Resultats de la cerca

Nebot de l’orguener Josep Cavaillé ~1700 - , el 1760 treballà a Santa Maria de la Real, a Perpinyà El 1762 s’establí a Barcelona, on construí l’orgue de Santa Caterina 1765 i es casà amb Maria Francesca Coll el 1767 Romangué a Barcelona fins el 1770, any en què retornà a Tolosa Durant aquest període, entre altres tasques, acabà l’orgue de Montreal Gèrs el 1785 amb el seu fill Domènec, i en esclatar la Revolució Francesa tornà a Barcelona amb la família Pare i fill feren l’orgue nou de la collegiata de Puigcerdà 1790, i repararen el de Santa Maria del Mar…

Vida Començà els estudis musicals l’any 1939 Estudià el Seminari Conciliar de Sant Pere de Palma, i fou ordenat de prevere el 1956 Desenvolupà les carreres de piano, orgue i composició a Palma, València, Barcelona i Haarlem Holanda Fou deixeble d’A Torrandell, R de la Riba, M Torrent, J Poch, X Montsalvatge, A Heiller i LF Tagliavini Posteriorment fou nomenat organista titular de la seu de Palma, càrrec que exercí fins el 1984, i fou professor al Conservatori Professional de Música de les Balears Realitzà nombrosos concerts d’orgue, tasca que culminà amb un recital a…

Membre d’una dinastia de músics, després d’estudiar orgue amb el seu pare, es traslladà a Lübeck Slesvig-Holstein l’any 1681 i s’installà a casa del seu oncle, amb qui estudià violí i viola de gamba Rebé lliçons d’orgue i de composició de D Buxtehude, que el considerà l’alumne predilecte És conegut el relat de Johann Mattheson que fa referència a l’habilitat interpretativa de Bruhns Segons Mattheson, era capaç d’intepretar un acompanyament amb el pedaler de l’orgue mentre alhora tocava el violí Treballà com a compositor i violinista a Copenhagen i l’any…

D’origen humil, rebé la primera educació musical a Laon, probablement a càrrec del seu oncle, un músic local Fou organista a Saint-Merry París des del 1664 i organista del rei des del 1678 En la seva època assolí un èxit considerable com a compositor, com ho palesen les nombroses reimpressions de les seves obres per a clavicèmbal També fou molt conegut pel seu coneixement i pràctica de l’art de l’orgueneria Fou així mateix un prestigiós i influent professor d’orgue, que tingué com a deixebles N de Grigny, F Dagincour i JN Geoffroy De la seva producció musical es conserven un…

"Mestre d’òrguens" i ciutadà de Barcelona, el 1495 apareix com a prevere beneficiat de la parròquia de Sant Cugat del Rec Aquest mateix any bastí el nou orgue de l’església de Sant Antoni tub major de cinc pams, dos teclats de 42 tecles i façana de castells El 1497 visurà el gran orgue de la seu de Girona començat per Pau Rossell i acabat per Armenter Brocà El 1503 construí un orgue amb dues façanes, tub major de sis pams, dos teclats i amb quatre maneres de registrar "flautes sanars, flautes mixturades, orga camus sense octaves i tot l’orga plagat" A més d’efectuar reparacions…

Estudià al Royal College of Music de Londres i posteriorment es perfeccionà amb Nadia Boulanger, Marie-Claire Alain i Anton Heiller Inicià la carrera de concertista el 1965 i des de llavors ha estat convidada en nombrosos festivals, com ara els d’Aldenburgh, Edimburg i Proms, en el qual actuà al desembre del 1999 Tocà per primera vegada als Estats Units el 1984, concretament a Nova York Ha estrenat diverses obres contemporànies, entre les quals destaca un concert per a orgue dedicat pel compositor William Mathias 1984 Ha participat en nombrosos cursos i ha impartit classes…

Monjo benedictí Construí un orgue que, més tard, fou installat a la catedral de Bordeus El 1759 fou elegit membre de l’Acadèmia de Ciències d’aquesta ciutat i, poc després, de la de París Va ser assessor en la construcció de molts instruments de mitjan segle XVIII Amb tot, és més conegut pels seus escrits, particularment pel seu famós tractat L’art du facteur d’orgues Aquesta obra constitueix una àmplia i molt ben detallada descripció de l’orgue clàssic francès d’aquell segle Ha estat un dels punts de referència cabdal del moviment modern per a la renovació de l’…

El primer fou Josep Cavaillé nascut a Galhac vers el 1700, que collaborà en l’orgue de Sant Pere de Tolosa El seu nebot Joan Pere Cavaillé Galhac 1743 — Llançà, Alt Empordà 1809 construí els orgues dels dominicans de Vinçà Conflent i de Santa Maria de la Real de Perpinyà El 1762 s’establí a Barcelona, on inicià la construcció de l’orgue del convent de Santa Caterina Es casà el 1767 amb Maria Francesca Coll a Barcelona Completà l’orgue de la catedral de Carcassona Llur fill Domènec Cavaillé-Coll i el net Aristides Cavaillé-Coll foren uns altres membres…

Fou organista de San Geremia de Venècia i, més tard, de San Marco segon orgue en 1564-84 i primer en 1584-86 Escriví cèlebres peces per a orgue, com les Canzoni alla francese sis volums, 1605, diversos llibres de ricercari i obres per a veus soles, com Sacrae cantiones 1565 , Psalmi Davidici 1583 i altres de disperses en antologies El seu nebot Giovanni Gabrieli Venècia ~ 1557 — 1612 fou primer organista de San Marco en morir Andrea Deixà canzoni , sonates, etc, per a orgue i Sacrae Symphoniae per a veu, motets, etc, publicades sovint amb peces del seu…