Resultats de la cerca

Publicà tres números, l’últim dels quals doble Pretenia de donar una visió de les activitats catalanes durant la guerra, dins el comú esforç republicà Era luxosament presentada, amb gran quantitat de fotografies i bones collaboracions Les portades, a tot color, foren de Clavé, Commeleran i Domingo El segon número fou dedicat a l’assistència social i a la sanitat mèdica, mentre que el tercer-quart tractà de la cultura Anuncià una monografia gràfica de la guerra, però no arribà a sortir

Inclogué texts en castellà, en català i en francès, i hi collaboraren Lluís Martí, M dels SOliver, M de Unamuno, Santiago Rusiñol, etc

Dirigida per Francesc de Sales Aguiló, intentà d’informar sobre la situació política a Mallorca durant la guerra civil i de reagrupar els mallorquins residents al Principat Relacionada amb Esquerra Republicana Balear, adoptà una clara orientació d’unitat entre les diferents forces polítiques republicanes

De caràcter neosolidari, la seva finalitat era la d’agrupar entorn de la qüestió nacional els diversos sectors del valencianisme, superant les divisions polítiques Durant una segona època 24 de març a 15 de setembre de 1923 es convertí, en canvi, en portaveu de nuclis valencianistes catalanitzants i prorepublicans Hi collaboraren també escriptors socialistes, com Escandell i Buil Els seus inspiradors principals foren Tomàs i Martí, Pizcueta i Almela i Vives

Com a conseqüència de la victòria que havia assolit a Almansa 1707, Felip V decidí l’abolició del règim constitucional dels regnes de València i d’Aragó, països que foren integrats, en qualitat de províncies, al govern i a les lleis de Castella A València , immediatament després de l’ocupació de la capital per les tropes del duc d’Orleans, foren paralitzats tots els organismes forals Juntes d’Estaments, Juntes d’Electes d’Estaments i Junta de Contrafurs El 29 de juny de 1707 es publicà el decret d’abolició dels Furs, redactat en gran part per Melchor Rafael de Macanaz El pretext…

El 1987 donà suport a la candidatura d’Herri Batasuna en les eleccions europees Al gener de 1988 es dissolgué i la majoria dels seus membres s’incorporà a La Crida Dirigents Josep de Calassanç Serra Cala, August Gil Matamala, Julià de Jòdar i Eva Serra Edità Lluita Lliure 1985-1987

La geografia Totes les terres són muntanyoses, amb nombrosos volcans actius La màxima altitud del país és assolida a Nova Guinea, al mont Wilhelm 4694 m El clima és càlid i humit, amb una temperatura màxima i mitjana de 33 o C i una mínima mitjana de 22 o C Les precipitacions, irregulars tot l’any, oscillen entre els 1000 mm i els 3650 mm anuals Els rius són curts i cabalosos País subdesenvolupat, prop del 77% de la població viu d’una agricultura que només aporta el 27% del PIB 1993 Predominen els conreus de subsistència, especialment tubercles i arrels moniatos, colocàsia, nyam, mandioca,…

Situació i presentació D’una extensió de 15,93 km 2 , el municipi de Móra la Nova és situat a l’esquerra de l’Ebre, pel curs del qual passa la divisòria amb el municipi de Móra d’Ebre, a ponent Al N, limita amb el terme de Garcia, i a llevant i vers migdia amb Tivissa el termenal passa prop del poble de Darmós d’aquest darrer terme i per la partida del Magrell Altres partides del terme són los Plans, Sant Pau i l’Escoda El territori s’emplaça en la cubeta o depressió de Móra, l’estructura de la qual és de conglomerats, argiles guixenques, saulonenques i margues El terme forma com un triangle…