Resultats de la cerca
Es mostren 1178 resultats
Pere Babot i Boixeda
Medicina
Metge endocrinòleg i analista clínic.
Fou cap del laboratori de la clínica Corachan de Barcelona 1949-71, secretari de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears 1934-37 i, en la postguerra, un dels primers animadors de la represa de la Societat Catalana de Biologia, de la qual fou secretari general 1963-79
marxa analítica sistemàtica
Química
Tècnica analítica que consisteix a determinar les espècies químiques inorgàniques (cations i anions) presents en una dissolució, a partir d’una seqüència de reaccions, cadascuna de les quals permet de determinar un grup d’aquelles espècies, caracteritzat per un comportament químic similar.
D’aquesta manera hom va coneixent gradualment els diferents grups d’espècies presents Un cop coneguts, hom aplica novament la tècnica fins a aconseguir d’esbrinar tots els components individuals presents en la dissolució Aquesta tècnica és un treball de laboratori de complexa realització, per la qual cosa és actualment poc emprada
Jean-Marie Lehn
Química
Químic francès.
Professor a la Universitat Louis Pasteur 1970-79 i al Collège de France des del 1979, el 1987 li fou atorgat el premi Nobel de química, amb DJ Cram i C-J Pedersen, per les seves recerques sobre la síntesi en laboratori de molècules que reprodueixen funcions químiques i biològiques d’organismes vius
Emerencià Roig i Bofill

Emerencià Roig i Bofill
© Fototeca.cat
Metge.
Estudià a Barcelona i es doctorà en medicina i cirurgia Fou redactor de La Independencia Médica 1877 i de la Gaceta Médica Catalana Fou president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques i de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Publicà obres de tema mèdic, com La duración del parto normal 1890
Pere González i Juan
Farmàcia
Farmacèutic.
L’any 1907 ingressà, com a primer collaborador de Turró, al Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona, i des del 1927 fins al 1939 en fou director Treballà sobre bacteriologia i immunologia L’any 1922 ingressà a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Del 1925 al 1929 presidí la Societat Catalana de Biologia
Robert Coleman Richardson
Física
Físic nord-americà.
Professor a la Universitat de Cornell, a Ithaca Nova York des del 1966, on fou collaborador de David M Lee i Douglas D Osheroff al laboratori de física atòmica i de l’estat sòlid El 1996 rebé, junt amb aquests, el premi Nobel de física pel descobriment de la superfluïdesa de l’heli-3
farmàcia
Atuells i mobiliari de l’antiga farmàcia de la cartoixa de Valldemossa (Mallorca)
© Fototeca.cat
Farmàcia
Oficina i botiga del farmacèutic.
Constitueix la modalitat més coneguda d’exercici professional del farmacèutic Hi sol haver un petit laboratori químic annex, per a fer determinades anàlisis o preparar productes farmacèutics Generalment és de propietat del farmacèutic, però n'hi ha de propietat de l’estat, del municipi, etc També hi ha farmàcies d’hospitals i farmàcies militars
Serveis d’Indústria
Economia
Organisme de la conselleria d’economia de la Generalitat de Catalunya, creat a l’abril de 1934, que s’ocupava de la política industrial i dels serveis annexos: investigació, seguretat i higiene, transports, electrificació i estadístiques per a l’elaboració del cens industrial.
En 1936-39 s’adaptà a les necessitats especials de la guerra, però mantingué, fonamentalment, la normativa original El comitè permanent d’indústria n'era l’organisme directiu, i actuava a través de les delegacions d’indústria en diversos punts del país el Laboratori General d’Assaigs i Condicionament s’ocupà de la investigació
Henri Wallon
Psicologia
Metge i psicòleg francès.
Creador del tipus de laboratori de psicologia social i fermament preocupat pels problemes pedagògics, investigà els aspectes genètics de la conducta, amb idees sovint divergents de les de Piaget, sobre els estadis del desenvolupament emocional dels infants Les origines de la pensée chez l’enfant 1947, Les origines du caractère chez l’enfant 1948
Gérard Mourou

Gérard Mourou
© University of Michigan
Física
Físic francès.
Graduat per la Universitat de Grenoble 1967, es doctorà el 1973 per la Universitat de París IV Université Pierre et Marie Curie, actualment la Sorbona Després d’una estada postdoctoral a la Universitat de Califòrnia Berkeley, s’incorporà a l’École Polytechnique de París fins el 1977, que passà al Laboratori d’Energies Làser de la Universitat de Rochester Nova York El 1985, amb Donna Strickland , a qui dirigia la tesi doctoral, aconseguí generar impulsos làser de màxima intensitat i durada ultracurta, amb la qual cosa s’evitava la destrucció dels aparells que la produïen La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina