Resultats de la cerca
Es mostren 2873 resultats
Maximilià III Josep de Baviera
Maximilià III Josep de Baviera en una pintura de Georges Desmarées
DP
Història
Elector de Baviera (1745-77).
Succeí el seu pare, Carles Albert VIII, en l’electorat de Baviera, però renuncià la corona imperial tractat de Füssen, 1745 Fou un governant illustrat, i fundà l’Acadèmia de Ciències de Munic 1759 En morir, sense fills, es desencadenà la guerra de Successió de Baviera 1777-79
Salvador Busquets i Soler
Industrial i filantrop.
Menà una intensa activitat de reformisme social a Terrassa, traduïda en la iniciació del sindicalisme agrícola i el cooperativisme i la construcció de cases barates vers el 1890 passatge Obrer En morir, deixà els mitjans per a la fundació de l’asil infantil obrer que duu el seu nom
Haakon I de Noruega
Història
Rei de Noruega (~935 — ~961).
Educat a Anglaterra, es convertí al cristianisme En morir el seu pare, Harald I, tornà a Noruega, on amb l’ajut de l’alta noblesa s’imposà com a rei contra el seu germà Eric I No aconseguí d’implantar-hi el cristianisme, i fou mort pels elements tradicionalistes
ducat de Bar
Història
Jurisdicció feudal que correspon geogràficament al Barrois (Lorena).
L’antic comtat de Bar assolí la dignitat ducal el 1354, amb el comte Robert I, gendre del rei Joan II de França i pare de la reina Violant , muller de Joan I de Catalunya-Aragó Per la filla d’aquests, Violant d’Aragó , muller de Lluís II de Nàpols i neboda del tercer duc de Bar, el ducat passà al seu fill Renat I d’Anjou , rei de Nàpols i duc consort de Lorena Lorena i Bar foren units per Renat II el 1480, però continuaren essent administrats per separat En morir 1765 Francesc III-Esteve de Lorena, emperador romanogermànic, el ducat de Bar fou reunit a França 1776, bé que els…
Elionor de Perellós i de Manresa
Història
Filla gran de Ramon de Perellós i de la segona muller Constança de Manresa.
Amb la seva germana Constança restà sota la tutoria de la mare i de llurs cosins Ramon de Perellós i Ferrer de Marimon i de Manresa 1390 El rei els comprà la castellania de Rodés i, en canvi, els vengué el lloc de Llo en alou Quan els cosins tutors es disposaven a anar a Sardenya amb el rei, aquest nomenà tutor l’altre cosí germà Ponç de Perellós, en lloc d’ells Per vincle del testament patern, Elionor prometé a Ramon de Perellós que, en cas de morir sense fills, li lliuraria els seus dominis de Jóc, Finestret i Saorla, la meitat dels quals tenia pel vescomte de Castellbò, i el…
Felip Maria I de Milà
Història
Duc viscontià de Milà (1412-47).
Fill de Joan Galeàs I, succeí el seu germà Joan Maria I L’emperador li concedí el comtat de Pavia 1396, el qual, en morir el seu pare 1402, li arrabassà el favorit del seu germà Facino Cane, amb la vídua del qual, Beatrice Ventimiglia-Làscaris, comtessa de Tenda, es casà a la seva mort 1412 Cercà la neutralitat per al seu ducat, i es dedicà a la recuperació de Como, Lodi, Piacenza, Cremona, Bèrgam i Brescia Obligà el papa Nicolau III a cedir-li Parma, i ocupà Gènova 1421 i, per la batalla d’Arbedo 1422, les valls frontereres amb Suïssa Per la pau de Ferrara 1428, ratificada el…
Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuza
Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuza
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i polític.
Fill i successor d’Enric de Sentmenat i de Lanuza, baró de Dosrius Es doctorà en filosofia a Barcelona 1665 i a divuit anys inicià la carrera militar serví amb el grau de capità el lloctinent de Catalunya, duc d’Osuna 1667-69 i participà durant la guerra d’Holanda en les campanyes de les tropes espanyoles al Rosselló setges i presa de Bellaguarda i dels Banys el 1674, presa de Morellàs el 1675 El 1675, nomenat mestre de camp d’infanteria a Barcelona, passà a l’Empordà i la Cerdanya i assistí a la presa de Maurellàs a les ordres del duc de San Germano El 1676 fou nomenat governador de Castell-…
dret de lluir i de quitar
Dret català
Facultat que es reserva el venedor d’un bé a carta de gràcia de poder adquirir la cosa venuda pel preu mateix de la venda.
Aquest dret pot ésser alienat pel venedor i exercitat enfront del comprador o el tercer adquirent segons el dret actual, caduca en extinguir-se el termini de duració estipulat, que no podrà excedir els trenta anys, o en morir el venedor, si hagués estat pactat per la vida d’aquest
Nicomedes IV Filopàtor
Història
Rei de Bitínia (94-85? aC).
Succeí el seu pare, Nicomedes III, i hagué d’afrontar el seu germanastre Sòcrates, que s’havia emparat del poder l’any 90 aC Nicomedes V Vençut 88 aC per Mitridates, abandonà el país, però hi tornà amb l’ajut de Sulla En morir, deixà el regne en herència als romans
Ǧem
Història
Príncep otomà.
Fill del soldà Mehmet II, en morir aquest 1481 fou bandejat pel seu germà Baiazet II, que fou ajudat dels geníssers Cobejat pels estats cristians en llurs projectes de croada, fou acollit pels cavallers de sant Joan de Rodes 1482, per Innocenci VIII 1489 i per Carles VIII de França 1494
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina