Resultats de la cerca
Es mostren 1016 resultats
Robert Vivian Pound
Física
Físic canadenc, resident als EUA des del 1923 i naturalitzat el 1932.
Professor a la Universitat de Harvard des del 1956, es dedicà a treballs de recerca sobre el camp magnètic nuclear fets com a collaborador d’ EM Purcell guanyador del premi Nobel de física el 1952 sobre els raigs gamma i sobretot sobre l’efecte Mössbauer, on comprovà algunes conseqüències derivades de la teoria de la relativitat general Els seus treballs foren fonamentals per al desenvolupament de la ressonància magnètica nuclear
Una nova revolució energètica: les centrals nuclears
Els inicis Els orígens de l’energia nuclear a l’Estat espanyol estan lligats tant a factors energètics com a concepcions de geostratègia militar, ja que al final de la dècada del 1940 i durant la dècada del 1950 es va pretendre que les Forces Armades disposessin de la bomba atòmica De fet, l’impacte que tingueren les bombes atòmiques d’Hirosima i Nagasaki agost del 1945 conduí a un replantejament de la guerra, com ja s’evidencià a l’octubre d’aquell any, quan per una ordre del Ministeri d’Indústria i Comerç es reservaven per a l’Estat els jaciments d’urani existents en 14 províncies allegant…
Abram Isaakovič Alikhanov
Física
Físic soviètic.
Des del 1959 fou director de l’Institut de Física Teòrica i Experimental de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS El 934 descobrí, amb el seu germà Artemij Isaakovič Alikhanian 1908-78 l’emissió de parells electró-positró pels nuclis radioactius Estudià també els raigs còsmics El 1949 dirigí la construcció del primer reactor nuclear soviètic i el 1961 la d’un accelerador de protons Tingué un paper destacat en la creació de la bomba nuclear soviètica
Es torna a posar en marxa un reactor de la central de Txernòbil
Els tècnics de la central nuclear de Txernòbil posen en marxa el reactor número 3 de la central, l’únic dels cinc reactors que encara és operatiu, però que va haver de ser aturat fa tres mesos per una revisió en el sistema de seguretat L’Organització Internacional de l’Energia Atòmica i les agències de seguretat nuclear de la UE i els Estats Units han manifestat la seva preocupació per la decisió, tenint en compte el possible estat del reactor
transmutació
Física
Canvi d’identitat d’un nucli atòmic que es realitza espontàniament o artificialment en variar el nombre de nucleons que el formen (radioactivitat).
Quan la transmutació és espontània hom l’anomena desintegració , i quan ha estat induïda artificialment reacció nuclear La transmutació artificial fou descoberta per ERutherford el 1911 en collocar una certa quantitat de l’isòtop de nombre de massa 210 del poloni, que és emissor de partícules α, en un recinte ple de nitrogen la reacció nuclear que va provocar fou 4 He + 1 4 N → 1 7 O + 1 H, que en forma abreujada s’escriu 1 4 Nα, p 1 7 O
spin
Física
Paràmetre que descriu el moment angular intrínsec de les partícules elementals o dels nuclis.
És un dels nombres quàntics que caracteritzen l’estat d’una o de diverses partícules en un sistema atòmic El moment angular intrínsec val , on s és el spin i h la constant de Planck dividida per 2π La noció de spin nuclear fou enunciada per Pauli el 1924 per tal de donar una explicació a l’estructura hiperfina de les ratlles espectrals d’un núclid, és a dir, a la subdivisió de les diferents ratlles en ésser obtingudes mitjançant un espectrògraf de gran resolució Goudsmit i Uhlenbeck, el 1925, ampliaren aquesta noció a l’electró, per explicar, també, l’estructura fina de les…
Hermann Feshbach
Física
Físic nord-americà.
És conegut pels seus treballs en física nuclear, en particular per la descripció en aquest context de l’anomenada ressonància de Fano-Feshbach Desenvolupà la seva carrera íntegrament al Massachusetts Institute of Technology MIT, on collaborà amb Philip Morse en la redacció dels dos volums de Methods of Theoretical Physics , una obra de referència durant dècades, com també Theoretical Nuclear Physics , amb Amos de Shalit Durant la seva carrera publicà més de 150 articles en revistes internacionals, i des del 1969 fou membre de l’Acadèmia de Ciències dels EUA
Johannes Hans Daniel Jensen
Física
Físic alemany.
Es doctorà el 1932 a la Universitat d’Hamburg Fins el 1941 treballà en aquesta universitat, i després ho féu en l’institut de tecnologia de Hannover fins el 1949, que fou nomenat professor a Heidelberg Els seus estudis sobre l’àtom i les teories que exposà sobre les capes nuclears el conduïren a proposar el seu model nuclear el 1949, establert amb la collaboració de MGoeppert-Mayer i EPWigner Tots tres reberen el premi Nobel de física el 1963 Amb MGoeppert-Mayer publicà Elementary Theory of Nuclear Shell Structure 1955
míssil Tomahawk
Míssil de creuer subsònic d’abast mitjà.
Amb un abast d’uns 2 500 km, fou dissenyat per General Dynamics a la dècada del 1970 És capaç de volar a molt baixa altura evitant els accidents orogràfics i esquivant la detecció o els mitjans antimíssils Pot disparar-se des d’un submarí submergit, des d’un vaixell o des d’un avió i pot servir per a atacar objectius terrestres o navals en superfície Les llançadores terrestres foren limitades pel tractat de Desarmament Nuclear de Mitjà Abast del 1987 Poden transportar diferents tipus de càrregues convencionals, de fragmentació o nuclear Foren àmpliament utilitzats…
Oriol Bohigas i Martí
Física
Físic.
Inicià els estudis de física a la Universitat de Barcelona però els acabà a la Universitat de París Sud El 1966 s’incorporà al Centre National de la Recherche Scientifique CNRS, dins del qual dirigí primer la divisió de física teòrica de l’Institut de Física Nuclear IPN i després el Laboratori de Física Teòrica i Models Estadístics LPTMS, a la mateixa Universitat de París Sud Feu aportacions a la teoria del caos quàntic i les seves aplicacions a la física nuclear i mesoscòpica, que li van valer el premi Alexander von Humboldt 1992 i la Medalla Holweck de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina