Resultats de la cerca
Es mostren 3428 resultats
butaca d’orelles

Butaca d’orelles
Tecnologia
Butaca de respatller alt que presenta a banda i banda amples incurvatures que permeten de recolzar-hi el cap.
àrea virtual
Biologia
Part de la superfície terrestre on les condicions ecològiques (clima, sòl, etc) permeten la vida d’un tàxon determinat.
Ordinàriament, l’àrea virtual és més gran que l’àrea efectiva, car hi sol haver localitats ecològicament favorables que han resultat inaccessibles o, també, en localitats d’ambient favorable de tàxon pot ésser eliminat a causa de la competència d’organismes més poderosos La introducció artificial d’una espècie té esperança d’èxit quan és feta dins l’àrea virtual corresponent
línia de transmissió
Electrònica i informàtica
Conjunt de circuits interconnectats que permeten que les dades es transmetin entre dos terminals qualssevol en un moment donat.
Una línia de transmissió ha d’operar d’una forma determinada, com per exemple per mitjà d’una connexió punt a punt o multipunt , entre diverses estacions terminals al llarg del seu recorregut
tren d’aterratge
Transports
Conjunt d’elements que permeten a un avió de dur a terme les operacions d’envol i d’aterratge.
El tren d’aterratge és constituït per unes estructures molt resistents fixades a l’estructura del buc o a la de l’ala, acabades en llur part inferior per patins, esquís, o, més generalment, rodes, molt sovint replegables en unes cavitats concebudes per a eliminar la gran resistència que suposa, durant el vol, el tren desplegat
comandaments de vol

©
Transports
Conjunt dels dispositius que permeten d’accionar els governalls
d’una aeronau per tal de controlar-ne el moviment.
En un avió convencional els comandaments de vol són dos la palanca de control i els pedals de direcció o palonnier La palanca de control, que és empunyada per l’aviador, bé que de vegades té forma de volant banya , té dos moviments un moment longitudinal en la direcció de l’eix de simetria de l’aeronau, que acciona el timó de profunditat o d’elevació , el qual controla el moviment de capcineig de l’avió i un moviment lateral, d’esquerra a dreta i a l’inrevés, que acciona els alerons , els quals controlen el balanç de l’avió Els pedals de direcció o palonnier accionen el timó de cua o de…
sensellarisme
Sociologia
Situació d'una persona (sensellar) que no disposa de les mínimes condicions d'habitatge que permeten viure amb dignitat.
model numèric
Geografia
Programa informàtic que resol numèricament el sistema d’equacions que descriuen la dinàmica de l’oceà o l’atmosfera.
Els models numèrics de la circulació oceànica representen una peça clau de la investigació oceanogràfica, ja que permeten fer experiments idealitzats molt difícils de dur a terme en la realitat D’altra banda, són un element fonamental de l’ocenografia operacional, ja que representen l’espina dorsal dels sistemes de predicció oceànica
parasexualitat
Biologia
Procés que mena a la recombinació gènica sense seguir una via sexual, referida tant a organismes diploides com a organismes haploides.
Els bescanvis cromosòmics fora de la meiosi permeten l’aparició de noves associacions de gens, que afavoreixen l’adaptació dels organismes a les característiques del medi En els bacteris hi ha tres tipus de fenòmens parasexuals coneguts la transformació, la transducció i la conjugació Hom l’ha estudiada també en algues i fongs
parabrisa

Parabrisa fet malbé després d’un accident
Transports
Làmina de vidre, o d’una altra matèria transparent, fabricada de manera que si es trenca no deixa trossos d’arestes tallants, disposada a la part davantera de la carrosseria d’un automòbil o d’un altre vehicle, i que protegeix els passatgers de la pluja, el vent, etc, sense dificultar la visibilitat del conductor.
El parabrisa porta incorporat un o dos eixugavidres que permeten d’anar-lo netejant en cas de pluja, o de neu, i disposa d’un sistema de calefacció elèctric o per corrent d’aire que elimina el baf interior i desfà les pellícules de glaç que es poden formar damunt la superfície exterior
resistència a l’abrasió
Tecnologia
Resistència d’un material al desgast per fregament.
El valor d’aquesta resistència, que hom determina per mitjà d’un abrasímetre, és sobretot important en el cas del cautxú corretges i cobertes de pneumàtics i del cuir corretges i sola Tanmateix, les mesures permeten solament de preveure, d’una manera imperfecta, la resistència al desgast en les condicions reals d’utilització
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina