Resultats de la cerca
Es mostren 522 resultats
Debut barceloní de Manuel Arruza
El torero mexicà Manuel Arruza debuta a Barcelona
Josep Miró i Abella
Medicina
Metge cirurgià.
Estudià medicina a la Universitat de Barcelona Arran de la guerra civil, s’exilià i el 1947 ja residia a Mèxic Ingressà als serveis de salubritat i assistència a l’estat mexicà de Sonora i, el 1950, dirigí el centre d’higiene i assistència de Bavispe, al mateix Estat També fou director de l’hospital rural de Moctezuma, també a Sonora, durant el període 1960-65 i portà la direcció de tot un districte sanitari El 1967 es diplomà en salut pública i administració mèdica Exercí altres càrrecs en el sistema sanitari públic mexica Fundà la Sociedad Sonorense de Salud Pública i fou…
Ricard Adalid i Blach
Cinematografia
Actor de cinema.
En acabar la Guerra Civil Espanyola s’exilià a Mèxic Esdevinguè un actor secundari força actiu i molt versàtil Debutà a El cementerio de las àguilas 1938, del cineasta Luis Lezama D’entre els films més interessants de la seva trajectòria, cal esmentar Yolanda 1942, dels cineastes Manuel Reachi i Dudley Murphy Hipólito el de Santa 1949, de F de Fuentes La malcasada 1950, de José Díaz Morales Amor perdido 1950, de M Morayta María Cristina 1951, de R Pereda Los tres amores de Lola 1955, de René Cardona Locos peligrosos 1957, de F Cortés Café Colón 1958, de Benito Alazraki el film nord-americà…
,
Enric Fernández i Gual
Cinematografia
Periodista i crític.
Vida Era nebot d’Adrià Gual Com a crític signà Enric F Gual i publicà en el setmanari "Gràcia – Rambles" 1934 i a les revistes "Art" 1934-35 i "Espectáculo" 1936 També fou un membre destacat del FAD 1935 Després de la guerra civil, s’exilià amb el seu fill Pere Fernández i Miret, primer a França i després a Mèxic, i es naturalitzà mexicà Allí fou conferenciant, professor i crític d’art en diaris i revistes a "Quaderns de l’exili" escriví dos articles sobre el cinema a Catalunya i les possibilitats d’un cinema català el 1945, i publicà catàlegs i monografies de pintors a l’…
Mazatlán
Ciutat
Ciutat de l’estat de Sinaloa, Mèxic.
Principal port mexicà a la costa del Pacífic, és un important centre d’estiueig i un nucli industrial És seu d’un bisbat catòlic, i té aeroport
Esclatd'una revolta a Chiapas, encapçalada per l’anomenat Ejército Zapatista de Liberación Nacional
Esclata a l’estat mexicà de Chiapas una revolta encapçalada per l’anomenat Ejército Zapatista de Liberación Nacional per demanar terra, democràcia i justícia per als indígenes
Eduardo Mata
Música
Director d’orquestra mexicà.
Estudià a Mèxic amb Carlos Chávez i Rodolfo Halffter i a Tanglewood amb Erich Leinsdorf La seva carrera es desenvolupà primer a Mèxic, com a director musical dels Ballets Mexicanos i de l’Orquesta Filarmónica de la UNAM 1966-72 El 1977 fou nomenat director de l’Orquestra Simfònica de Dallas, amb la qual assolí una gran projecció internacional i realitzà nombrosos enregistraments, amb especial atenció als compositors americans i espanyols
Salvador Novo
Literatura
Poeta i assagista mexicà.
La seva obra ha sofert una evolució que comença amb els ajustats apunts expressionistes de XX Poemas 1925 fins la destrucció dels seus ideals que recullen els darrers versos A aquest recull seguiren Nuevo amor 1933, Poesias escogidas 1938, Florido laude 1944, Poesía 1955, Sonetos 1964, Poesía, prosa, teatro 1966, México, leyenda de una ciudad 1967 i Historia y leyendas de Coyoacán 1971 La part final de la seva obra és fruit dels anys que ocupà el càrrec de cronista de la ciutat Conreà també el teatre
Amado Nervo
Història
Literatura
Poeta i diplomàtic mexicà.
Professor de literatura, ingressà a la carrera diplomàtica Influït pel Romanticisme de Bécquer, per Campoamor i pels simbolistes francesos, escriví novelles El bachiller , 1895 Pascual Aguileras, El domador de almas , etc, i poesies, recollides a Perlas Negras 1898, Místicas, Poemas 1901, Lira heroica 1902, Serenidad 1914, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina