Resultats de la cerca

Es llicencià en dret a Barcelona Bibliotecari del Collegi d’Advocats, féu el catàleg de la Biblioteca Fou un dels redactors del projecte d’apèndix del dret civil català al Codi Civil espanyol 1930 Fou membre del tribunal de cassació de Catalunya 1934 Pel rigor i la profunditat, es destaquen els seus treballs La qüestió de la parceria 1914 i Principis del dret successori 1925

Es llicencià en dret a la Universitat de Montpelier, i al 1934 començà a exercir a Perpinyà Elegit alcalde de Tuïr el 1947, el 1948 fou elegit senador socialista, càrrec en el qual fou reelegit fins el 1982 President del Consell General dels Pirineus Orientals 1973-82, presidí el comitè departamental d’expansió econòmica dels Pirineus Orientals i el comitè regional de turisme de Llenguadoc-Rosselló

El seu ús és lliure, sense necessitat de llicència, sempre que es respectin les regulacions que limiten la potència transmesa Utilitzen aquestes bandes, per exemple, els telèfons domèstics sense fils, els dispositius Bluetooth, les connexions Wi-Fi, alguns comandaments a distància, els forns de microones o les màquines de diatèrmia Les bandes més utilitzades són les centrades a 27120 MHz, 433920 MHz i 2450 GHz

Format al seminari de Solsona, es llicencià en teologia i dret canònic a la Universitat Pontifícia de Tarragona Fou actiu propagandista dels Pomells de Joventut a les terres de Lleida Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona i es doctorà a Madrid amb una tesi sobre Vicenç Mariner d’Alagó i el seu poema Boumacopeguion Professor de llatí a l’Institut-Escola 1931-33 i director de l’institut de segon ensenyament de Cervera fins el 1936, després de la guerra fou professor de llatí a l’institut Menéndez y Pelayo de Barcelona 1939 i a Lleida des del curs 1939-40 Ingressà al Cos Facultatiu d’…

Es llicencià en dret a Barcelona 1933, i guanyà, amb Tríptic publicat el 1964, el premi de narracions Narcís Oller 1937 En acabar la guerra civil, s’exilià a França, on fou internat en un camp de concentració amb altres republicans Aviat marxà Mèxic, on residí uns vuit anys i es llicencià en lletres 1946 Treballà al diccionari enciclopèdic UTEHA i fou collaborador a la premsa mexicana, sobretot al diari Excelsior Durant un temps visqué en una comunitat indígena Fundà, amb amb Joan Sales, Raimon Galí i altres, les revistes en català Full Català i Quaderns de l’Exili , on reflectí el seu…

Mecànic de professió, competí amb cotxes que ell preparava per a la competició, i així guanyà el Campionat d’Espanya de rallis 1962 El 1965 aconseguí la llicència de la firma italiana Abarth per a importar els seus cotxes de competició, derivats dels FIAT i similars a SEAT 600, fet que permeté convertir els 600 en cotxes aptes per a la competició a l’abast de molts aficionats

L’Ajuntament de Barcelona imposa una multa de 3000 euros a la plataforma Barcelona amb la Selecció, que va installar una pantalla gegant a la plaça de Catalunya per a retransmetre el partit de l’Eurocopa de futbol del 27 de juny entre les seleccions espanyola i italiana El motiu és la installació d’una pantalla gegant sense autorització ni llicència i sense mesures de seguretat a la via pública

Professor de taitxí i txikung a la seva escola Wudang de Figueres Practicà arts marcials japoneses des del 1975 fins al 1982, especialment goshindo, karate shotokan, judo i iaido, fins que descobrí les arts marcials xineses wushu el 1979 Posteriorment, estudià yangshi i taitxí D’altra banda, es llicencià en Medicina tradicional xinesa, i exercí de traductor d’articles de taitxí i d’altres d’arts marcials del xinès al castellà

Es llicencià 1917 i es doctorà 1927 a València Fou catedràtic de patologia general a la Universitat de Sevilla 1930 i de patologia mèdica a la de València ha estat un dels principals impulsors del desenvolupament dels estudis sobre la patologia de l’envelliment i la geriatria com a especialitat mèdica a Espanya Entre els seus treballs cal esmentar Patología Médica i Tratado sobre medicina interna de urgencia

Es llicencià en medicina a Barcelona 1880 Com a funcionari de correus residí a Mallorca i Menorca Dirigí el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana i fou sots-director general del cos de correus 1919 Publicà nombrosos estudis La germanía en Ibiza, La epidemia de peste en Ibiza en 1652, Política económica de Ibiza en el siglo XVII, Origen y desarrollo de los pueblos centrales de Menorca , etc