Resultats de la cerca

Mapa dels castells i les edificacions militars del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó Aitona Castell d’Aitona Castell i vilatge de Carratalà Albatàrrec Castell d’Albatàrrec Alcanó Castell d’Alcanó Alcarràs Castell d’Alcarràs Castell de Montagut Castell de Vallmanya Alcoletge Castell d’Alcoletge Alfés Castell de Vinfaro Alguaire Castell d’Alguaire Almacelles Castell de la Saida o del Tossal de la Caperutxa Almenar Castell d’Almenar Aspa Castell palau d’Aspa Benavent de Segrià Castell de Benavent Corbins Castell de Corbins Gimenells i el Pla de la Font Castell…

El sector més muntanyós és ocupat pels boscs de pins i matollar, mentre que la resta, suaument ondulada, ho és pels conreus de secà, en part abancalats garrofers, oliveres, vinya moscatell i ametllers El regadiu, gràcies a l’aigua de pous, és en expansió, i és dedicat sobretot a tarongers Els pasturatges són relativament importants 720 ha, i la germandat els arrenda als ramats transhumants de Terol al sud del terme hi ha la carrerada que travessa la comarca des d’Albarrasí, anomenada la creu de Llíria Hi ha pedreres de marbre i de “pedres d’aigua”, molt conegudes al s XVIII i…

El terme és en gran part boscat alzina surera Fins vers el 1850 el municipi comprenia el poble del Portús i el castell de Bellaguarda amb la segregació, la població passà de 744 h el 1846 a 129 el 1851 El centre del municipi és la Clusa d’Amunt a poca distància hi ha els veïnats de la Clusa del Mig i de la Clusa d’Avall, sorgits amb el desplaçament de l’antic camí A l’indret del poble, a banda i banda del riu, hi ha les ruïnes de les dues fortificacions de la Clusa , d’origen romà, que controlaven, des d’altures simètriques, el pas de la via romana que unia la Tarraconense i la Gàllia…

El terme limita al sud amb la serra d’Arquièras, per la qual s’obre pas la vall de Sant Jaume en un congost dominat pels antics castells de Fenollet i de Castellfisel A la sortida del congost hi ha el santuari de la Vall Al nord és accidentat pel sector més occidental de les Corberes, en les quals s’obre l’important coll de Sant Loïs, on passava l’antic camí de Perpinyà a Carcassona Les zones muntanyoses són cobertes de bosc alzines, roures, avets i faigs, activament explotat hi ha serradores Les terres de conreu 478 ha, cobertes gairebé totalment de vinya 413 ha, que ha substituït el blat 7…

Filla del director José María Forqué , debutà en el cinema amb un petit paper a Mi querida señorita 1971, de J de Armiñán S’especialitzà en registres humorístics i en personatges de dona ingènua Intervingué, entre d’altres, a La guerra de papá 1977, d’A Mercero El canto de la cigarra 1980, de JM Forqué Qué he hecho yo para merecer esto 1984, de P Almodóvar Sé infiel y no mires con quién 1985, de F Trueba Bajarse al moro 1988, de F Colomo Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo 1993, de M Gómez Pereira El tiempo de la felicidad 1997, de M Iborra Sin vergüenza 2001, de J Oristrell …

Vida Estudià ciencies polítiques i també direcció a l’Escola Oficial de Cinematografia abans de treballar com a assistent del director i actor teatral José Luis Gómez, protagonista d’una adaptació televisiva 1974 que C Mira feu posteriorment d’ Informe para una academia , de Franz Kafka Els seus primers curts, els documentals Biotopo 1973-74 i Michana 1975, i el semidocumental Viure sense viure 1976, gaudiren d’un cert prestigi i reberen diversos guardons, cosa que li facilità dirigir el llarg La portentosa vida del padre Vicente 1977 A partir d’aquesta obra, la seva corrosiva filmografia es…

La prosperitat econòmica i la singularitat política de la geografia baix-medieval catalana, que es manifestà amb rotunditat des del començament del segle XIII en l’elevada densitat d’urbanització, van engendrar unes dramàtiques realitats socials que tendiren a exacerbar-se al llarg de la baixa edat mitjana i de la primera edat moderna Les condicions del món laboral en les societats precapitalistes, aguditzades per la conjuntura de crisi, van afavorir l’aparició de fenòmens de pauperització, de marginació i de conflictivitat social Una legió d’exclosos emergia des de la base de la pròspera…

És situat al NW de la comarca, al límit amb Aragó La part sud-occidental del terme és ocupada per la serra del Toro , amb elevacions importants, com la Nava del Azor 1618 m alt, la penya d’Escàbia 1326 m alt, la penya Salada 1581 m alt Des d’ací, les terres baixen cap al sector de llevant, que forma part ja de l’altiplà de Barraques En el mateix sentit circulen les aigües, drenades pel Palància que neix dins el terme i pel seu afluent per l’esquerra, el riu d’Orduña Hi han diverses fonts El 90% de la superfície total és de muntanya poc productiva, amb algunes clapes de pins Al secà hom conrea…