Resultats de la cerca

És un dels grans representants de l’escola geogràfica francesa i es distingí pels seus estudis sobre l’hàbitat i el poblament rural Entre altres obres, cal esmentar la tesi doctoral sobre la regió picarda 1905, l' Empire Britannique 1923 i La France économique et humaine 1946-48

Erigida per la família Remisa a mitjan s XIX i explotada després per la família Rusiñol dita per això colònia Rossinyol fins el 1930 Aprofità el salt d’aigua aleshores la fàbrica Dulcet Tenia un nucli de poblament, ara també abandonat, situat entorn de la capella de Sant Joan Baptista

S'estén entre les serres d’en Galceran, al nord, i del coll d’Alba, al sud, al llarg del marge esquerre de la rambla Carbonera, amb altituds entre 1 000 i 500 m Pel poblament considerable i els conreus de vinya, abundants, hom la considera integrada a la depressió

Era lloc de moriscs, habitat per 40 famílies el 1609, l’any de llur expulsió Pertanyia a la parròquia de Llombai, però el 1574 esdevingué independent Pertanyia al marquesat de Llombai, el titular del qual era el duc de Gandia, que el 1625 atorgà carta de poblament, però aquest lloc acabà desapareixent

Comprèn les ries de Camariñas, Corme i Laxe, la Corunya, Betanzos, Ares, Ferrol, Cedeira, Ortigueira, O Barqueiro, Viveiro, Foz i Ribadeo És muntanyosa i accidentada El clima és oceànic i la vegetació abundant El poblament està repartit en petits nuclis de caràcter dispers L’activitat econòmica més important és la pesca i les indústries derivades

Bastant muntanyosa el mont Caravius té 1 116 m, presenta en general una costa rocallosa, excepte en el sector occidental, on predomina una petita plana litoral més enllà es troben les illes de Sant'Antioco i San Pietro El clima, la vegetació i els conreus són propis de l’àrea mediterrània El poblament és molt escàs

Aquesta església és situada al despoblat de la Fullola, al costat del castell del mateix nom, al NE del terme municipal, tocant al Perelló No se’n tenen referències documentals, però és molt possible que tingui un origen anterior al segle XIV El lloc fou repoblat mitjançant dues cartes de poblament atorgades els anys 1208 i 1216

Antiga alqueria islàmica, el 1242 passà a poder de l’orde del Temple, que hi establí la comanda de Carpesa i, a la seva dissolució 1312, al de Montesa, fins el segle XIX La carta de poblament és del 1252 Formà part de la batllia de Montcada Fou annexat a València el 1898 L’església de Sant Pere ha tingut diverses ampliacions

El poble de Rasquera és situat damunt un dels contraforts septentrionals de la serra de Cardó El lloc i el castell de Rasquera, avui desaparegut, foren conquerits als musulmans poc després de la conquesta de Tortosa l’any 1148 La primera menció documental que es coneix d’aquesta fortalesa data de l’any 1153, quan el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona concedí als templers el castell de Miravet amb tots els altres castells i viles que hi havia dins el seu terme consta, segons aquesta escriptura, que el castell de Resquera era un dels que es trobava inclòs dins el terme territorial de Miravet…

El lloc fou un dels primers nuclis repoblats per Arnau Mir de Tost la carta de poblament és del 1049 el 1300, l’abat Àger, senyor del lloc, augmentà els privilegis i exaccions de prestacions personals L’església parroquial és dedicada a sant Julià depenia també de la collegiata d’Àger El lloc estigué fortificat el 1056 és citat el castell de la Règola