Resultats de la cerca
Es mostren 888 resultats
Els rapinyaires de la muntanya mediterrània
L’hàbitat dels rapinyaires mediterranis Les comunitats faunístiques mediterrànies són, sens dubte, unes de les més riques de tot el Paleàrtic als Països Catalans, òbviament, es troben àmpliament representades, però precisament per trobar-se en àrees humanitzades des d’antic, han sofert diverses i notables alteracions No ha estat, però, fins recentment, que els canvis radicals sòcio-econòmics d’aquestes àrees han provocat profundes transformacions de l’hàbitat, i la fauna se n’ha vist més ressentida Sens dubte els rapinyaires, com a depredadors i representants dels…
ciconiformes

Marabú africà
© Xevi Varela
Ornitologia
Ordre d’ocells que comprèn individus de dimensions mitjanes o grans, amb les potes primes i llargues i el coll també llarg i flexible.
Els peus tenen quatre dits, lliures, o bé els tres anteriors units per una menbrana El bec és llarg, cònic i completament dur El color del plomatge és igual en els mascles i en les femelles, excepte en l’època de zel La gran majoria dels individus de l’ordre són ocells d’aiguamoll Són migradors i s’alimenten de diverses preses i també de cadàvers Llur distribució geogràfica és molt àmplia
duc blanc
Duc blanc
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids, d’uns 60 cm, de color blanc pur en el mascle i finament ratllat de fosc en la femella; té el cap molt arrodonit i sense orelles.
És un ocell principalment diürn que habita a les tundres àrtiques de l’hemisferi boreal, on caça preses molt grosses, com ara els èiders i les llebres nivals
opistòglifs
Herpetologia
Grup de rèptils escatosos del subordre dels ofidis en els quals les dents especialitzades en la conducció del verí es troben a la mandíbula superior i a la part posterior de la boca.
Tot i tenir un verí potent, i el gran angle d’obertura de la boca en el moment de mossegar, les serps opistòglifes són inofensives per a les persones, ja que la posició de les dents especialitzades en la injecció de verí impedeix que es puguin clavar Aquestes dents tan sols són efectives en el cas de preses de dimensions petites i en el moment d’empassar-se-les A Catalunya només hi ha una espècie d’ofidi opistòglif la serp verda Malpolon monspessulanus
lànids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de 15 a 30 cm, amb el cap voluminós i ample, de coll curt i el bec robust, ganxut i proveït d’una mena de dent còrnia a cada banda de l’extrem.
Són molt agressius i s’alimenten d’insectes, petits vertebrats i, ocasionalment, ocells petits gairebé totes les espècies acostumen a clavar lespreses en matolls espinosos Habiten a Euràsia, Àfrica i l’Amèrica del Nord
trompeter

Trompeter
© fototeca.cat
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels signatiformes, de la família dels macroramfòsids, d’uns 15 cm de longitud, de cos cuirassat amb grosses plaques òssies, de musell perllongat amb un bec molt llarg i tubiforme, i amb la primera aleta dorsal acabada en una espina llarga i dentada.
Habita en els fons arenosos i fangosos de la plataforma continental, prop del litoral, on cerca petites preses És comú a les aigües dels Països Catalans
araneids
Argiope: aràcnid araneid
© Fototeca.cat
Aracnologia
Ordre de la classe dels aràcnids, integrat per un gran nombre d’espècies (unes 25.000 de descrites), denominades comunament aranyes.
Tenen el prosoma d’una sola peça, unit a l’opistosoma per un pedicle estret, que correspon al primer segment abdominal en general, l’opistosoma no és segmentat Els ulls, en nombre màxim de vuit i en disposició variable segons les famílies, se situen a la regió cefàlica En el prosoma s’insereixen un parell de quelícers, en els quals desemboquen les glàndules verinoses i són els òrgans d’atac un parell de pedipalps, poc desenvolupats, amb sis artells, un dels quals, en el mascle, serveix per a recollir l’esperma en el moment de la fecundació i quatre parells de potes…
estafilí
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels coleòpters, de la família dels estafilínids, d’1 a 2 cm de longitud, de cos allargat i èlitres molt curts que deixen al descobert una gran part de l’abdomen, la meitat posterior del qual és molt mòbil i va aixecada quan l’animal camina.
A l’extrem d’aquest abdomen hi ha com unes tenalles formades per dos agullons Habiten sota les pedres i es nodreixen de preses vives Inclou unes 50 espècies, algunes de les quals, com Soleus , habiten als Països Catalans
argiope
Aracnologia
Gènere d’aranyes de l’ordre dels araneids, de mida bastant grossa que tenen l’abdomen groc, ratllat transversalment de negre.
Teixeixen una teranyina molt perfecta, de formes geomètriques, i s’hi installen al centre, esperant lespreses N'hi ha força espècies que viuen al camp Són pròpies de climes tropicals i subtropicals araneids
hipòtesi de la Reina Vermella
Biologia
Hipòtesi que explica l’avantatge selectiu de la reproducció sexual i la cursa armamentista de les espècies.
Segons aquesta hipòtesi, el principal avantatge selectiu de la reproducció sexual és generar organismes que no siguin mai genèticament idèntics als seus progenitors, per la qual cosa qualsevol paràsit que els afecti mai no podrà estar completament adaptat als seus hostes De la mateixa manera, qualsevol canvi evolutiu d’una espècie que afecti les relacions amb els seus depredadors o les seves preses actuarà de selecció, i afavorirà mecanismes que mantinguin l’equilibri entre espècies, en una cursa armamentista Fou proposada inicialment per Leigh Van Valen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina