Resultats de la cerca
Es mostren 1206 resultats
Maria Lluïsa Ferranda de Borbó
Història
Infanta d’Espanya i duquessa de Montpensier.
Filla segona del rei Ferran VII i de Maria Cristina de les Dues Sicílies, fou casada 1846 amb Antoni d’Orleans, duc de Montpensier, gran comanador d’Aragó a l’orde de Calatrava, fill del rei Lluís Felip I de França El 1868 fou expulsada, amb el seu marit, pel fet de conspirar contra la seva germana, Isabel II
Maria I de Portugal
Història
Reina de Portugal (1777-1816).
Profundament catòlica, en succeir el seu pare, Josep I, destituí el marquès de Pombal i desféu en part la seva obra En morir el seu marit 1786 i el seu fill gran 1788, embogí gradualment i el seu fill Joan hagué d’assumir la regència 1792 Davant la invasió napoleònica 1807 fou duta al Brasil amb la família reial
cabalatge
Dret català
Institució consuetudinària, pròpia de l’Urgell, la Conca de Barberà i una part de la Segarra, per la qual, en les capitulacions matrimonials del cabaler
que es casa amb una pubilla, és assignada a aquest una soldada.
Constitueix un peculi creditici del pubill durant deu anys de matrimoni, si no hi ha pacte contrari El marit no pot disposar del producte d’aquesta soldada fins que enviduï o deixi la casa amb justa causa Aquest costum fou admès i regulat en la compilació del dret català del 1960 També és anomenat soldada del pubill i despesa
Leda
Cap de Leda , dibuix de Leonardo da Vinci (1452-1519) del personatge mitològic
© Corel Professional Photos
Mitologia
Personatge de la mitologia grega.
S'uní amb Zeus, que havia adoptat la forma d’un cigne, i concebé un ou del qual nasqueren Pòllux i Helena la mateixa nit, s’uní també amb el seu marit humà Tíndar, i concebé Càstor i Clitemnestra La seva llegenda ha inspirat notables obres artístiques Leda i el cigne, de Leonardo da Vinci, al Musée du Louvre
Emília Carles i Tolrà
Història
Primera marquesa de Sant Esteve de Castellar.
Aquest títol li fou concedit, el 1896, a petició de l’ajuntament, per haver fet realitat diverses obres de caràcter benèfic entre d’altres, l’església monumental de Castellar del Vallès projectades pel seu marit difunt, Josep Tolrà i Avellà , fundador de la indústria tèxtil coneguda, posteriorment, amb el nom de Vídua de Josep Tolrà SA
pacte de Toro
Història
Tractat de pau signat a la ciutat de Toro el 26 d’agost de 1218 entre Alfons IX de Lleó, la seva muller Berenguera i llur fill Ferran III, el Sant.
L’acord, pel qual Ferran era reconegut rei de Castella, posava fi a una guerra entre castellans i lleonesos per la successió d’Enric III, monarca castellà que havia mort prematurament el 1217, deixant la corona a la seva germana Berenguera I de Castella , la qual, en contra de la voluntat del seu marit, havia abdicat en Ferran
Túl·lia
Història
Filla de Servi Tul·li.
Segons la llegenda, per tal de poder casar-se amb el seu cunyat Tarquini el Superb i així poder esdevenir reina, induí aquest a assassinar el seu marit i, després, el propi pare Amb el carro passà per sobre del cadàver del pare en l’anomenat vicus Sceleratus probablement es tracta d’una etiologia del nom del carrer
Luci Tarquini Col·latí
Història
Patrici romà.
Nebot de Tarquini el Superb i marit de Lucrècia , fou, amb Luci Juni Brut , un dels primers cònsols 509 aC Unit a la tradició de la dedicació del temple de la Tríada Capitolina i a la fundació de la república, la llegenda del seu exili voluntari explicaria el dret popular d’abrogar l' imperium dels cònsols
Gerberga I de Provença
Història
Comtessa de Provença a Arle, marquesa de Provença, filla de Jofre I i d’Estefania de Marsella i muller de Gilbert I de Millau, vescomte de Gavaldà i de part de Carlat.
Heretà els estats provençals de la seva mare després del 1102 i els del seu marit vers el 1110, i els governà assenyadament Casà la seva filla Dolça amb Ramon Berenguer III de Barcelona, i el 1112 els cedí la major part dels dominis la resta fou per a l’altra filla, Estefania, casada amb Ramon dels Baus
Adela Clemente i Ferran
Teatre
Actriu.
Treballà amb Pere Riutort, amb la seva germana Pilar Clemente Barcelona 1859 — 1905 i amb el seu marit Modest Santolària al Teatre Romea de Barcelona 1890 Fou una de les característiques més importants del seu temps Obtingué grans èxits amb Les garses d’Ignasi Iglésias, La mare de Santiago Rusiñol i L’aranya d’Àngel Guimerà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina