Resultats de la cerca

Inicià la carrera al servei del marquès de Cotrone, fent el cors Del 1500 al 1507 lluità a Itàlia al servei del Gran Capità i posà en pràctica el seu mètode de tàctica militar a base de mines terrestres en fou recompensat amb el comtat d’Oliveto Passà després a l’Àfrica, prengué Vélez de la Gomera 1508, participà en la presa d’Orà 1509, conquerí Bugia 1510 i sotmeté Alger, Tunis, Tremicèu i Trípoli El 1512, de nou a Itàlia, com a capità general de la infanteria, participà en la batalla de Ravenna empresonat pels francesos, fou rescatat per Francesc I de França, que el nomenà general dels seus…

Periodista, fou un dels organitzadors del comitè revolucionari de Bayamo 1867, que inicià el moviment independentista guerra dels Deu Anys Participà en l’ocupació de Bayamo 1868, on compongué l’actual himne nacional cubà Fou nomenat cap d’estat major per Céspedes, però, fet presoner pels espanyols, fou afusellat

Des de jove mostrà grans aptituds per al cant i, installat a Barcelona, inicià estudis de cant i solfeig amb R Garcia El 1920 continuà els estudis a Madrid, gràcies a una beca de l’ajuntament de la seva població natal Posteriorment es traslladà a Milà, on prosseguí la seva formació i on el 1930 debutà com a Cavaradossi Tosca Durant els anys quaranta fundà una companyia de sarsuela amb Matilde Vázquez També formà part de la companyia de P Sorozábal Actuà amb èxit arreu de l’Estat espanyol i a Buenos Aires A més, participà en diverses pellícules, entre les quals destaquen La reina mora…

Inicià la seva formació musical com a nen cantor a la catedral de Sevilla, sota la direcció d’Alonso de Alva, Juan Valera i Pedro Escobar Molt probablement succeí P Escobar com a mestre de capella de la catedral quan aquest abandonà Sevilla el 1514 Es mantingué vinculat a aquesta institució durant tota la seva vida malgrat que els darrers anys se n’allunyà a causa de la seva avançada edat Fou el mestre de la majoria dels polifonistes de l’escola sevillana, entre els quals destacaren Francisco Guerrero i Cristóbal de Morales Malauradament una gran part de les seves composicions…

Sembla que fou sacerdot, actiu a la catedral de Sevilla Publicà un tractat sobre el cant pla on s’intentava adaptar la pràctica musical als nous postulats del breviari i del missal reformats per Pius V Arte para componer canto llano, y para corregir y emendar la canturia que esta compuesta fuera de arte, quitando todas las opiniones y difficultades que hasta agora á avido, por falta de los que le compusieron Sevilla, 1582 En aquest llibre s’emeten judicis crítics sobre l’obra d’altres teòrics anteriors com Juan Bermudo, Gonzalo Martínez de Bizcargui o Luis de Villafranca i se’n mencionen d’…

Fill de Mateo Albéniz , a deu anys ja tocava l’orgue a la parròquia de San Vicente, a Sant Sebastià El 1826 es traslladà a París, on estudià amb H Herz i F Kalkbrenner A la capital francesa entrà en contacte amb G Rossini, que el protegí quan començà a compondre obres destinades a recitals públics El 1829 retornà definitivament a Espanya, on el 1834 fou nomenat organista de la capella reial i el 1837 pianista del rei Fou el primer professor de piano del Conservatori de Madrid arran de la seva obertura l’any 1830, des d’on introduí la tècnica del piano romàntic al país Fou una de les figures…

Començà en el CD San Isidro de Tenerife i el 2004 ingressà a la categoria juvenil del Futbol Club Barcelona Posteriorment jugà en les categories inferiors del club 2007-09, tot i que la temporada 2008-09 també jugà alguns minuts en el campionat de Lliga amb el primer equip, per al qual fitxà com a titular l’any 2009 Sota la direcció de Josep Guardiola i Sala es guanyà un lloc preferent en les alineacions del FC Barcelona en les diverses competicions per la seva capacitat golejadora, equip amb el qual guanyà cinc títols de Lliga 2009, 2010, 2011, 2013, 2015, tres de Lliga de Campions 2009,…

Graduat per la Universitat de Navarra el 1973, fou corresponsal als Estats Units i, del 1975 al 1980, analista polític del diari ABC El 1980 fou nomenat editor en cap de Diario 16 , que contribuí a reflotar gràcies, en bona part, a la cobertura que féu del Vint-i-tres de febrer  1981, tot i que posteriorment fou expulsat del grup per desavinences amb el consell d’administració Creà aleshores 1989 El Mundo , que en poc temps se situà com una de les capçaleres de més difusió a l’Estat Dirigit per ell, des d’una posició autodenominada liberal i sota el seu lideratge indiscutit, els anys noranta…

S’incorporà al cinema des d’una perspectiva experimental, tot utilitzant formats marginals fins el 1980, any que es professionalitzà S’interessà pel teatre, en el qual treballà temporalment com a actor, i escriví tres relats i una novella Reconegut com el cineasta més innovador i original del cinema espanyol actual, ha obtingut projecció internacional amb films com Laberinto de pasiones 1982, Entre tinieblas 1983, Qué he hecho yo para merecer esto 1984, Matador 1985, La ley del deseo 1986, Mujeres al borde de un ataque de nervios 1988, Átame 1990, Kika 1993, La flor de mi secreto 1995, Todo…