Resultats de la cerca
Es mostren 1487 resultats
Marc Verdaguer
Natació
Nedador especialitzat en papallona.
Format al Club Natació Barcelona a les ordres de Paulus Wildeboer que després el portà al Club Natació Sabadell i Jan Bas Stamm, fou doble campió d’Europa júnior 1982, 1983 En categoria absoluta, es proclamà tres vegades campió d’Espanya d’hivern dels 100 m papallona 1983, 1984, 1985
Francesc Ramon Ferrer
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Amb el CD Mataró, jugà diverses temporades a la primera divisió estatal a les ordres d’Antoni Serra L’any 1970 fitxà per la UER Pineda de Mar, on jugà dues temporades més Fou internacional absolut amb la selecció espanyola en dinou ocasions i disputà un Campionat del Món 1966
inceptisol
Geologia
Sòl amb un desenvolupament dèbil dels horitzons.
És un dels deu ordres de sòls definits pel sistema de classificació de sòls dels EUA Soil Taxonomy Són sòls joves que es caracteritzen per tenir un o més horitzons en què els materials minerals han estat alterats però no acumulats en un grau significatiu Són els sòls més abundants a la Terra
classe
Geobotànica
Unitat de la sistemàtica fitosociològica superior a l’ordre i inferior a la divisió.
Cada classe agrupa un cert nombre d’ordres, que tenen en comú nombroses espècies importants, les quals poden ésser donades com a característiques de la classe Les classes prenen el nom d’un o d’uns quants gèneres o espècies característics seguits de la desinència -etea Cisto-Lavanduletea, Querceto-Fagetea, Quercetea ilicis
fitoflagel·lats
Botànica
Subclasse de flagel·lats integrada per espècies bàsicament fotosintetitzadores.
La multiplicació normalment és per divisió longitudinal En alguns casos l’encistament té lloc quan les condicions són adverses És un grup heterogeni que comprèn els ordres de les cloromonadals, de les crisomonadals, de les dinoflagellades, de les euglenals i de les volvocals, tots estudiats en classes i àdhuc en fílums diferents
deuteromicets
Micologia
Grup polifilètic de fongs que comprèn unes 25 000 espècies, en les quals hom desconeix la reproducció sexual, bé perquè han estat poc estudiades, bé perquè en el curs de l’evolució han perdut la capacitat de reproduir-se sexualment.
Cal incloure'n la majoria en els ascomicets N'hi ha molts que tenen importància econòmica com a descomponedors de la matèria orgànica morta, en la producció d’antibiòtics o pel fet d’ésser fitoparàsits Hom divideix el grup en els ordres de les esferopsidals , de les melanconials i de les monilials
opistòdom
Arqueologia
Cambra posterior del naos, destinada normalment a magatzem o a guardar-hi el tresor.
En un principi, era privatiu dels temples d’ordre dòric, però des del segle IV aC se'n generalitzà l’ús en la resta d’ordres arquitectònics clàssics, tot i que només figura en santuaris d’una certa rellevància Acostumava a anar precedit d’un pòrtic amb columnes En els temples romans s’anomena posticum
anàlisi de sòls
Agronomia
Mètode per a esbrinar les característiques fisicoquímiques i defectes principals dels sòls, estat de fertilitat de les terres en relació amb els tres elements principals (nitrogen, fòsfor i potassi), proporció de sorra (granada i fina), argila i humus, poder absorbent, etc.
També poden ésser determinats problemes especials salinitat, excés de sodi, toxicitat de certs elements Les anàlisis de sòls dutes a terme han d’ésser de cinc ordres anàlisi mecànica, física, fisicoquímica, química i biològica Aquestes dades i els exàmens dels perfils de la terra i grau de cohesió, permeten d’aconseguir un adobament escaient
derivada parcial d’una funció en un punt
Matemàtiques
Donada una funció real, f:D⊂ℝn→ℝ, i un punt del seu domini de definició, a=(a1,...,an) ∈D, derivada en el punt ai de les funcions d’una variable fi(xi) = f(a1,...,xi,...,an)
.
La i-èsima derivada parcial de f en el punt a és, doncs, el nombre ∂ f/∂x i a = df i /dx i a i Si aquesta és, al seu torn, derivable, hom pot definir derivades parcials d’ordres superiors , com, per exemple, ∂ 2 f /∂ x i ∂x j = ∂∂ f / ∂x i / ∂ x j
Gabriel Femenia
Pintura
Pintor.
Probable deixeble de Guillem Mesquida 1710, perfeccionà estudis a Itàlia i treballà a Roma —potser a les ordres de Maratta— i a Gènova, on collaborà en la decoració de la sala de sessions de la república Retornà a Mallorca el 1750 Féu paisatges i pintures religioses Diverses colleccions de l’illa tenen obres seves
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina