Resultats de la cerca
Es mostren 3190 resultats
cavernícola
Zoologia
Dit dels animals que habiten les cavitats naturals del sòl (cavernes o grutes).
Es caracteritzen per la regressió dels òrgans visuals i la reducció o l’absència total de pigmentació corporal tenen ben desenvolupats els organs del tacte i dels sentits Són lucífugs i solen necessitar una temperatura constant Es nodreixen de productes de degradació orgànica Constitueixen la fauna hipogea, amb representants de molts grups, especialment insectes, aràcnids, miriàpodes, crustacis i molluscs
tectita
Mineralogia i petrografia
Nom genèric d’un conjunt de vidres naturals d’origen no perfectament definit.
En general, tenen una semblança molt gran amb l’obsidiana vidre d’origen volcànic, i presenten formes molt variades, normalment arrodonides o en forma de llentilles, i de mida petita Els colors poden ésser variats, però predominen el verd clar i fosc, el negre i el marró Reben noms diversos, segons la localitat d’origen moldavita de Txecoslovàquia, billitonita de Billiton, a la mar de Java i australita d’Austràlia Les tectites poden ésser d’origen terrestre acció volcànica, accions tèrmiques en general, impactes de meteorits a la superfície terrestre, etc, o bé d’origen meteorític, és a dir,…
recursos energètics
Tecnologia
Recursos naturals d’un país que forneixen l’energia necessària a la indústria.
naturalitzar
Introduir en un país, com si en fossin naturals (coses d’altres països).
pastura
Cosa que és devorada o consumida per les forces naturals, etc; past, pàbul.
tecnologies de la informació i la comunicació verdes
Electrònica i informàtica
Conjunt de tecnologies dissenyades per a fer un ús eficient dels recursos naturals.
S’introduïren en el món de les tecnologies de la informació i la comunicació TIC amb els termes anglesos Green IT o Green Computer Estan fonamentalment orientades a reduir el consum energètic, ja sigui de manera directa, per exemple amb mecanismes de repòs per inactivitat, o bé indirecta, amb sistemes remots que proporcionin alternatives als desplaçaments
espai natural de les Guilleries-Savassona
Espai natural
Espai natural protegit a la comarca d’Osona.
Té una superfície de 8 300 ha És gestionat per un consorci creat el 1998, on són representats cinc ajuntaments i d’acord amb el pla especial aprovat l’any 2004 Els seus valors naturals són determinats per l’eix fluvial del Ter, amb l’embassament de Sau, i les masses forestals i les pastures associades a les masies La vegetació és típica de muntanya mediterrània, amb rouredes, boscos perennifolis mediterranis sureda i alzinar, freixenedes i fagedes a les parts obagues Hi ha una rica varietat de fauna, en què destaquen els ocells rapinyaires de les cingleres i els ocells aquàtics…
Club Muntanyenc
Excursionisme
Club de muntanyisme de Barcelona.
Fundat el 1906, el seu precedent fou l’Agrupació Excursionista Catalana els Muntanyencs, entitat catalanista creada el 1898 Inicialment estigué vinculat a l’Aplec Catalanista L’any 1912 passà a denominar-se Associació de Ciències Naturals i Excursions, i el 1914 prengué el nom de Societat de Ciències Naturals Organitzava excursions i sortides culturals, realitzava conferències i tenia una activa secció d’arqueologia, filologia i folklore dirigida per Rossend Serra Pagès El 1907 Norbert Font Sagué impulsà la secció d’espeleologia i fotografia subterrània Fou una de…
Joan Cadevall i Diars
Botànica
Geografia
Botànic i geògraf.
Llicenciat en ciències exactes i naturals a Barcelona 1869, es doctorà en ciències naturals 1871 i es dedicà tota la vida a l’ensenyament a Terrassa, on fou professor i director del Collegi Terrassenc fins el 1901, director de l’escola municipal d’arts i oficis 1901-04 i professor de l’Escola Superior d’Indústries 1904-18 Deixeble d’Antoni-Cebrià Costa i Cuixart, s’interessà seriosament per la botànica des del 1870 herboritzà per tot el Vallès, i posteriorment per altres comarques, especialment el Bages i el Berguedà El 1897 publicà Flora del Vallés , precedida per…
Francesc Gurri i Serra
Geografia
Geògraf i excursionista.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1949, ben aviat començà a collaborar en activitats de l’organització publicà monografies a la revista Muntanya , de la qual fou director prop de deu anys, i fou president de la Secció de Geografia i Ciències Naturals fins el 1989, vocal 1952 i membre de la junta directica durant més de quaranta-cinc anys, i president del Club Català de Càmping, amb el qual organitzà el primer càmping internacional a Suïssa, a més de nomrosos viatges a l’estranger per compte de l’entitat 1957-2004 El seu gran coneixement del territori català el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina