Filla del tenor i compositor Manuel del Pópolo Vicente García i de la soprano Joaquina Briones. Inicià els seus estudis musicals a Nàpols amb L. Hérold i amb Panseron, formació que continuà sota el mestratge del seu pare, que aviat reconegué el seu talent excepcional i a cinc anys ja l’havia feta aparèixer en l’escena. Els seus germans, Paulina Viardot i Manuel Patricio García, també eren cantants lírics.
El 1825 debutà a Londres amb Il barbiere di Siviglia, de Rossini, per indisposició de la soprano G. Pasta que havia d’interpretar el rol de Rosina. Obtingué un gran èxit i aviat la seva fama esdevingué mítica.
Dotada amb d’una veu amb una extensió excepcional, un timbre personal, una tècnica molt depurada, una extraordinària capacitat expressiva i una gran personalitat escènica, fou considerada una de les més grans cantants del Romanticisme. Es convertí en un dels mites del segle XIX; F.J. Fétis i G. Verdi la consideraren inigualable, i Rossini la considerà també única, l’encarnació de l’ideal de la prima donna romàntica. Assolí grans èxits a París, Milà, Roma, Nàpols i Londres, especialment en òperes de Bellini, Rossini i Donizetti.
Actuà als EUA amb la companyia que formà el seu pare amb la família (1825-27) i altres músics. A Nova York es casà amb el banquer francès F.E. Melibran, molt més gran que ella, però se’n divorcià. El 1827 es traslladà a París, on debutà a l’Òpera el 1828 amb el nom de Malibrán-García, i ràpidament es convertí en la prima donna més apreciada de París, cosa que aleshores equivalia a dir gairebé d’Europa.
Des del 1829 inicià relacions amb el violinista Charles Auguste de Bériot, amb qui tingué un fill (1833) i es casà en segones núpcies el 1836.
El seu repertori incorporà també òperes de W.A. Mozart, G. Paisiello i D. Cimarosa. El 1834 cantà la primera representació de Norma.
Morí d’una caiguda de cavall mal guarida als vint-i-vuit anys, la seva mort prematura causà un gran impacte.