Resultats de la cerca
Es mostren 3930 resultats
acreció

Representació artística del disc d’acreció al voltant del sistema binari d'estels WZ Sge
P. Marenfeld i NOAO/AURA/NSF
Astronomia
Acumulació de massa, entorn d’un objecte estàtic, com un estel, un estel de neutrons o un forat negre, atreta gravitacionalment pel mateix objecte.
Els estels i els estels de neutrons es formen en un procés d’acreció a partir d’objectes protoestellars en un interval de temps entre 10 5 i 10 9 anys Els protoplanetes creixen per acreció, però molt més lentament El temps d’acreció més curta és el de caiguda lliure, t t 2 ~ r 3 /GM, on G és la constant de gravitació, M la massa total i r la distància entre el gas sotmès a acreció i l’objecte que la provoca L’acreció té lloc també pel collapse d’un nucli estellar, que inicia l’explosió d’una supernova Habitualment, el fenomen d’acreció té lloc en forma de disc d’acreció , el qual…
quantitat de moviment
Física
Per a un punt material de massa m, vector p definit per p=m v, on v és la velocitat del punt material.
És anomenat també moment lineal del punt La seva variació en el temps, d p/ dt , és relacionada amb la resultant R de les forces que actuen sobre el punt mitjançant l’expressió d p/ dt= R Per a un sistema de punts, hom defineix la quantitat de moviment del sistema per Si v G és la velocitat del centre de masses del sistema, aleshores se satisfà que P = M v G , on és la massa total del sistema Si les forces internes que s’exerceixen mútuament els punts del sistema satisfan la llei d’acció i reacció tercera llei de Newton, aleshores la variació temporal de P és igual a la…
protó
Física
Partícula de càrrega elèctrica positiva, la de menor massa de la família dels hadrons.
Dins d’aquesta família és un barió i, més exactament, un nucleó partícula La seva massa en repòs és d’1,672 6485 x 10 -27 kg, és a dir, és unes 1840 vegades més gran que la de l’electró La seva càrrega elèctrica és la de l’electró, bé que de signe contrari, és a dir, és d’1,602 189 x 10 -9 C Juntament amb el neutró forma un isomultiplet o multiplet d’isospin, de tal manera que hom pot considerar que protó i neutró són dues manifestacions d’un únic nucleó Protó i neutró són els constituents essencials dels nuclis dels àtoms els protons dels nuclis són els responsables de la…
coàgul
Massa coagulada.
cotorrejar
Parlar massa.
límit de Chandrasekhar
Astronomia
Valor màxim de la massa d’un estel nan blanc (no rotatori), més enllà del qual l’estel col·lapsa gravitacionalment cap a un estel de neutrons o, eventualment, cap a un forat negre.
El seu valor és d’1,44 vegades la massa del Sol per a un estel nan blanc d’heli, d’1,40 masses solars per a un nan de carboni i d’1,11 masses solars per a un nan blanc de ferro
filatura

Esquema simplificat de la filatura per fusió d'una fibra polimèrica termoplàstica
© Fototeca.cat
Química
Indústria tèxtil
Conjunt d’operacions que permeten d’obtenir un feix de filaments artificials o sintètics a partir de la matèria primera en forma de massa viscosa.
Aquest procediment consisteix bàsicament a sotmetre la massa fluida a una extrusió a través d’una filera , i varia solament, segons els materials, en la forma de solidificació del filament així obtingut En la filatura per fusió , aplicada a polímers termoplàstics, com el polipropilè, la poliamida, el polièster, etc, hom fa l’extrusió del polímer fos, i el filament se solidifica per refredament Hom fila el raió de viscosa i el raió cuproamoniacal pel sistema de filatura en moll , on el filament se solidifica en passar per un bany coagulant Finalment, en la filatura en sec aplicada al raió…
alveògraf
Alimentació
Aparell que mesura el treball de deformació i registra les característiques reològiques (tenacitat, extensibilitat, elasticitat i força) d’una massa constituïda per farina de blat i aigua, preparada en condicions estàndard.
Un cop obtinguda la massa, és laminada i tallada en discs que, després de fixats en una platina, són sotmesos a una pressió d’aire que els obliga a un inflament fins a rebentar Un manòmetre d’aigua en comunicació amb l’interior de l’alvèol registra les variacions de la pressió durant l’inflament El gràfic obtingut és anomenat alveograma
bunyol

Bunyols de bacallà
Gastronomia
Massa fregida, de forma més o menys rodona o de rosca, feta de pasta de farina, ous, llet i aigua i ensucrada en alguns casos (bunyols de vent).
Hom pot afegir altres components a la massa abans de fregir bacallà dessalat i esmicolat i all i julivert bunyols de bacallà , poma ratllada i conyac bunyols de poma , cervell de be, vedella, etc bunyols de cervell , aiguardent i pell de llimona ratllada bunyols de l’Empordà , etc Hom en coneix varietat a tots els Països Catalans i és un menjar propi de determinades festes o temps de l’any la Candelera, Carnestoltes, dimecres de Cendra, Quaresma, Sant Josep, Setmana Santa, Santa Teresa, Tots Sants i la matança del porc
unitat pràctica de salinitat
Geografia
Relació entre la conductivitat de la massa d’aigua que s’analitza, a una temperatura i pressió determinades, i la conductivitat d’una mostra de referència de clorur potàssic.
La unitat pertany al sistema PSS Practical Salinity Scale, escala pràctica de salinitat, mitjançant el qual s’expressa la salinitat d’una massa d’aigua com un valor sense dimensions Amb la introducció de la nova equació d’estat per a l’aigua de mar TEOS-10, la unitat pràctica de salinitat deixà de ser la unitat principal amb la qual s’expressa la salinitat en favor de les unitats del Sistema Internacional d’Unitats Tot i així, es manté com a unitat per a la salinitat en les bases de dades oceanogràfiques
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina