars el 1936, fou una de les entitats organitzadores de la Copa Thälmann 1936 Edità un butlletí fins el 1937 Amplià el seu radi d’acció incloent en les seves installacions un gimnàs, un laboratori fotogràfic, un museu i una biblioteca Desaparegué el 1939
Douglas D. Osheroff
Física
Físic nord-americà.
Professor a la Universitat de Stanford Califòrnia Mentre treballava al laboratori de física atòmica i de l’estat sòlid de la Universitat de Cornell Ithaca, Nova York descobrí, amb DLee i RRichardson, la superfluïdesa de l’heli-3, motiu pel qual foren guardonats amb el premi Nobel de física 1996
George Davis Snell
Biologia
Fisiòleg nord-americà.
Format al Darmouth College i a la Harvard University, des del 1937 dirigí el laboratori Jackson de Han Harbour Maine L’any 1980 compartí el premi Nobel de medicina amb JDausset i BBenacerraf, per les seves aportacions al camp de la immunologia i els estudis sobre les trasplantacions de teixits
Pere Babot i Boixeda
Medicina
Metge endocrinòleg i analista clínic.
Fou cap del laboratori de la clínica Corachan de Barcelona 1949-71, secretari de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears 1934-37 i, en la postguerra, un dels primers animadors de la represa de la Societat Catalana de Biologia, de la qual fou secretari general 1963-79
Gérard Mourou
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Gerard_Mourou.jpg)
Gérard Mourou
© University of Michigan
Física
Físic francès.
Graduat per la Universitat de Grenoble 1967, es doctorà el 1973 per la Universitat de París IV Université Pierre et Marie Curie, actualment la Sorbona Després d’una estada postdoctoral a la Universitat de Califòrnia Berkeley, s’incorporà a l’École Polytechnique de París fins el 1977, que passà al Laboratori d’Energies Làser de la Universitat de Rochester Nova York El 1985, amb Donna Strickland , a qui dirigia la tesi doctoral, aconseguí generar impulsos làser de màxima intensitat i durada ultracurta, amb la qual cosa s’evitava la destrucció dels aparells que la produïen La…
marxa analítica sistemàtica
Química
Tècnica analítica que consisteix a determinar les espècies químiques inorgàniques (cations i anions) presents en una dissolució, a partir d’una seqüència de reaccions, cadascuna de les quals permet de determinar un grup d’aquelles espècies, caracteritzat per un comportament químic similar.
D’aquesta manera hom va coneixent gradualment els diferents grups d’espècies presents Un cop coneguts, hom aplica novament la tècnica fins a aconseguir d’esbrinar tots els components individuals presents en la dissolució Aquesta tècnica és un treball de laboratori de complexa realització, per la qual cosa és actualment poc emprada
Emerencià Roig i Bofill
![](/sites/default/files/media/FOTO/A104895.jpg)
Emerencià Roig i Bofill
© Fototeca.cat
Metge.
Estudià a Barcelona i es doctorà en medicina i cirurgia Fou redactor de La Independencia Médica 1877 i de la Gaceta Médica Catalana Fou president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques i de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Publicà obres de tema mèdic, com La duración del parto normal 1890
Jean-Marie Lehn
Química
Químic francès.
Professor a la Universitat Louis Pasteur 1970-79 i al Collège de France des del 1979, el 1987 li fou atorgat el premi Nobel de química, amb DJ Cram i C-J Pedersen, per les seves recerques sobre la síntesi en laboratori de molècules que reprodueixen funcions químiques i biològiques d’organismes vius
Pere González i Juan
Farmàcia
Farmacèutic.
L’any 1907 ingressà, com a primer collaborador de Turró, al Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona, i des del 1927 fins al 1939 en fou director Treballà sobre bacteriologia i immunologia L’any 1922 ingressà a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Del 1925 al 1929 presidí la Societat Catalana de Biologia
farmàcia
Atuells i mobiliari de l’antiga farmàcia de la cartoixa de Valldemossa (Mallorca)
© Fototeca.cat
Farmàcia
Oficina i botiga del farmacèutic.
Constitueix la modalitat més coneguda d’exercici professional del farmacèutic Hi sol haver un petit laboratori químic annex, per a fer determinades anàlisis o preparar productes farmacèutics Generalment és de propietat del farmacèutic, però n'hi ha de propietat de l’estat, del municipi, etc També hi ha farmàcies d’hospitals i farmàcies militars
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina