Resultats de la cerca
Es mostren 372 resultats
Tomàs Cerdà de Tallada
Dret
Jurisconsult.
Cavaller, senyor de Cerdanet Doctor en drets, fou successivament advocat de presos de València 1568-80, advocat fiscal del consell reial, oïdor civil de l’audiència de València —càrrec del qual fou destituït pel lloctinent de València marquès d’Aitona— i regent del Consell d’Aragó després del 1604 Escriví, entre altres obres, Visita de la cárcel y de los presos 1574, interessant per la descripció del sistema penitenciari i de la seva opinió sobre el pres i la pena, Verdadero gobierno de la monarquía de España 1581, Viriloquium en reglas de estado 1604, Repartimiento sumario de la jurisdicción…
Richard Graham Meale
Música
Compositor australià.
Deixeble del pianista Winifred Burston, la seva formació com a compositor fou autodidàctica Reconegut intèrpret de la música del segle XX, fins el 1959 les seves obres mostren una amplíssima influència que abraça el neoclassicisme germànic, el tractament rítmic bartokià i l’harmonia de C Debussy El coneixement, el 1960, de la música de P Boulez i O Messiaen i un viatge a l’Estat espanyol foren bàsics per a un canvi en la seva obra A partir d’aquest moment, el seu llenguatge s’alineà amb les tècniques postserialistes i s’immergí en l’estètica de García Lorca, a qui homenatjà amb Homage to…
xuixo
Llança curta o bastó acabat en punta que solien dur el vigilants nocturns de les ciutats.
damà arborícola
Zoologia
Damà grimpador, de la família dels procàvids, que nia en els arbres i té costums nocturns.
Habita a la zona de boscs de l’oest d’Àfrica
responser
Música
Llibre coral que conté els responsoris de matines, amb els invitatoris i les antífones dels nocturns.
Antigament formava un sol llibre amb l' antifonari més tard fou desglossat en el gradual o cantatorium , l’antifonari o liber antiphonarius , el tonari i el responser responsoriale A partir del segle X començà a tenir notació musical El responser més utilitzat modernament és el de ritu monàstic, compilat i imprès a Solesmes l’any 1896
responser
Música
Cristianisme
Llibre coral que conté els responsoris de matines, amb els invitatoris i les antífones dels nocturns.
Antigament formava un sol llibre amb l' antifonari més tard fou desglossat en el gradual o cantatorium , l’antifonari o liber antiphonarius , el tonari i el responser responsoriale A partir del segle X començà a tenir notació musical El responser més utilitzat modernament és el de ritu monàstic, compilat i imprès a Solesmes l’any 1896
Sofia Puche i de Mendlewicz
Música
Pianista i pedagoga, de nom de soltera Sofia Puche i Lloré.
Admesa als nou anys a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, que el 1946 es convertí en Conservatori Municipal de Música de Barcelona, hi completa la formació i tingué com a mestres Lluís Millet, Margarida Orfila, Joaquim Canals, Joaquim Zamacois i Joan Massià Després de guanyar el premi Maria Barrientos en acabar la carrera 1935, anà a París, on amplià estudis amb Santiago Riera, Jules Gentil, Franz Josef Hirt i, especialment, Alfred Cortot Inicià molt aviat la carrera de concertista 1934, tant a l’Estat espanyol com a les grans capitals europees Casada 1948 amb l’empresari rellotger …
Franz Waxman
Música
Compositor i director alemany naturalitzat nord-americà.
Feu estudis musicals a Dresden i Berlín Durant la seva època estudiantil treballà com a pianista a locals nocturns, sobretot amb la jazz-band Weintraub Syncopaters, que esdevingué molt popular al Berlín dels anys vint L’any 1929 començà a treballar per a la indústria cinematogràfica alemanya com a arranjador Orquestrà i dirigí la música de F Hollander per a la pellícula Der blaue Engel 'L’àngel blau', J von Sternberg 1930, el primer projecte realment important de Waxman El 1934 s’establí a Los Angeles i esdevingué un dels compositors de més renom a Hollywood La seva primera…
sorícids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels insectívors, la més àmplia de l’ordre.
Inclou les espècies conegudes genèricament com a musaranyes , de mida petita i aspecte de ratolí, amb el musell allargat i punxegut, ulls petits, orelles generalment visibles, a vegades amagades en el pelatge, potes curtes i pentadàctiles i cua ben desenvolupada Llurs dimensions són les més petites dels mamífers, des dels 35 mm de longitud de Suncus etruscus fins als 18 cm d’algunes espècies El pelatge, de color bru o bru grisenc, és format per pèl curt, molt dens Tenen entre 26 i 32 dents i els manquen els ullals Són àgils, molt vius, en general terrícoles o aquàtics, nocturns,…
mart

Mart comú
Surreyjohn (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels carnívors, de la família dels mustèlids, que atenyen uns 50 cm de longitud, amb el pelatge burell i una gran taca groga a la gorja.
Són animals nocturns i arborícoles, i s’alimenten de mamífers, ocells, etc La seva pell és molt apreciada en pelleteria això fa que durant anys hagi estat molt caçat, però actualment és protegit, per tal d’evitar-se l’extinció El mart comú Martes martes ateny uns 40-50 cm de longitud, i la cua n'arriba a fer uns 20-27 pesa 1-2,5 kg, i fa 15 cm d’altura a la creu Habita per tot Europa i a una part del sud d’Àsia Als Països Catalans n'hi ha a les zones pirinenques i a les Illes El mart gibelí o gibelí Martes zibellina ateny uns 30-45 cm de longitud, i la cua en fa uns 14-18 És…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina