Resultats de la cerca

A Catalunya es practiquen tant els jocs de bitlles amb bola, principalment a les comarques pirinenques del Pallars i la Vall d’Aran, com el joc de sis bitlles i tres bitllots, molt present en les comarques lleidatanes, tarragonines i barcelonines i en algun poble del Pallars com Tírvia, Tavascan o Salàs de Pallars El joc de sis bitlles en la versió tradicional Era un joc d’aposta practicat per homes que girava al voltant de la figura del plantador, també anomenat home bo o baratero Aquest era el propietari de les peces de joc i s’encarregava de plantar les bitlles i dinamitzar les partides…

Funcionà fins el 1933, però no es conserva cap testimoni escrit de les seves deliberacions Format per un grup d’unes 5 persones, en foren designats per a la primera Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Albert Rusiñol i Ramon d’Abadal i de Vinyals Posteriorment, en formaren part Lluís Duran i Ventosa, Josep Puig i Cadafalch, Joan Ventosa i Calvell i Josep Maria Trias de Bes Redactà, entre altres documents, les bases per a l’estatut d’autonomia del 1919, la declaració contrària a la Conferència Nacional Catalana del 1922 i la proposta de transformar la Lliga Regionalista en Lliga Catalana el…

Consisteix a llançar, des d’un extrem de la pista, unes pedres polides de granit d’entre 15 i 20 kg de pes, proveïdes d’un mànec, per fer-les arribar lliscant fins a una diana house a l’altre extrem de la pista L’objectiu és situar les pedres al més a prop possible del centre de la diana i, al mateix temps, allunyar les pedres de l’equip rival Durant les tirades es permet fregar el gel per on es desplaça la pedra amb unes escombres especials per tal de manipular-ne la velocitat i la direcció Un cop finalitzats els llançaments puntua la pedra que es troba més propera al centre de la diana…

Estaven dividits en nou clans exogàmics Els onondagues tenien catorze escons en el consell de la lliga i proporcionaven també el president i l’arxiver En la guerra independentista es fraccionaren entre partidaris dels anglesos i dels francesos El 1960 en restaven només uns 1 000 individus

Disposava de la collaboració d’altres grups conservadors i regionalistes a les Balears, al País Valencià i a Galícia L’organització prevista era similar a la de la Lliga Catalana, amb una comissió d’acció política formada pels antics ministres Francesc Cambó, Joan Ventosa, Gabriel Maura, Antonio Goicoechea, César Silió i Juan Armada, marquès de Figueroa i un secretari Intentava d’ésser una gran força política de centre La proclamació de la República 14 d’abril de 1931 i la creació de la CEDA frustraren el partit, darrer intent de la Lliga Regionalista per intervenir en la direcció de la…

La lliga administrava el santuari, n'organitzava els jocs, arbitrava conflictes entre els membres i creà un esperit de collaboració entre ciutats que fou l’origen del panhellenisme, però també de les guerres sagrades i de la intervenció macedònia Tot i que avui és usat com a terme comú per a totes les lligues gregues d’aquesta mena, originàriament era exclusiu de la més famosa, la formada al voltant del santuari de Demèter, a Antela Tessàlia Reunia els tessalis, beocis, doris, jonis, locres, aqueus de Ftia, malles, foceus, dòlops, magnesis i eniesos Hi hagué d’altres amfictionies a Jònia, al…

De les diverses que hi hagué a l’antiguitat, se’n destaquen dues a Palestina la Pentàpolis de la mar Morta , que comprenia Sodoma, Gomorra, Adamà, Seboïm i Bala o Segor i que hom situa al sud de la mar Morta el llibre del Gènesi en narra la desaparició pel foc, i la Pentàpolis filistea , integrada per Ghazza, Ascaló, Asdod, Gat i Accaró Són conegudes també la Pentàpolis Líbia Cirene, Apollònia, Ptolemaida, Arsínoe i Berenice i la Pentàpolis dòria Cos, Cnidos, Lindos, Yalisso i Camiros

Tingué diverses seccions una d’oficial, que expressava la vida interna de la Lliga una altra amb els fets religiosos i culturals de Catalunya i temes d’actualitat una crònica del monestir de Montserrat a càrrec d’un monjo noves d’art, teatre i literatura, i bibliografia sobretot del llibre religiós català Constitueix un bon material per a la història recent de Catalunya