Resultats de la cerca
Es mostren 30666 resultats
planador
Transports
Esport
Aerodina molt lleuger, sense motor i amb superfícies sustentadores fixes durant el vol, que vola aprofitant els corrents atmosfèrics.
Atès que els planadors es basen en llur lleugeresa, en la poca resistència oposada per l’aire a llur avanç i en llur elevada sustentació, no solen disposar de tren d’aterratge que ha estat substituït per patins, ni d’instruments, etc de tal manera que alguns tipus de planador monoplaça pesen menys que el pilot, i solen ésser d’unes línies aerodinàmiques molt estudiades i tenir una envergadura d’ala molt gran Després dels balons, els planadors són els primers aerodines de la història de l’aviació, puix que abans de la invenció del motor ja havien estat efectuats diversos vols, entre els quals…
estalonar
Seguir (algú) molt de prop, encalçar molt de la vora.
ecardins
Zoologia
Ordre de braquiòpodes de valves molt semblants no articulades i tub digestiu complet i amb anus.
Molt freqüents al Silurià, avui es redueixen a uns quants gèneres, com Crania i Lingula , les espècies dels quals viuen colgades a notable profunditat Crania anomala , d’uns 10 m de longitud, viu a la mar Mediterrània
quitrà de pi
Química
Líquid molt viscós, de color negre, d’olor característica molt penetrant, amb un interval d’ebullició de 240-400°, soluble en alcohol, acetona i en solució d’hidròxid sòdic i poc soluble en l’aigua.
Constituït principalment per fenols complexos i, en molt més petita proporció, per hidrocarburs terpènics i aromàtics, que hom obté per destillació destructiva de la fusta de pi És emprat en medicina, en la flotació de minerals, en la preparació de pintures i vernissos, linòleums i diversos recobriments, composicions asfàltiques i com a preservatiu marí
tipificació
Medicina
Qualsevol dels mètodes utilitzats per a diferenciar soques de microorganismes que presenten diferències biològiques i bioquímiques molt petites.
La tipificació d’espècies patògenes és molt útil per a determinar l’agent causant d’un brot d’una malaltia infecciosa La tipificació clàssica es feia mitjançant l’ús de marcadors fenotípics, com ara la presència de bacteriocines, produïdes per soques de l’organisme que hom vol tipificar o a les quals poden ésser sensibles de fags que poden atacar algunes soques de l’espècie en qüestió d’anticossos que poden causar la formació d’antígens en diferents llocs de la cèllula d’agents antimicrobians als quals poden reaccionar de diversa manera les diferents soques Actualment també s’empren marcadors…
simun
Meteorologia
Vent molt calent, sec i sufocant, que bufa ocasionalment sobre els deserts d’Aràbia i d’Àfrica.
Va associat a la part frontal d’un sistema de baixes pressions i de vegades és portador d’arena molt fina
cua de cavall

Cua de cavall (Equisetum telmateia)
bathyporeia (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Gènere de plantes, de la família de les equisetàcies, amb branques verticil·lades, d’aspecte molt característic.
Tenen tiges solcades i amb feixos conductors collaterals i tancats Les fulles, petites i verticillades, són poc o molt concrescents i formen una beina Els esporangiòfors, peltats, es disposen en estròbils al capdamunt de les tiges En general, viuen a la vora de recs i rierols o en paratges humits
mussolina
Indústria tèxtil
Teixit de seda de fil molt fi i retort, tant per ordit com per trama, amb lligat de tafetà.
La seva densitat és molt petita, i presenta un aspecte transparent, semblant a una gasa Quan la torsió és molt elevada fins a 3 600 voltes/m, té un aspecte crespat i és anomenada “mussolina crespó” Contràriament, amb baixes torsions de 300 a 400 voltes/m hom obté la “mussolina brillanté”, d’aspecte lluent Hi ha també “mussolina de cotó” i “de llana” Quan l’ordit i la trama són de colors diferents, hom té la “mussolina tornassol” És emprada per a fer bruses o vestits de dona vaporosos
Antonio Beltrán Martínez
Diplomàtica i altres branques
Numismàtica i sigil·lografia
Arqueologia
Arqueòleg, epigrafista i numismàtic aragonès, molt vinculat a l’escola de Barcelona.
Arqueòleg, epigrafista i numismàtic, molt vinculat a l’escola de Barcelona Fill de Pío Beltrán Villagrasa Director del Museo de Arqueología de Cartagena i catedràtic de la Universitat de Saragossa 1950-85, secretari general dels Congresos Arqueológicos del Sudeste de España 1946-50, i dels Congresos Nacionales de Arqueología des del 1949, publicà treballs de numismàtica antiga hispànica i el Manual de Numismática 1946 Com a epigrafista s’especialitzà en el camp ibèric i dirigí Hispania Antiqua Epigraphica Ultra estudis de prehistòria i arqueologia de Cartagena i d’Aragó, destaquen els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina