Resultats de la cerca
Es mostren 15331 resultats
sancta sanctorum
Lloc secret i reservat al qual només tenen accés uns quants iniciats o privilegiats.
curts
Dansa i ball
Fragment de la sardana en el qual hom executa només aquesta modalitat de punts.
cuir cru
Tecnologia
Cuir sense adobar, que només ha tingut el procés de netejar dit de ribera
.
elmet
Indumentària
Elm de poc gruix que generalment només cobria el crani, sense gola ni visera.
àcid fluorosilícic
Química
Substància que només és coneguda en dissolució, on es comporta com un electròlit fort.
Hom l’obté mitjançant la reacció 6HF + SiO 2 →H 2 SiF 6 + 2H 2 O o per hidròlisi aquosa del SiF 4 en fase de vapor es dissocia en els seus components H 2 SiF 6 ⇋HF 2 + SiF 4 Amb els metalls forma fluorosilicats, segons la reacció Zn + H 2 SiF 6 →ZnSiF 6 + H 2 ↑ És emprat com a agent esterilitzador
dinornitiformes
Paleontologia
Ordre d’ocells que comprèn només individus fòssils: els moas, propis de Nova Zelanda.
Práxedes Mateo Sagasta
Práxedes Mateo Sagasta
© Fototeca.cat
Història
Polític castellà; fou enginyer de camins, professió que només exercí en la seva joventut.
Participà com a progressista en la revolució del 1854 i fou elegit diputat per Zamora Lluità el 1856 contra O'Donnell i hagué d’exiliar-se a França Tornà poc temps després i fou elegit novament diputat L’any 1863 adquirí i dirigí el diari La Iberia Conspirà amb Prim i hagué de fugir a Portugal, des d’on passà a Anglaterra i a França Preparà la rebellió dels sergents de la caserna de San Gil, a Madrid 1866, que fracassà condemnat a mort en rebellia, pogué fugir a França L’any 1868 s’uní a Serrano i fou un dels caps del moviment revolucionari Ministre de governació amb Serrano i amb Prim i…
just | justa
Música
Dit dels intervals que només tenen una forma de consonància, com els de quarta, de quinta i d’octava, i que només poden ésser justs, augmentats i disminuïts, però no majors ni menors.
estat arxipelàgic
Política
Estat constituït per un arxipèlag o per més d’un, o només per una part.
patuès
Lingüística i sociolingüística
Parlar dialectal, especialment el mancat de cultura literària i emprat només en la conversa familiar.
Del francès antic patoier , ‘parlar amb escarafalls’, és una denominació pejorativa parallela a d’altres de no gentilícies, com xapurreat, etc sorgida a França per a referir-se, despectivament, als parlars perifèrics del centre cultural i que es onsideraven corromputs En el cas del benasquès, la denominació s’ha utilitzat pels seus mateixos parlants per a referir-se al parlar propi, de transició entre l’aragonès i el català