Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Les campanes solen estar installades en un campanar o en un bastidor, i per bé que es puguin fer sonar directament, colpint-les amb martells a les mans, el més comú és servir-se d’un teclat, manual o bé amb pedal de transmissió mecànica o elèctrica Poden utilitzar-se també mecanismes automàtics El teclat més conegut és el de bastons, amb les tecles de fusta, arrodonides, al qual sol afegir-se un pedaler per a les notes més greus Un mecanisme semblant al de transmissió en els orgues, amb cables, molles i contrapesos, connecta…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe que pertany al grup dels idiòfons de percussió directa Consisteix en un conjunt de barres metàlliques afinades -generalment d’acer-, suspeses horitzontalment damunt un bastidor, distribuïdes de manera semblant a les tecles d’un piano, que sonen en ser percudides amb unes macetes La longitud i el gruix d’aquestes barres en determinen l’afinació com més llargues i gruixudes són, més greu és el so que produeixen Solen estar arrenglerades en dues fileres situades a la mateixa altura en progressió de greu esquerra a agut…

En la classificació Hornbostel-Sachs, electròfon que pertany al grup dels instruments electromecànics Concebut originalment amb la intenció d’emular el so i les característiques interpretatives del piano acústic o convencional, començà a fabricar-se alhora a Amèrica i Europa al principi de la dècada del 1930 També és anomenat piano neo-Bechstein El so es genera quan es posen en vibració unes cordes metàlliques en ser colpejades per uns martellets accionats des d’un teclat En alguns instruments les cordes són substituïdes per varilles o llengüetes, també metàlliques En qualsevol cas, uns…

Les tocates més antigues foren les dels segles XIV i XV per a instruments de vent a mode de fanfares per a obrir i tancar un esdeveniment polític o reial, que es continuaren component durant els segles XVI i XVII Al principi del XVI moltes de les suites per a llaüt presentaven una tocata com a preludi o postludi amb la funció de tastar de corde , estilísticament molt similar al ricercare homofònic, la fantasia i el tiento Fou al final d’aquest segle que els organistes venecians establiren l’alternança de passatges homofònics i polifònics virtuosístics passatges acòrdics amb notes pedal…

Aquest passatge s’anomena cadenza 'cadència' perquè omple l’espai d’una cadència harmònica comprès entre l’inici de la 6a i 4a cadencial i la seva resolució A efectes instrumentals, l’atac de la 6a i 4a cadencial coincideix amb la fermata de l’orquestra i l’inici de la intervenció del solista El final de la cadenza en els concerts clàssics i en alguns del període romàntic acostuma a ser amb trinat sobre alguna de les notes de l’acord de dominant i immediatament després la seva resolució a l’acord de tònica, on l’orquestra reinicia la seva intervenció En la partitura, la fermata de l’orquestra…

L’ stretto la forma catalana és ’estreta’ té lloc, doncs, quan la imitació del tema es produeix abans que aquest hagi acabat ex 1 Exemple 1 - Exposició de la fuga © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta circumstància suposa un efecte d’acumulació, d’intensificació, causat per l’ encavalcament entre dos elements que fins llavors havien estat en relació d’encadenament o de juxtaposició En aquest sentit, l’ stretto fa palès que dues parts del subjecte poden combinar-se no tan sols melòdicament sinó també harmònicament sigui a l’8a o en un altre interval No és infreqüent que en l’…

Estudià al Conservatori de Madrid, on es graduà el 1920 Més tard amplià coneixements amb M Tournier arpa i E Tools composició a París, gràcies a una beca concedida per la Diputació de Guipúscoa Debutà a la capital francesa l’any 1925 i, després de tornar a Espanya per fer el servei militar, emigrà a Amèrica, on començà veritablement la seva carrera de concertista A la dècada dels trenta feu nombroses aparicions com a solista en diferents orquestres dels EUA, Cuba i Mèxic Contribuí de manera decisiva en la recuperació de composicions per a arpa, principalment del segle XVIII i d’autors com…

La majoria d’aquests dispositius n’afecten també l’espectre tímbric, la qual cosa produeix com a resultat sonoritats especials, sovint misterioses o llunyanes Per a obtenir aquests efectes, les sordines poden actuar directament sobre el generador, com passa en molts instruments de corda -especialment amb teclat-, on s’apropen feltres contra les cordes, generalment accionats des d’un pedal o un registre, que n’amorteixen la vibració en alguns pianos els feltres s’interposen entre la corda i els martells En els instruments aeròfons, en canvi, les sordines no actuen directament sobre el…