Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producciones Internacionales Vértice Barcelona, International Film Service Roma, SRL Roma, Euram Films Roma, Dicifrance París ARGUMENT GLorente GUIÓ Enric Josa, Juan García Hortelano, GLorente, Ángel GGauna, Juan Marsé, José María Nunes FOTOGRAFIA Massimo Dallamano Technicolor, Techniscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Benet MUNTATGE Giancarlo Cappelli MÚSICA Luis Enríquez Bacalov SO Vittorio De Sisti, Venancio Biraschi INTERPRETACIÓ Maurice Ronet Paul Vallier, Claudia Mori Lisa Oldstein, Ángel Aranda Gunther, María Asquerino Colette, Amedeo…

El seu nom real era Édith Gassion Es crià d’una manera irregular restà cega a tres anys, però recuperà la vista Cantà pels cafès durant la guerra de 1939-45 descoberta per Maurice Chevalier, esdevingué una chansonneuse mundialment cèlebre Les seves cançons més destacades foren Non, je ne regrette rien, La vie en rose, Milord, Mon vieux Lucien i altres, amb texts de JCocteau, Michel Prévert, etc També protagonitzà algunes pellícules

Lligada a una família de tradició musical, fou la primera dona que guanyà el Premi de Roma 1913, amb la cantata Faust et Hélène Compongué obres corals i instrumentals, i del conjunt de la seva obra destaca l’òpera inacabada La princesse Maleine , amb text de Maurice Maeterlinck, i algunes peces corals La seva producció palesa un gran coneixement del llenguatge contrapuntístic, així com un sentit constructiu que combinà amb tocs colorístics i exòtics

Deixeble de César Frank i de Maurice Ravel, escriví, a la primera època, Quatre sonnets 1922 amb text de Ronsard Vers el 1930 emprà el mètode dodecatònic, que intentà d’unir amb les relacions tonals Escriví també un concert per a piano i orquestra 1934, una simfonia concertant 1945 i un concert per a violí i orquestra 1951 En la seva època de maduresa fusionà l’harmonia postimpressionista amb el cromatisme propi de l’escola de Viena

Format a l’Académie Julian Es presentà a París el 1887 Fou membre destacat de l’escola de Pont-Aven La seva obra Le Talisman 1888, antiga collecció Maurice Denis —pintada sota la direcció de Gauguin—, obra gairebé abstracta, en la qual el color ho és quasi tot, esdevingué el manifest plàstic de l’art nou del seu moment i influí especialment sobre els nabís, grup que ell presidí Simbolista místic, resumí les seves teories a L’ABC de la peinture 1921

Fou modista, acròbata i després model de Puvis de Chavannes, Renoir i Lautrec Amiga de Miquel Utrillo i Morlius , aquest donà nom al seu fill, l’important pintor Maurice Utrillo El 1909 es casà amb el pintor André Utter, i des d’aleshores es dedicà decididament a la pintura, de temes variats especialment retrats, figures i interiors, amb un estil directe i simple i una certa influència de l’escola de Pont-Aven És representada al Musée National d’Art Moderne de París

El relator especial de Drets Humans de l’ONU, Alfred-Maurice de Zayas, envia una carta a l’ambaixada espanyola a Ginebra en la qual posa en qüestió l’estratègia judicial espanyola contra l’independentisme català En la carta, que difon el Cercle Català de Negocis, De Zayas recorda la importància de permetre la lliure determinació dels pobles per a evitar conflictes Expressa, també, preocupació per la campanya difamatòria denominada "operació Catalunya", contra dirigents polítics catalans amb l’objectiu de frenar el procés independentista català

Els nord-americans Maurice Greene i Marion Jones guanyen en la final de les proves de 100 m llisos en el Campionat del Món d’atletisme de Sevilla Greene, que és en possessió del rècord del món de la distància, guanya la prova amb la segona millor marca de tots els temps 980 s En categoria femenina Jones fa la millor marca de l’any i estableix un rècord del campionat, amb 1070 s Jones està casada amb el llançador de pes CJHunter, que dissabte va guanyar la medalla d’or en el mateix campionat

Es destacà especialment l’anomenat Canterbury Hall, de Charles Morton, que per aquest motiu n'ha estat considerat el fundador Fou el primer a cobrar drets d’entrada —en lloc d’una consumició—, fet que el distingí de l’anomenat cafè concert Aquesta mena d’espectacles s’estengué a mitjan s XIX i assolí una època d’apogeu entre el 1890 i el 1925, en què sorgiren grans figures, com Josephine Baker, Maurice Chevalier, etc Actualment funcionen, a Londres, el Palladium, i a París l’Olympia, entre d’altres

Consistí en un retorn a l’anomenada música barroca i clàssica, en el qual hom donava més importància a l’estil que no a l’evolució del llenguatge La seva estètica se centrava en l’objectivitat i la concisió Els músics més notables adscrits a aquest moviment en alguna etapa de llur creació són Sergej Prokof'ev, Ferruccio Busoni, Gian Francesco Malipiero, Alfredo Casella, Maurice Ravel, Paul Hindemith, Albert Roussel i Igor Stravinsky Malgrat la influència del neoclassicisme del s XVIII en la música, palesa en l’obra de Gluck, hom només aplica el terme a aquest moviment