Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, d’on fou nomenat catedràtic de piano el 1942 i sotsdirector el 1967 És autor de sarsueles, música lleugera i música per a pellícules

Estudià harmonia amb Ramon Vilanova És autor de l’òpera bufa La vedovella 1840, estrenada al Teatre de la Santa Creu de Barcelona, de l’òpera en tres actes La dama del Castello 1845 i d’obres vocals Fundà la revista El Mundo Musical

Format a l’escolania de Montserrat, segurament amb Bernat Berecha, ingressà al monestir com a monjo 1630 Visqué molts anys fora del monestir, i exercí el càrrec d’organista a la Seu d’Urgell Hom en conserva algunes composicions, com una missa a cinc veus i obres polifòniques religioses amb text castellà

Estudià a Palma i a Barcelona Es destacà com a autor de música religiosa, i publicà estudis musicològics, com Cabezón y su significación en la historia de la música i Bach y la música orgánica en la iglesia

Estudià a Barcelona, amb Joan Lamote de Grignon i Antoni Nicolau S'installà a Buenos Aires a partir de l’any 1910, on es dedicà a la direcció d’orquestra És autor de dues sarsueles i nombroses obres didàctiques

Estudià amb el seu germà Josep i amb Vicenç M de Gibert Fou organista del seminari de Barcelona 1916 i de Saint-Étienne-du-Mont, de París 1923-25 De retorn a Barcelona, fou nomenat mestre de capella i organista de Santa Maria del Mar Escriví goigs i publicà Cançons populars catalanes El seu germà Antoni Muset i Ferrer Igualada ~1890 — Valls, Alt Camp 1968, escriptor, publicà Quan el cor i el cervell parlen 1931 i el recull poètic Vibracions 1963

Estudià amb Pere Rabassa i fou tiple de la catedral de València 1741-47 Organista de l’església del Patriarca, de València, i de la parroquial de Castelló de la Plana, fou mestre de capella de les seus de Conca 1758-68 i València 1768-93 Deixà música religiosa hom en conserva uns tres-cents villancicos , misses, magníficats, himnes i una Salve , molts amb acompanyament instrumental

Deixeble de Conrado del Campo, obtingué els premis nacionals de música de l’Estat espanyol el 1928 amb Pinceladas goyescas i el 1934 La seva producció simfònica comprèn, a més, Simfonia d’estampes llevantines, És de nit, El órgano quedó mudo, Sinfonía Esopo 1972, etc També ha escrit obres de cambra

Infant de cor a la catedral de València, on actuà més tard com a organista El 1786 fou nomenat mestre de capella a Castelló de la Plana, i el 1787 obtingué el mateix càrrec al Collegi del Patriarca, de València Hom conserva divuit composicions litúrgiques seves i el motet Sancta et immaculata , per a vuit veus

Fou director de l’Orquestra Municipal de Tortosa 1933-69 i de l’Escola Municipal de Música d’aquesta ciutat Autor d’estudis sobre folklore i de peces musicals