Resultats de la cerca

Estudià piano i composició a la Guildhall School of Music, i després amplià els seus coneixements al King’s College de Cambridge Començà a destacar com a compositor el 1990 amb Chamber Symphony , però fou amb l’estrena d’una altra obra orquestral, Still Sorrowing , que, el 1993, cridà l’atenció de la premsa especialitzada anglesa Ben aviat arribaren els encàrrecs i els primers reconeixements al seu país d’origen, i fou acollit durant dos anys com a compositor resident de l’Orquestra Hallé de Manchester Del 1995 data una de les seves obres recents més ambicioses, l’òpera Powder her Face ,…

Formació i inicis Durant la infantesa, la seva família es traslladà a viure a Barcelona L’any 1942 inicià estudis de solfeig i piano amb L Sigg, que continuà amb Rosa M Kucharsky, la influència de la qual fou determinant en el seu decantament per la música El 1951, en una exposició de Dau al Set , conegué Joan Ponç i Bonet , Antoni Tàpies i Puig i Joan Brossa i Cuervo , amb els quals collaborà sovint especialment amb el darrer, amb qui mantindria una estreta relació al llarg de tota la vida i hi compartí una similar concepció de l’art Aquest mateix any inicià els estudis de composició amb…

Formà part d’un grup de grans virtuosos que floriren durant el primer terç del segle XX i les vides dels quals estigueren molt marcades per l’ascensió del feixisme i la Segona Guerra Mundial Fou deixeble de Th Leschetizky piano i d’E Mandyczewski teoria, el qual el presentà a J Brahms Schnabel aviat trencà amb la tradició més aviat exhibicionista de la interpretació que dominava al final del segle XIX i obrí el repertori a obres negligides fins llavors, com les sonates de F Schubert i les bagatelles opus 33 i 119 i les variacions opus 34 i 120 de L van Beethoven Esdevingué un renovador de l’…

Filla del tenor Manuel del Pópolo Vicente García , es casà amb l’empresari Louis Viardot Debutà en concert a Brusselles el 1837, i en teatre a Londres el 1839, com a Desdèmona a l' Ottello de Rossini Estrenà el Prophète , de Meyerbeer, i Sapho , de Gounod A partir del 1863 es retirà de l’escena i actuà únicament en concerts Fou professora del conservatori de París 1871-75

El 1825 debutà a Londres, amb Il barbiere di Siviglia , de Rossini, i aviat la seva fama esdevingué mítica Actuà als EUA amb el seu pare, Manuel del Pópolo Vicente García 1825-27, i a Nova York es casà amb FE Melibran, però se'n divorcià, i el 1836 es tornà a casar, amb el violinista De Bériot Assolí èxits sorollosos a París, Milà, Roma, Nàpols i Londres, especialment en òperes de Bellini Morí d’una caiguda de cavall mal guarida

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic És, de fet, un oboè mezzosoprano, instrument transpositor en la, que sona una tercera menor més greu que l’oboè estàndard oboè soprano Construït de fusta i proveït actualment de claus, té aproximadament uns 70 cm de llargada i posseeix un pavelló esferoidal en forma de pera El seu so és més dolç i tancat que el de l’oboè, i fou molt apreciat per JS Bach, que l’emprà principalment en la seva música religiosa La designació d' amore en italià fou utilitzada en el Barroc per a definir instruments…

En el seu debut, fou dirigida per l’alemany Helmuth Rilling, que es mantingué al capdavant de l’orquestra fins al desembre de l’any 2000 Directors de la talla de R King, K Penderecki, J López Cobos, N Marriner, PM Davies, E García Asensio, E Colomer o D Shallon, entre molts altres, hi han actuat com a directors convidats L’Orquestra Reial Filharmonia de Galícia ORFG ha tingut també la inestimable collaboració dels millors solistes, entre els quals figuren els violinistes FP Zimmermann i UA Mahté, el violoncellista M Rostropovič, la mezzosoprano T Berganza o les pianistes Alícia…

És un cor aficionat, fundat el 1897 a Sant Sebastià Donostia i dirigit inicialment per Norberto Luzuriaga i Miguel Oñate 1897-1902 Més tard la direcció passà a Secundino Esnaola 1902-29, que transformà el cor, en principi de veus masculines, en un cor de veus mixtes amb la finalitat d’ampliar-ne el repertori i preparar la seva entrada al món de la música simfonicovocal El següent director fou Juan Gorostidi 1929-68, amb el qual l’orfeó inicià la seva trajectòria internacional, en què fou dirigit per grans directors estrangers, entre ells L Stokowski i Ch Münch, i començà a participar en els…

Estudià a Gant i a Brusselles El 1949 debutà a Anvers amb el paper de Fricka, de La valquíria El 1952 rebé el primer premi de cant del Festival Internacional de Música de Lausana, la qual cosa li obrí les portes de l’Òpera de París, on cantà Aïda , Orfeo , Werther , el paper de Mère Marie de Diàlegs de Carmelites , de F Poulenc, i Medea , de L Cherubini, i el 1958 estrenà a Brusselles Maria Golovin , de GC Menotti El mateix any debutà a Bayreuth, i el 1960 ho feu al Teatro alla Scala de Milà Cantà, entre altres països, a Itàlia, els Estats Units, Àustria, França i Alemanya El 1965 debutà amb…

Vida A set anys inicià els estudis de piano, i dos anys després compongué les primeres peces Fou deixeble de Peter Gelhern 1974, d’O Messiaen i A Goehr L’estrena, el 1980, de l’obra Ringed by the Flat horizon el convertí en el compositor més jove que havia estrenat en un dels concerts Promenade de la BBC, fet que li reportà un reconeixement internacional Simon Rattle dirigí, el 1982, l’estrena d' At First Light , que li havia estat encarregada per la London Sinfonietta L’obra ha estat interpretada en moltíssimes ocasions i és una de les peces contemporànies més conegudes, amb més de cent-…