Resultats de la cerca

Conreà el retrat cortesà a la manera de J van Dyck, de qui rebé influència Fou pintor oficial dels Mèdici a Florència El seu art és una bona mostra de la simbiosi flamenca i italiana, que fou preludi de l’art retratista del segle XVIII

Fou pintor de cavalls, de pintura mural i autor de nombrosos exlibris

Fidel als Borbó, s’exilià d’Espanya el 1808 i no hi tornà fins a la reinstauració de Ferran VII, de qui esdevingué pintor de cambra el 1816 Fou protegit de Godoy, sobre la personalitat del qual pintà unes interessants allegories 1806 Museo Lázaro Galdiano, Madrid Estudiós de la història de l’art, fou el primer conserge del Museo del Prado —càrrec que en l’època equivalia a sotsdirector i, de fet, director efectiu—, del 1819 a la seva mort, i en redactà el primer catàleg 1819

Fill i deixeble del paisatgista i pintor sobre vidre Manuel Marquès i Carles , primer mestre de Francesc Gimeno Format a la Llotja barcelonina, amplià estudis a Madrid, a París i a Roma Exposà, amb èxit, a Barcelona, a Madrid i a Londres Conreà el retrat i l’escena anecdòtica, i al darrer decenni del s XIX fou situat entre els noms més importants del moment per un cert sector de la crítica Hi ha obra seva al Museu d’Art Modern de Barcelona i al de Tortosa

Fou retratista de la burgesia intellectual Retrat de Le Brun 1686, Musée National de Versailles, La família del pintor Musée du Louvre, París, La bella d’Estrasburg 1703, Musée des Beaux-Arts, Estrasburg, Exvot a santa Genoveva, retrat collectiu església de Saint-Étienne-du-Mont, París

Residí a Itàlia 1635-57, especialment a Roma Allí assimilà la pintura decorativa de les escoles bolonyesa i romana i començà, sempre dins un estil graciós però afectat, la sèrie de les seves madones, entre les quals es destaca la Mare de Déu del raïm Musée du Louvre, París Cridat a la cort per Lluís XIV el 1657, a París fou pintor d’Anna d’Àustria, per a qui decorà la cúpula de Val-de-Grâce amb la Glòria dels benaventurats , obra acabada el 1664 en un estil aeri, italianitzant, molt llunyà del classicisme francès Fou essencialment un retratista, tant a Roma com a París, on…

Llicenciat en dret Deixeble del seu oncle, l’escultor Venanci Vallmitjana, deixà aviat l’escultura s’encarregà 1902 de la direcció artística de la revista comercial Mercurio i esdevingué cartellista Com a pintor, la seva temàtica se centrà en la representació estilitzada i un xic estereotipada de la vida casolana de la dona de l’alta burgesia Conreà la fotografia de tema allegòric, religiós, mitològic i exòtic Fotografías de arte , 1903 Fou president del Cercle Artístic, des d’on organitzà notables exposicions, com la dedicada al nu 1933-34, i el 1933 fundà l’associació Amics…

Fill de l’escultor i pintor Lluís Carbonell i Colom Es formà amb el seu pare i a l’Escola de Belles Arts d’Olot Inicialment conreà el paisatge i posteriorment la figura femenina, les visions d’interiors i la natura morta El colorisme i un acusat sentit decorativista són les característiques dominants en la seva pintura Hi ha obres seves, entre altres institucions, al Museu Comarcal de la Garrotxa Olot, al Palau Nacional de Belles Arts de Mèxic i a les seus de la UNESCO i del Comitè Olímpic Internacional de Lausana

Format a l’escola de Llotja de Barcelona i a l’Accademia di San Luca, a Roma, ciutat on arribà el 1834 amb Pelegrí Clavé i Manuel Vilar, i on assolí reputació com a copista El 1841 estigué a Munic, on s’entusiasmà per l’art promogut per Lluís I de Baviera El 1843 s’establí a Madrid El Retrat de la nena Maria Miquela de Despujol i el Rapte de Ganimedes Museu d’Art Modern de Barcelona evidencien la seva qualitat de pintor romàntic Fou membre del grup dels natzarens catalans

Feu estudis de dret S’inicià com a pintor el 1954 Pintà 45 versions sobre un tema de natura morta 1958, on es plantejà la problemàtica abstracció-figuració Des del 1964 emprà l’ assemblage , a la recerca d’una sortida personal de l’informalisme Feu murals i dissenyà vitralls a l’església dels Dolors de Múrcia, ciutat a la qual estigué molt vinculat Participà en exposicions a Saragossa 1965, São Paulo 1965, París 1967, Alexandria 1968, Venècia 1968, etc Té obra al Museo de Arte Moderno de Bogotà