Resultats de la cerca

Procedent de la realització d’anuncis publicitaris per a la televisió, ha aplicat a les seves pellícules un esteticisme visual heretat de la publicitat D’altra banda, sovint ha dirigit films amb una certa voluntat de provocació i escàndol Després de debutar amb el drama adolescent Foxes 1980, realitzà Flashdance 1983, Nine 1/2 Weeks 1986, Fatal Attraction 1987, Jacob's Ladder 1990, Indecent Proposal 1993, Lolita 1997 i Unfaithful 2002, sempre amb molt més èxit de públic que de crítica

Després d’una important tasca com a crític i escriptor cinematogràfic, accedí a la realització Targets 1967, The last Picture Show 1971, What's Up, Doc 1972, Paper Moon 1973, premiat en el Festival de Sant Sebastià, Nickelodeon 1976, Saint-Jack 1979, They All Langhed 1981, Mask 1985, Ilegally Yours 1988,  Texasville 1990, Noises Off 1992 i Runnin' Down a Dream 2007 Realitzà programes per a la televisió i també actuà en pellícules d’altres directors

Les seves creacions acusen una influència molt directa de l’estil de Junceda Publicà dibuixos i acudits a En Patufet , Esquitx , Pocholo , TBO , etc Després de la guerra civil mantingué la seva collaboració amb el TBO i tractà d’impulsar el còmic en català a través de publicacions com Els Infants 1956 o el nou Patufet 1970 Illustrà llibres, realitzà exlibris i intervingué en el muntatge de pellícules de dibuixos animats És pare del també dibuixant Toni Batllori

Germà d’ Ethel Barrymore i de John Barrymore S’inicià en cinema amb A New-York Hat al costat de Mary Pickford, i collaborà amb David Wark Griffith com a actor i guionista Treballà en més de 250 films Dirigí també algunes pellícules, entre les quals Madame X 1929 Cal destacar els seus papers a America, de Griffith 1924, Mata Hari 1932, Grand Hotel 1932, Camille 1935, Captains courageous 1936, Duel in the Sun 1946 i Key Largo 1948

De formació clàssica i amb estudis de piano, tingué una gran popularitat els anys seixanta i setanta amb les seves cançons intimistes, com Nathalie i Le jour ou la pluie viendra La seva principal característica fou la mescla d’elements del jazz amb la cançó tradicional francesa També tingueren un cert ressò les seves produccions musicals per a pellícules i, tot i que menys, alguna cantata i alguna òpera La seva obra influí els cantautors de la Nova Cançó

Rodà nombroses pellícules entre el 1907 i el 1911 per a Iris Films de Barcelona En el terreny esportiu, filmà Salón Internacional del Automóvil 1922 i Curses a l’autòdrom de Sitges 1923 Creà l’Arxiu Cuyàs amb fotografies temàtiques folklore, arquitectura, natura, etc de tot el territori dels Països Catalans El fons, tasca continuada pels seus fills Enric Barcelona, 1910-1989 i Narcís Barcelona, 1920-1995, fou incorporat a la Cartoteca de Catalunya el 1988

De forta personalitat, interpretà papers durs i desagradables El 1970 rebutjà l’Oscar per la seva interpretació en Patton 1969, dirigida perFJ Schaffner Altres pellícules seves són The Hanging Tree 1958, Anatomy of a Murder 1959 O Preminger, The Flim Flam Man 1960 I Kershner, The Hustler 1961 RRossen, Petulia 1967 R Lester, The Last Run 1971 R Fleischer, The Hindenburg 1975 R Wise, Islands in the Stream 1977, Taps 1981 H Becker i Gloria 1999 S Lumet

Corifeu de la generació del 68, es donà a conèixer amb muntatges provocadors i anàrquics a Viena, Trier, Krefeld i Heidelberg Entre els seus treballs més controvertits cal esmentar Marat/Sade , de Weiss 1968 la revista futbolística Zicke-Zacke ‘Ziga-Zaga’, 1969, de Terson  Dantons Tod ‘La mort de Danton’, 1969, de Büchner, i Fräulein Julie ‘Senyoreta Júlia’, 1970, de Strindberg En 1986-90 assumí la direcció de la Volksbühne Berlín S’inicià com a director d’òpera el 1974 amb Il trovatore a l’Òpera de Nuremberg, triomfà a Stuttgart amb Entführung aus dem Serail ‘El rapte del Serrall’, 1998 i a…

Les pellícules  El cant dels ocells , d'Albert Serra, i  Vicky Cristina Barcelona , de Woody Allen, són els grans triomfadors de la primera edició dels premis Gaudí, atorgats per la nova Acadèmia del Cinema Català El film de Serra s'endú el guardó a la millor pellícula en llengua catalana, millor director i millor fotografia, mentre que el de W Allen triomfa en els guardons a la pellícula en llengua no catalana, millor actriu secundària Penélope Cruz i música original

Des de la delegació mataronina de la Unió Excursionista de Catalunya afavorí la recuperació cultural catalana de la postguerra Hi organitzà una secció musical i hi collaborà amb Elisard Sala, per al qual escriví el text de les Cançons de muntanya, de nit i de camí 1949 Fou guionista de les destacades pellícules amateurs d’Enric Fité, com Porta closa 1948, el guió de la qual fou premiat a Estocolm l’any següent Deixà un recull de Poesies 1949, reeditat el 1970