Resultats de la cerca
Es mostren 918 resultats
Annapurna

Vista de la serralada de l’Annapurna
Corel
Serralada
Serralada del Nepal, al massís de l’Himàlaia (40 km de llargada).
Els seus punts més elevats són l’Annapurna I 8078 m i l’Annapurna II 7937 m tots els cims que els volten sobrepassen els 7000 m el glaç hi és abundant, però no forma glaceres importants, puix que les valls són d’una gran profunditat pel seu peu passa el riu Kāli Gandaki resseguint una falla La base és formada per roques cristallines, principalment gneis, i a sobre hi ha calcàries del Paleozoic i esquists formats des del Cambrià fins al Cretaci Forma una barrera a les influències de les pluges i dels monsons L’Annapurna I fou el primer cim ascendit de més de 8000 m, expedició duta…
Níger
El riu Níger a la zona de Massina, a l’estat de Mali
© Fototeca.cat
Riu
Riu de l’Àfrica occidental, el tercer dels grans rius africans, després del Nil i del Congo (4 160 km de longitud i 2 092 000 km 2
de conca).
Neix a la cara S del massís Fouta Djalon, segueix la direcció SW-NE, travessa el territori de Mali, on hi ha la regió pantanosa de Massina és navegable entre Kouroussa i Bamako, i continua amb un recorregut accidentat per nombrosos ràpids En aquest curs mitjà, en entrar a la plana saheliana, arriba a tenir un cabal de 10 000 m 3 /s a l’època de les pluges Continua per una regió d’una gran aridesa, on l’evaporació fa disminuir el cabal a Tombouctou enregistra 20-30 m 3 /s en l’estiatge Des de Boutem pren la direcció S-SE, molt encaixat entre els altiplans cristallins de Benín i de…
abril
Al·legoria del mes d'abril en un relleu del portal de Santa Maria de Ripoll (s XII)
© Fototeca.cat
Cronologia
El quart mes de l’any.
Per als romans era el segon El seu nom no ve d' aperire , com havia estat dit, sinó probablement del senglar aper venerat pels romans, o bé té relació amb un mot vèdic àparas , és a dir, ‘següent’ al primer mes Fins a l’edat mitjana fou representat per la figura d’un jove amb flors a la mà Els tres primers dies d’abril, a Catalunya, són popularment coneguts com a dies emmanllevats , per tal com hom creu que, en realitat, pertanyen encara al mes de març Aquesta creença popular ha originat una sèrie de costums de caràcter festiu més o menys estesos arreu d’Europa D’altra banda, els refranys…
Hidrologia 2011
Hidrologia
L’any hidrològic 2010-11 En termes generals, aquest any hidrològic –el comportament fluvial de les conques catalanes entre l’1 d’octubre de 2010 i el 30 de setembre de 2011– va estar marcat per dos episodis de pluja El primer, entre el 10 i el 12 d’octubre de 2010, va deixar unes pluges superiors als 100 mm a les conques del centre i del sud el Llobregat, l’Anoia, el Foix, el Gaià i el Francolí, i de més de 200 mm a les conques del nord, sobretot a les capçaleres del Ter i del Fluvià El segon episodi va tenir lloc entre l’11 i el 16 de març de 2011, i va afectar totes les conques…
Hidrologia 2017
Hidrologia
L’any hidrològic 2016-17 Les mitjanes de cabal dels rius catalans de l’any 2016-17 van ser superiors a les dels darrers anys, però força allunyades, encara, de les mitjanes històriques Els rius van mostrar símptomes d’exhauriment i de canvis en els règims hidrològics que poden tenir conseqüències sobre el llit i el canal del riu, la fauna i la flora fluvial i de ribera, i els recursos hídrics en definitiva, sobre el paisatge fluvial Les conques internes de Catalunya El 2017, els rius de les conques internes van mostrar dos períodes clarament diferenciats un de relativament humit, però breu, i…
Hidrologia 2019
Hidrologia
L’any hidrològic 2018-2019 Si l’any 2017-18 va ser plujós i abundós d’aigua, l’any 2018-19 va tornar a mostrar l’extremisme del clima mediterrani En poc temps es va passar de valors superiors a les mitjanes d’aigua a les portes d’una nova sequera El 2018 va acabar amb pluges i episodis de crescuda importants, però no va ser fins al final de setembre del 2019 que es va tornar a produir un episodi de pluges destacable És a dir, van passar uns deu mesos entre els dos episodis més importants de tot l’any, i aquest darrer ni tan sols va tenir efectes sobre els llits…
illes Samoa
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Pacífic, a la Polinèsia, situat al S de l’equador.
Consta de sis illes i nombrosos illots formats pels pics emergits d’una serralada volcànica El terreny és molt accidentat a les regions centrals, cobertes de bosc dens equatorial pràcticament impenetrable El clima és equatorial, temperat per la mar, amb altes temperatures i pluges abundants tot l’any més de 5 000 mm El 1830 un missioner anglès, John Williams, les visità, i des d’aleshores les Samoa han estat en contacte amb l’Occident A la fi del s XIX, Alemanya, la Gran Bretanya i els EUA obtingueren certs privilegis per a llurs súbdits a la Samoa Occidental Una comissió…
el Gaià

Curs del Gaià al seu pas per Vila-rodona
© Alberto González Rovira
Riu
Riu que neix a les serres de la Brufaganya i de Queralt i que desguassa a la Mediterrània, després de travessar el Camp de Tarragona, al peu del castell de Tamarit (Tarragonès).
Té uns 85 km de longitud La seva capçalera, als entorns de Santa Coloma de Queralt Conca de Barberà, és a la Depressió Central Catalana, on recull les aigües de l’ermita de Sant Magí i de Pontils, entre altres Travessa la Serralada Prelitoral estret de Gaià i corre pels plans d’Aiguamúrcia i Vila-rodona Envolta després l’extremitat ponentina de la serralada Montmell i Bonastre, on s’encaixa breument a l’estret de Cadernal Finalment, passats els plans del Catllar, arriba a la mar No té afluències importants, i el règim de les seves aigües és determinat per les pluges els aiguats…
poiquilohidre | poiquilohidra
Ecologia
Dit de l’organisme amb adaptacions que li faciliten la supervivència en un medi en què la disponibilitat d’aigua és massa fluctuant per a garantir el manteniment d’una columna contínua d’aigua des del sòl.
Els representants d’aquests organismes són principalment algues, briòfits, líquens i algunes falgueres i fanerògames Les plantes poiquilohidres absorbeixen aigua a través de l’epidermis de les fulles Si la humitat atmosfèrica és elevada, poden absorbir aigua, les cèllules s’hidraten i poden activar els processos de la fotosíntesi L’adaptació d’aquests organismes és possible gràcies a algunes característiques anatòmiques i fisiològiques tenen cèllules petites i gairebé sense vacúols el seu protoplasma pot resistir, reduint al mínim l’activitat vital, llargs períodes de deshidratació, de manera…
Guárico
Divisió administrativa
Estat de Veneçuela, fronterer al N amb els estats de Carabobo, Aragua i Miranda, a l’est amb Anzoátegui, al S amb Bolívar i Apure i a l’W amb Barinas i Cojedes.
La capital és San Juan de los Morros 67 645 h 1992 Al nord, muntanyós, hi ha el pas de Puerta de los Llanos Els rius principals són el Guárico, el Mocapra i l’Hanapire, que pertanyen a la conca de l’Orinoco Els rius del NE desguassen per mitjà de l’Unare a la mar Carib El clima és tropical, amb pluges de març a octubre i estació seca de novembre a abril precipitació anual, 1 294 mm La vegetació és de bosc-galeria a les vores dels rius i de sabana de gramínies a les planes La seva densitat és una de les més baixes del país 6,6 h/km 2 1984 Són importants els conreus d’arròs, de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina