Resultats de la cerca

Fill del quart baró de Vilagaià Estudià a la Universitat de Barcelona, on fou professor d’història natural 1887 Es doctorà el 1890 Dirigí el laboratori i la Revista Científica  de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre Escriví el recull  Poesías 1895, algunes de les quals en català

Vida i obra Especialista en l’estudi de les aigües continentals, també feu aportacions sobre la història del seu aprofitament econòmic i sobre la història de les ciències naturals Aquest interès li provingué del magisteri que exercí sobre ell Celso Arévalo Carretero, catedràtic d’història natural a l’Institut General i Tècnic, quan era estudiant de batxillerat Arévalo havia fundat el 1912 el Laboratori d’Hidrobiologia Espanyola, destinat a convertir-se en el primer centre a tot l’Estat dedicat a la investigació de les aigües continentals Pardo fou un dels alumnes que ajudà…

Integrat al Comitè Català pro Esports Populars el 1936, fou una de les entitats organitzadores de la Copa Thälmann 1936 Edità un butlletí fins el 1937 Amplià el seu radi d’acció incloent en les seves installacions un gimnàs, un laboratori fotogràfic, un museu i una biblioteca Desaparegué el 1939

Professor a la Universitat de Stanford Califòrnia Mentre treballava al laboratori de física atòmica i de l’estat sòlid de la Universitat de Cornell Ithaca, Nova York descobrí, amb DLee i RRichardson, la superfluïdesa de l’heli-3, motiu pel qual foren guardonats amb el premi Nobel de física 1996

Format al Darmouth College i a la Harvard University, des del 1937 dirigí el laboratori Jackson de Han Harbour Maine L’any 1980 compartí el premi Nobel de medicina amb JDausset i BBenacerraf, per les seves aportacions al camp de la immunologia i els estudis sobre les trasplantacions de teixits

Fou cap del laboratori de la clínica Corachan de Barcelona 1949-71, secretari de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears 1934-37 i, en la postguerra, un dels primers animadors de la represa de la Societat Catalana de Biologia, de la qual fou secretari general 1963-79

D’aquesta manera hom va coneixent gradualment els diferents grups d’espècies presents Un cop coneguts, hom aplica novament la tècnica fins a aconseguir d’esbrinar tots els components individuals presents en la dissolució Aquesta tècnica és un treball de laboratori de complexa realització, per la qual cosa és actualment poc emprada

Estudià a Barcelona i es doctorà en medicina i cirurgia Fou redactor de La Independencia Médica 1877 i de la Gaceta Médica Catalana Fou president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques i de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Publicà obres de tema mèdic, com La duración del parto normal 1890

Professor a la Universitat Louis Pasteur 1970-79 i al Collège de France des del 1979, el 1987 li fou atorgat el premi Nobel de química, amb DJ Cram i C-J Pedersen, per les seves recerques sobre la síntesi en laboratori de molècules que reprodueixen funcions químiques i biològiques d’organismes vius

L’any 1907 ingressà, com a primer collaborador de Turró, al Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona, i des del 1927 fins al 1939 en fou director Treballà sobre bacteriologia i immunologia L’any 1922 ingressà a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Del 1925 al 1929 presidí la Societat Catalana de Biologia